Zuric, 12 de juny de 1913 — Zuric, 23 de maig
de 2011
L'Elisabeth treballà de mestra en diferents col·legis de Suïssa i de
Dinamarca fins al 1937, any en què es traslladà a Burjassot com a voluntària de
l’Associació d’Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra. Col·laborà en
tasques d’ajuda humanitària durant la Guerra Civil espanyola dins de la zona
republicana i l’any 1939, ajudà moltes persones del bàndol republicà a fugir al
Rosselló, on es quedà per continuar la feina iniciada a l’Estat Espanyol.
Davant les horroroses condicions en què malvivien els exiliats
espanyols reclosos als camps de refugiats francesos, va decidir fundar la
Maternitat d’Elna. Allí reberen assistència les dones embarassades recloses als
camps de concentració d’Argelers, Ribesaltes, Sant Cebrià i el Barcarès, i
també moltes dones jueves que fugien de l’ocupació nazi i les quals foren
ateses falsejant la seva identitat.
Aquesta maternitat funcionà del 1939 al 1944, data en què
l’exèrcit nazi la clausurà. Però durant el seu funcionament van salvar aproximadament 400 nadons de l’Estat
espanyol i 200 nadons jueus procedents d’Europa.
Però la història d’Elisabeth Eidenbez va passar desapercebuda
molts anys, fins que el 2002 fou guardonada pel govern d’Israel rebent la medalla dels Justos de Nacions. L’any 2006 el Govern de la
Generalitat li va otorgar la Creu de Sant Jordi. I el mateix any rebé la Cruz
de Oro de la Orden Civil per part del Govern espanyol.
