Tot i que molts cops les nostres pors són injustificades o sobredimensionades,
també és cert que hi ha coses que ens fan por i ens espanten
perquè no som ingenus.
Així i tot, la cançó de la Rosana ens convida a saber
conviure amb les incerteses,
a viure oberts a la confiança malgrat tot,
perquè només obrint-nos cap als altres
podrem suscitar en ells el mateix sentiment d’obertura i
confiança.
Per als cristians només hi ha una manera possible, la
de viure des de l’amor, perquè:
“L'amor consisteix en això: no som nosaltres qui ens hem
avançat a estimar Déu;
ell ens ha estimat primer.” (1Jn 4, 10)
Vivim des d’aquest gran regal que és l’amor de Déu incrustat
en les nostres vides.
És des d’aquest amor que ens sentim cridats a superar les
nostres pors
tot i que som conscients de la nostra fragilitat, de que som
“el que som”
i que portem aquest tresor en gerres de
terrissa (2Co 4, 7).
