Una vegada hi havia una rosa vermella molt i molt bella;
era la rosa més bella del jardí. No obstant això, s’adonava que la gent la veia des de lluny.
Un dia es va adonar que al costat d’ella sempre hi havia un gripau gran i fosc
i que era per això que ningú s’acostava a veure-la de prop.
Indignada li ordenà al gripau que se n’anés immediatament;
el gripau molt obedient va dir: està bé, si així ho vols.
Poc temps després el gripau passava per on estava la rosa
i es va sorprendre al veure-la totalment marcida, sense fulles i sense pètals.
I li va preguntar: Què et passa?
La rosa contestà: “És que des que te’n vas anar, les formigues
m’han menjat dia a dia, i mai he pogut tornar a ser igual.”
El gripau solament contestà: “Doncs clar, quan jo estava aquí
em
menjava aquestes formigues i per això sempre eres la més bella del jardí”.
Que important és aprendre a conviure i a valorar
les persones que ens envolten, ja que segur que cadascuna ens
aporta alguna cosa.
