Tenim el vici d’acostumar-nos a tot.
Ja no ens indignen les xifres de
la desocupació;
ni la nova "esclavitud"
dels immigrants.
No és notícia el jove tirat o
drogant-se en una cantonada.
Ni els milions de morts de fam,
cada any.
Ens acostumem,
llimem les arestes de la
realitat,
Perquè no ens fereixi, i
ens l'empassem tranquil·lament.
Ens desintegrem.
No és només el temps el que se'ns
en va,
és la mateixa qualitat de les
coses que es rovella.
El més explosiu es fa rutina i
conformisme;
la contradicció de la creu és ja
només un ornament.
Senyor,
Voldríem veure sempre les coses
per primera vegada;
necessitem una sensibilitat per a
meravellar-nos i revoltar-nos.
Fes-nos superar la malaltia del
tradicionalisme,
Allibera'ns de la por al
desconegut.
doneu-nos una espiritualitat
d'iniciativa, de risc,
que necessiti revisió i nous
gestos.
Per ser disconformes com Tu,
que vas ser crucificat pels
conservadors de l'ordre i la rutina.
Ensenya'ns a recordar que Tu,
Jesucrist,
sempre has trencat les coordenades
del previsible.
I sobretot, que no ens
acostumem
a veure injustícies, sense
que se'ns encenguin les entranyes i l'actuació.
