Tinguem present avui les dones de tot el món,
preguem perquè en tot lloc rebin un tracte d’igualtat i de respecte.
Donem gràcies a Déu per les dones que coneixem,
les de la família, les amigues, les veïnes...
les
seves històries, els seus anhels i preocupacions, la seva estima.
Mare-Pare beneeix les dones arreu del món
perquè amb elles el teu somni per la humanitat
aconsegueixi tota la seva plenitud.
.jpg)
El diumenge 8 de març és el Dia Internacional de la Dona.
"No existeix una cultura i una història sense les dones, per tant, coneguem-les! Fem-les visibles!"
Què hi dius?
Aquesta oració és de Gabriela Mistral, una escriptora xilena
que va guanyar el premi Nobel de Literatura l'any 1945:
"Que si nació hoy, que si nació ayer, que si nació aquí, que
si nació allá.
Que si murió a los 33, que si murió a los 36, que cuántos clavos, que cuántos
panes y pescados.
Que si eran reyes, que si eran magos.
Que dónde está, que cuándo vuelve.
Yo lo único que sé es que...
A mí me tomó de la mano cuando más lo necesitaba.
Me enseñó a sonreír y agradecer por las pequeñas cosas.
Me enseñó a llorar con fuerzas y dejar ir.
Me enseñó a despertarme saludando al sol y a acostarme con la cabeza tranquila.
A caminar muy lento y muy descalza.
Me enseñó a abrazar a todos y a abrazarme a mí.
Me enseñó a quererme con ganas. A querer a quien tengo al lado y a darle la
mano.
Me enseñó que siempre me está hablando en lo cotidiano, en lo sencillo, a
manera de mensajes y que para escucharlo, tengo que tener abierto el corazón.
Me enseñó que un gracias o un perdón lo pueden cambiar todo.
Me enseñó que la fuerza más grande es el amor y que lo contrario al amor es el
miedo.
Me enseñó que los milagros sí existen.
Me enseñó que si yo no perdono, soy yo quien se queda prisionera; y que para
perdonar, primero tengo que perdonarme.
Me enseñó que no siempre se recibe bien por bien pero que actúe bien a pesar de
todo. Me enseñó a confiar en mí y a levantar la voz frente a la injusticia.
Me enseñó a buscarlo dentro y no afuera.
Me deja que me aleje, sin enojarse. Que salga a conocer la vida. A equivocarme
y aprender. Y me sigue cuidando y esperando.
Y me pidió que sea feliz y viva en paz, que me esfuerce cada día en ser mejor y
en compartir su luz conociendo mi sombra.
Que disfrute, que ría, que valore, y que Él siempre va a estar en mí...
Que, aunque dude y tenga miedo, confíe, ya que esa es la fe, confiar en Él a
pesar de mí...
Se llama Jesús..."
Un dia vaig veure un llop vell i ferit a l’entrada d’una cova.
Em vaig preguntar com sobreviuria i si podria trobar
menjar.
Però de sobte va aparèixer un lleó que portava un
cabrit,
el va dipositar al costat del llop i va marxar
tal i com havia arribat.
Em vaig admirar de la saviesa de Déu que havia
posat
aquell lleó al camí del llop ferit.
Jo també vaig decidir abandonar-me a la
misericòrdia de Déu.
Em vaig agenollar a l'entrada d'una cova i vaig esperar.
Segur que la providència divina no trigaria en
apropar-me aliment.
Van passar els dies i res, però jo esperava amb
paciència,
alabant la voluntat del Senyor.
Quan quasi bé ja defallia, vaig escoltar la veu
de Déu dient-me:
“Insensat! Què hi fas així esperant que algú
vingui a alimentar-te?
Tu ets un lleó, no un llop vell i ferit!”
Déu et demana que posis els teus dons al servei
dels altres,
que no siguis passiu si tens la capacitat d’actuar
i ajudar els altres.
Diguem sí a la sinceritat,
perquè amb ella fem possible i fàcil la convivència.
Diguem sí a la convivència;
així practicarem la germanor i ens estimarem més.
Diguem sí a l'esperança;
és la claror de l'alba que il·lumina camins cap a la
plenitud.
Diguem sí a la vida,
és el valor que sosté tots els altres.
Diguem sí a tot el que sigui el bé!
Una persona, d’aquelles a qui agrada fer safareig, s’acosta a un company per explicar-li una xafarderia sobre una tercera persona. El conegut li para els peus:
-Abans de dir-me res, pensa si passa els tres filtres... Si no és així, no cal que m’expliquis res.
L’altre li contesta:
-¿Què vols dir amb això dels tres filtres?
-Doncs molt senzill. El primer és la veritat. El que
em vols dir, estàs segur que és veritat, n’estàs ben informat?
-Home, a mi m’ho ha dit un conegut, que ho ha sentit dir a
l’amic d’un amic seu...
