Estava a punt d’anar a la universitat. Abans de començar el curs, va viatjar a Teheran amb la família per visitar un germà que hi viu. Era l’última sortida abans de fer un gran canvi a la seva vida.
Zhina Amini, de 22 anys, sortia d’una estació de metro el 13 de
setembre quan la va aturar la policia moral de l’Iran. Portava el hijab
de manera que li sortien alguns cabells i vestia uns pantalons massa ajustats,
segons els agents; se la van endur i la següent notícia que la família en va
tenir va ser que era en coma a l’hospital. Tres dies després que se l’emportés
la policia, Amini va morir a l’UCI. Li faltava una setmana per fer 23 anys.
En saber-se la notícia de la
mort, milers de persones van sortir al carrer per protestar contra el règim iranià,
unes manifestacions que ben aviat es van escampar per tot el món.
La Zhina, (un nom kurd que
significa “que dona vida”), no militava en cap organització política ni
sindical ni s’havia rebel·lat abans contra el codi de vestir del país, però ara
i sense voler-ho, s’ha convertit en l’emblema de les protestes més importants
que ha viscut l’Iran en l’última dècada. S’ha convertit en el rostre d’una
revolta que denuncia la vulneració de drets que viu dia rere dia la població
iraniana i les dones en particular.
