El dia 1 de novembre celebrarem el dia de Tots Sants.
Per Tots Sants l'estiu s'ha esvaït completament, el dia s'escurça,
els arbres perden les fulles, el fred comença a notar-se...
per tot això, no és estrany que en moltes i diverses cultures
s'escollissin aquestes dates per a recordar els difunts.
La tradició a Catalunya és anar al cementiri i posar flors i recordar els familiars que ja no hi són.
També és tradició menjar castanyes i panellets.
Caminant junts res m'espanta,
camino amb pau i amb força.
Caminant amb Tu, cada matí és nou!!
Senyor, estimar és difícil i senzill alhora.
És senzill dir
paraules d'amor.
És difícil fer
de la vida un acte d'amor.
Senyor, fes que comprengui que estimar és donar-se,
és ajudar a qui
ho necessita,
és donar el meu
amor, desinteressadament.
Et demano,
Senyor, pels qui ja ho saben tot de l'amor,
pels qui un dia
van estimar
i avui diuen
que la vida és per a viure-la
abans que posar-la
al servei dels altres.
Et demano,
Senyor, pels qui no són capaços de deixar-se estimar.
T'agraeixo,
Senyor, el teu amor.
Vull estimar
com Tu ho vas fer !!
Mn Josep Cabayol (Riera de Gaià, 1935-2020) es va ordenar prevere i després d'exercir com a rector en diferets parròquies de la dòcesi de Tarragona, l'any 1976 va iniciar el seu camí com a missioner diocesà a Rwanda, enviat per l'arquebisbe Josep Pont i Gol.
Països com Rwanda, el Congo i Camerun són testimonis d'una vida lliurada amb amor, fe i compromís.
En la seva etapa de missioner va treballar intensament la pastoral però també va treballar en el camp sanitari com a infermer titulat que era. Home de fe i coratjós, va viure a l'Àfrica amb austeritat i gran estima, construint habitatges senzills però dignes, engegant centres de formació laboral, d'assitència social...
Va ser un capellà que va predicar amb l'exemple. Amb el seu testimoni va proclamar l'Evangeli més pur i dur.
Senyor, amb Tu he vist i sentit
que les coses poden ser diferents;
que el descoratjament i el
cansament
perquè Tu no abandones a ningú
a la vora del camí.
Amb Tu he vist i sentit
que vius i vols que jo també
visqui,
que ets bondat i misericòrdia,
i que m'envies a compartir aquest
anunci
deixant brollar l'alegria
amb la qual inundes el meu cor.
Senyor, jo vull ser
amor en moviment, com Tu.
El fet senzill de caminar és el que ens fa canviar la realitat personal i la que ens envolta.
Respondre amb un pas el que el dia a dia ens demana: escoltar els altres,
donar temps a qui t'ho demana, acceptar caràcters diferents, acceptar les pròpies limitacions...
fer un pas rere un altre és una actuació humil, sembla poca cosa, però aquesta humil perseverança
té el poder, discret i silenciós, de transformar-nos i apropoar-nos els uns als altres.
FEM CAMÍ!
Aprèn a valorar-te lluitant per cada somni,
el teu moment és el present, l'ahir són sols records
observa les estrelles que et miren des de dalt
tant de bo no perdis mai aquest somriure tan bonic!
Vals molt més del que t'imagines!!
Santa Teresa de Jesús (1515-1582) fou la monja fundadora de l'orde Carmelites Descalços, va ser mística i escriptora. També és coneguda com santa Teresa d'Àvila, per la població on va nèixer.
En motiu del dia del seu sant tenim un recull d'algunes frases seves:
1- "Tristeza y melancolía no las quiero en casa mía"
2- "Que nada te traume, que nada te turbe, todo se pasa, solo Dios basta".
3- "La verdad padece pero no perece."
Felicitem avui a totes les Tereses que coneguem, és el dia de la seva patrona!!
Crist no té mans;
només té les nostres mans per
allargar-les a aquell qui ho necessita.
Crist no té peus;
només té els nostres peus per
caminar amb els que sempre caminen sols.
Crist no té llavis;
només té els nostres llavis per
consolar aquell qui està trist.
Crist no té ajuda;
només té la nostra ajuda per ser
portadors del seu missatge.
Nosaltres som l’últim missatge de
Déu escrit en fets i en paraules.
Nosaltres som l’única Bíblia que
la gent pot llegir encara.
Zuric, 12 de juny de 1913 — Zuric, 23 de maig
de 2011
L'Elisabeth treballà de mestra en diferents col·legis de Suïssa i de
Dinamarca fins al 1937, any en què es traslladà a Burjassot com a voluntària de
l’Associació d’Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra. Col·laborà en
tasques d’ajuda humanitària durant la Guerra Civil espanyola dins de la zona
republicana i l’any 1939, ajudà moltes persones del bàndol republicà a fugir al
Rosselló, on es quedà per continuar la feina iniciada a l’Estat Espanyol.
Davant les horroroses condicions en què malvivien els exiliats
espanyols reclosos als camps de refugiats francesos, va decidir fundar la
Maternitat d’Elna. Allí reberen assistència les dones embarassades recloses als
camps de concentració d’Argelers, Ribesaltes, Sant Cebrià i el Barcarès, i
també moltes dones jueves que fugien de l’ocupació nazi i les quals foren
ateses falsejant la seva identitat.
Aquesta maternitat funcionà del 1939 al 1944, data en què
l’exèrcit nazi la clausurà. Però durant el seu funcionament van salvar aproximadament 400 nadons de l’Estat
espanyol i 200 nadons jueus procedents d’Europa.
Però la història d’Elisabeth Eidenbez va passar desapercebuda
molts anys, fins que el 2002 fou guardonada pel govern d’Israel rebent la medalla dels Justos de Nacions. L’any 2006 el Govern de la
Generalitat li va otorgar la Creu de Sant Jordi. I el mateix any rebé la Cruz
de Oro de la Orden Civil per part del Govern espanyol.
Avui és el dia de Sant Francesc d'Assís, per tant, comencem el dia amb la seva pregària:
"Oh Senyor, feu de mi un instrument de la vostra pau!
On hi ha odi, que jo hi porti
amor.
On hi ha ofensa, que jo hi porti
el perdó.
On hi ha discòrdia, que jo hi
porti unió.
On hi ha dubte, que jo hi porti
l'esperança.
On hi ha error, que jo hi porti la
veritat.
On hi ha desesperació, que jo hi
porti l'esperança.
On hi ha tenebra, que jo hi porti
la llum.
Oh Mestre, feu que jo no cerqui tant:
ser consolat, com consolar;
ser comprès, com comprendre;
ser estimat, com estimar.
Perquè és donant que es rep;
perdonant que s'és perdonat;
morint que es ressuscita a la vida
eterna."