"Necessitem joves verdaderament "transgressors",
que no siguin esclaus del mòbil,
sino que canviïn el mon com Maria,
portant Jesús als altres, cuidant dels altres".
"Compte amb la malaltia de la INDIFERÈNCIA, joves!
És molt perillosa. Si us plau, tingueu cura!
Hem après que la misèria humana no és un destí que els toca a alguns,
sino que quasi sempre és fruit d'injustícies que hem d'erradicar!!"
El jove deixeble d’un filòsof arriba a casa
d’aquest i li diu:
–Escolta, mestre, un amic teu ha estat malparlant de tu amb malvolença…
–Espera! –l’interromp el filòsof–, ja has fet passar pels tres filtres allò que
vols contar-me?
–Els tres filtres?
–Sí. El primer és la VERITAT. Estàs segur que allò que vols dir-me és
absolutament cert?
–Bé... Ho vaig sentir comentar a uns veïns.
–Almenys ho deus haver fet passar pel segon filtre, que és la BONDAT.
Això que desitges dir-me, és bo per a algú?
–No, en realitat no ho és. Al contrari.
–Ah, vaja! Doncs anem a mirar el tercer filtre, la UTILITAT. És útil fer-me saber això que tant t’inquieta?
–Si et dic la veritat, no.
–Aleshores, no en parlem més. Si el que m'has de dir no és ni veritable, ni bo, ni útil més val que no m'ho expliquis!
Puix sou Vós la nostra Mare
i ho tenim a gran honor,
Verge de Misericòrdia,
mireu-nos amb ulls d’amor.
Prop de Reus, Verge Maria,
vostre soli haveu posat,
i des d’ell, de nit i dia,
vigileu nostra ciutat.
Com que feu de sentinella,
no hem de viure amb cap temor
Verge de Misericòrdia,
mireu-nos amb ulls d’amor.
(...)
Us invoquen, oh Senyora,
amorosos, vostres fills,
ja que sou llur defensora
quan sorgeixen els perills.
Ara i sempre en jorns de prova
contra el mal ens deu valor.
Verge de Misericòrdia,
mireu-nos amb ulls d’amor.
(Part dels goigs de la Mare de Déu de Misericòrdia)
Jesús, et volem donar gràcies per tot el que fas avui
en nosaltres, per fer-nos descobrir coses noves cada dia.
Per fer-nos aprendre que podem construir un mon nou.
Ajuda'ns a estimar els companys, a que sapiguem fer pinya entre tots.
Dona'ns la teva llum per poder encendre l'alegria,
el compartir i l'amistat en els nostres amics i familiars.
Caminar i construir junts és més que anar en la mateixa direcció.
És compartir la vida, els encerts, els fracassos...
compartir el que tens i el que ets;
mantenint Déu com a centre i referent, crear xarxa, comunitat,
sentir que tot té un sentit...
"S'han de substituir les pors pels somnis.
No sigueu administradors de pors, sino emprendedors de somnis!"
“A l'Església, no hi sobra ningú. Ningú està de més. Hi ha lloc per a tothom.
Tal com som. Tots. I això Jesús ho diu clarament.
Quan mana els apòstols a cridar pel banquet d'aquell senyor que l'havia preparat, diu:
"Aneu i porteu a tothom, joves i vells, sans, malalts, justos i pecadors."
Tots, tots, tots! A l'Església hi ha lloc per a tothom.
Tots junts, cadascú, en la seva llengua repetiu amb mi: Tots, tots, tots."
Una vegada hi havia una rosa vermella molt i molt bella;
era la rosa més bella del jardí. No obstant això, s’adonava que la gent la veia des de lluny.
Un dia es va adonar que al costat d’ella sempre hi havia un gripau gran i fosc
i que era per això que ningú s’acostava a veure-la de prop.
Indignada li ordenà al gripau que se n’anés immediatament;
el gripau molt obedient va dir: està bé, si així ho vols.
Poc temps després el gripau passava per on estava la rosa
i es va sorprendre al veure-la totalment marcida, sense fulles i sense pètals.
I li va preguntar: Què et passa?
La rosa contestà: “És que des que te’n vas anar, les formigues
m’han menjat dia a dia, i mai he pogut tornar a ser igual.”
El gripau solament contestà: “Doncs clar, quan jo estava aquí
em
menjava aquestes formigues i per això sempre eres la més bella del jardí”.
Que important és aprendre a conviure i a valorar
les persones que ens envolten, ja que segur que cadascuna ens
aporta alguna cosa.
Tinguem present en el bon dia d'avui a les víctimes del terratrèmol del Marroc,
dels aiguats de Líbia i de tants altres altres llocs del món...
Preguem pels difunts, pels ferits, pels que han perdut família i béns, i perquè
puguin restablir la normalitat en aquestes regions amb l'ajuda i solidaritat de tothom.
Els habitants del País dels convençuts mai no fan preguntes.
Diuen que per a saber què passa al món no els cal fer preguntes; els sembla
que n’hi ha prou amb llegir els diaris, les xarxes i veure els noticiaris de la
televisió. Segur que n’hi ha prou?
Anem a veure què publicaven els diaris ahir: explicaven amb tota mena de detalls que la Terra s’ha plegat tota sola com un mitjó i que, des d’uns dies ençà, llueix completament plana.
De debò que el planeta Terra s’ha doblegat talment com un tovalló de paper, per molt que els diaris ho esbombin a tota portada?
I la televisió? quina gran notícia ha difós avui?
Doncs, s’hi anuncia als quatre vents que els nens i nenes demanen suprimir
l’hora del pati de les seves escoles perquè estan cansats de jugar. Es veu
que els infants han dit que prefereixen romandre asseguts a l’aula, quiets i
callats com estàtues de sal.
I ara aquesta notícia!
El que és ben cert és que al País dels convençuts no existeixen les preguntes.
Els ciutadans no en fan de preguntes i es creuen a ulls clucs tot el que hi senten a dir.
Se’ls convenç ràpidament de qualsevol cosa... Passa
que s’han oblidat de pensar!!
(Text extret de www.contesdemantega.cat)
He somniat que un matí tots ens alçaríem amb ganes d’ajudar-nos, de treballar junts... d’estimar-nos!
He somniat que tot el món s’estimava i ningú no s’odiava.
He somniat que els homes cada dia s’entenien una mica més; i que ja no hi havia guerres, ni racisme, ni tristesa.
He somniat que ja no es contaminaven els pobles, les ciutats i els rius.
He somniat que un dia viurem units i somriurem feliços, plens de vida i amor.
