Els dos tigres

Un dia dos tigres de l’Índia, van començar a travessar, des de costats oposats, un pont fet amb cordes. El pont era tan estret que no podien travessar-lo els dos tigres alhora. Quan es van trobar, justament al mig, un va dir a l’altre: “Vés-te’n cap enrere i espera fins que passi” L’altre va respondre: “No, jo he arribat primer al pont. Tu ets qui ha de retrocedir”. Cap dels dos volia cedir. El cas és que, van començar a lluitar, i els dos van caure al riu. Ningú sap què els va passar després.

Doncs bé. A nosaltres ens pot ocórrer igual. Moltes vegades actuem de la mateixa manera. I d’aquí, sorgeixen les baralles, les enveges i les guerres… Si no volem fer com els tigres, en comptes de barallar-nos, hem de dialogar, escoltar i saber cedir. És l’única forma d’avançar.

La felicitat...

 

"...Feliços els humils: ells posseiran la terra.
Feliços els que tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà!
Feliços els nets de cor: ells veuran Déu..." 
Mt 5, 5-8

Si poguéssim adonar-nos que és possible una vida feliç,
fins i tot en les hores de foscor....
El que fa feliç una existència és avançar cap a la senzillesa:
la senzillesa del nostre cor i de la nostra vida.
Perquè una vida sigui bella no cal tenir capacitats extraordinàries.
Hi ha una felicitat en l'humil do d'un mateix.
Quan la senzillesa està íntimament associada a la bondat del cor,
fins i tot l'ésser humà més pobre
pot crear un espai d'esperança al seu voltant.

No tinguis por

Tot i que molts cops les nostres pors són injustificades o sobredimensionades, 

també és cert que hi ha coses que ens fan por i ens espanten perquè no som ingenus.

Així i tot, la cançó de la Rosana ens convida a saber conviure amb les incerteses,

a viure oberts a la confiança malgrat tot, 

perquè només obrint-nos cap als altres 

podrem suscitar en ells el mateix sentiment d’obertura i confiança.

Per als cristians només hi ha una manera possible, la de viure des de l’amor, perquè:

“L'amor consisteix en això: no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu;

ell ens ha estimat primer.” (1Jn 4, 10)

Vivim des d’aquest gran regal que és l’amor de Déu incrustat en les nostres vides. 

És des d’aquest amor que ens sentim cridats a superar les nostres pors 

tot i que som conscients de la nostra fragilitat, de que som “el que som” 

i que portem aquest tresor en gerres de terrissa (2Co 4, 7).

CUIDAR LA CREACIÓ

Gràcies Senyor per la natura que ens envolta,

pels rius, el mar i les muntanyes,

pel Sol i les estrelles,

pels arbres, les flors i tots els animals...

Senyor, que sapiguem cuidar aquesta Creació!

Tenim el vici d’acostumar-nos a tot. 

Ja no ens indignen les xifres de la desocupació; 

ni la nova "esclavitud" dels immigrants. 

No és notícia el jove tirat o drogant-se en una cantonada. 

Ni els milions de morts de fam, cada any. 

Ens acostumem, 

llimem les arestes de la realitat, 

Perquè no ens fereixi, i ens l'empassem tranquil·lament. 

Ens desintegrem. 

No és només el temps el que se'ns en va, 

és la mateixa qualitat de les coses que es rovella. 

El més explosiu es fa rutina i conformisme; 

la contradicció de la creu és ja només un ornament.

Senyor, 

Voldríem veure sempre les coses per primera vegada; 

necessitem una sensibilitat per a meravellar-nos i revoltar-nos. 

Fes-nos superar la malaltia del tradicionalisme, 

Allibera'ns de la por al desconegut. 

doneu-nos una espiritualitat d'iniciativa, de risc, 

que necessiti revisió i nous gestos. 

Per ser disconformes com Tu, 

que vas ser crucificat pels conservadors de l'ordre i la rutina.

Ensenya'ns a recordar que Tu, Jesucrist, 

sempre has trencat les coordenades del previsible. 

I sobretot, que no ens acostumem 

a veure injustícies, sense que se'ns encenguin les entranyes i l'actuació.

Volem descobrir-te

En el nostre món hi ha moltes injustícies que ens estan interrogant 

i no ens deixen tranquils en la nostra comoditat. 

Mitjançant d'elles, VOLEM DESCOBRIR-TE, VEURE'T, TROBAR-TE...

Tu poses tot de la teva part per moure el cor de l'ésser humà davant aquestes necessitats; 

però de vegades nosaltres ens tapem les orelles 

i preferim seguir vivint la nostra vida fàcil. 

 

En el nen que està sol, VOLEM TROBAR-TE. 

En l’immigrant que ha de marxar del seu país, VOLEM VEURE'T.

A la barraca i les misèries, VOLEM DESCOBRIR-TE.

En la tragèdia dels incendis i terratrèmols, VOLEM TROBAR-TE.

En les guerres i la violència, VOLEM VEURE'T.

En els problemes racials i en la gent gran. VOLEM DESCOBRIR-TE.

En tota necessitat i injustícia. VOLEM DESCOBRIR-TE SENYOR.

(Text extret de preguem.blogspot.com)