Una vegada hi havia un pobre llenyataire que tornava a casa després d’una dura jornada de feina. En creuar un pont que travessava el riu li caigué la destral a l’aigua.
L’home es va
lamentar tristament:
– Oh! I com m’ho
faré per guanyar-me el pa jo ara, sense destral?
Però tot d’una,
d’entre les aigües – oh!, sorpresa! – en va sorgir una bella nimfa i li va dir:
– Espera, bon home,
que jo et tornaré la destral.
La nimfa es va
enfonsar al riu i al cap de no res en tornà a sortir amb una destral d’or
massís a les mans.
– Que potser és
aquesta la teva destral? – Va preguntar la nimfa.
– No, no és
aquesta, la meva destral no és daurada – va contestar el llenyataire.
Així la nimfa es va
tornar a enfonsar per segona vegada i aparegué poc després amb una destral de
plata.
– I aquesta? Que
potser és aquesta la teva destral? – va tornar a preguntar la nimfa.
– No, aquesta
tampoc no és la meva. La meva no era ni d’or ni de plata – va respondre
l’entristit llenyataire.
I per tercera
vegada la nimfa es va submergir a les aigües del riu. En sortir duia a les mans
una destral d’acer.
– Oh! gràcies!
gràcies!, aquesta sí que és la meva!
– Però com que ets
tan honrat jo et regalo les altres dues, bon llenyataire. Has preferit
l’honradesa a la mentida i et mereixes aquest premi.
