Un dels desitjos més expressats és “la pau al món”. Si tanta gent coincideix hauríem de buscar la manera de fer-la efectiva... Com podem ser cadascú de nosaltres una eina per ajudar a aconseguir la pau?
Primer cal escoltar l’altre, no només estar davant seu, sinó
estar atent al que li passa, que el preocupa, que viu, que li molesta...
I així arribem al diàleg, asseure’s amb l’altre per parlar, per buscar aquells punts
que ens uneixen i no els que ens separen.
La pau és també un estat d’ànim que es pot transmetre als altres.
Qui no té pau interior, qui no està en pau amb els altres o amb si mateix no
pot ser portador de pau.
La pau va lligada també a la justícia social, aquella que
afavoreix disminuir les desigualtats i fer un món més just . Viure en un món
lliure implica que no hi ha ningú superior a l’altre i que cal evitar la
discriminació per raça, sexe, religió...
La pau cerca l'altre, és transitiva; comença per un mateix i
s'exterioritza vers els altres. No puc sentir pau si tinc rancor contra algú
altre. Així que la pau cerca d'estar bé amb qui ens envolta, independentment
dels interessos de cadascú. Així, doncs, la pau també és tolerant, comprensiva,
interessada en l'altre i la seva realitat. Veure el patiment de l'altre ens ha
de sacsejar aquesta pau en la qual suposadament vivim. Per tant, la pau ha de
ser un factor actiu, compromès perquè el que ens envolta també sigui pau.