-Doncs, si no saps si és veritat, no cal que m’expliquis res. Però continuem repassant els altres filtres. El segon és el de la bondat. El que em volies dir era amb la intenció d’ajudar a algú, o podria fer mal a alguna persona?
-Més aviat faria mal a algú, i no ajudaria a ningú.
-Aleshores, tampoc no vull que em diguis res. I el tercer
filtre és el de la necessitat. És necessari que em diguis això que em volies
explicar?
-Doncs, realment no. T’he vist i se m’ha acudit
explicar-t’ho, però necessari no ho és.
-¿Veus? El que em venies a explicar no passa pels tres
filtres; per tant, és millor que te n’oblidis i que ho deixis córrer; i a mi,
sense aquestes condicions, no cal que m’expliquis res sobre aquesta persona ni
sobre ningú.
S’atribueix al científic Louis Pasteur aquesta frase:
“No eviteu als vostres fills les dificultats de la vida, ensenyeu-los més aviat a superar-les.”
Cal recordar que l’esforç és un dels valors més importants per a les persones.
L’esforç ens permet millorar i superar-nos.
La vida ens presenta dificultats que hem d’anar sortejant.
Jesús i els seus deixebles van
haver de fer molts esforços per donar a conèixer l’amor de Déu.
Et donem gràcies senyor,
per la força que ens dones cada dia per tirar endavant.
Ajuda’ns a no defallir davant de les dificultats
i a esforçar-nos al màxim quan el camí es faci massa feixuc.
Et demanem que ens ajudis a no perdre l’esperança i a
lluitar pels nostres somnis.
QUAN FER ESPORT ÉS UN DELICTE:
Per a les dones i les nenes de l’Afganistan, fer esport està prohibit des del 2021,
quan el règim talibà va prendre el poder.
En els Jocs d’Hivern d’enguany no hi ha representació
afganesa,
però en els últims Jocs Olímpics, que van tenir lloc a París
l’any 2024,
sí que n’hi va haver: hi van competir sis esportistes, tres dels quals eren dones que vivien a l’exili.
Al contrari dels seus companys masculins, no van ser reconegudes pel govern del seu país
i van competir en l’equip dels refugiats.
“Avui dia, anar al gimnàs a l’Afganistan si ets dona no només està prohibit, sinó que és perillós.
Sota el règim dels talibans, si ets dona i fas esport pots ser considerada una criminal.
De fet, no hi ha cap gimnàs femení que funcioni obertament.
Amb tot, si fas esport d’amagat o entrenes altres dones en una casa particular
també
t’arrisques que et detinguin.” (Madina Ayar, periodista afganesa)
[Font: blog.text.cat]
Avui és dimecres de cendra. El primer dia de Quaresma.
Són 40 dies de preparació per a la Pasqua.
Es diu dimecres de cendra perquè el mossèn aquest dia
fa una creu amb cendra al front dels creients
amb les paraules "converteix-te i creu en
l'evangeli",
com a símbol de cremar i deixar enrere les nostres males accions passades
i començar un temps de reflexió que ens ha de portar a ser millors persones.
I just enguany coincideix també amb l'inici del Ramadà pels musulmans.
Seguir el Ramadà és un dels cinc pilars bàsics de la religió islàmica.
Bon inici de Quaresma pels cristians i, pels musulmans, bon inici del Ramadà!
Senyor, ens costa començar aquest nou dia
perquè sabem que és una nova tasca,
un nou compromís, un nou esforç.
Però volem començar-lo amb entusiasme,
amb alegria reestrenada, amb il·lusió nova.
Volem sembrar pau, solidaritat,
i amor entre els germans.
I sabem, Senyor, que aquesta tasca
la comencen cada dia molts germans
de qualsevol lloc de la terra
i això ens anima i ens empeny.
També et demanem per ells
i amb ells et diem: BON DIA, SENYOR!
El Dijous Gras dona l’inici al Carnaval.
Originàriament, en previsió de les restriccions en el temps de Quaresma,
els dies anteriors al Dimecres de Cendra es feia un consum exagerat de carn
i es vivien uns dies de disbauxa en què moltes coses funcionaven a l’inrevés:
la gent amagava qui era, es feia burla de l’autoritat,
etc.
Aquest és també l’esperit que inspira el Carnaval actual,
encara que amb un caire més relaxat que antigament!
A Catalunya, al Dijous Gras, es típic menjar botifarra d’ou i coca de llardons.
Mmm!
Vosaltres sou la sal de la terra... Vosaltres sou la llum del món. (Mt 5, 13-16)
Jesús ens diu que no hem de viure pensant només en els
nostres propis interessos, el nostre prestigi o el nostre poder, sinó que hem
de ser la “sal” que necessita la terra i la “llum” que li cal al món.¨
Gràcies, Senyor, per les persones que, com la sal,
donen gust d’amor en tot allò que fan... sense que ningú les
vegi, dissoltes com la sal enmig del món.
Gràcies també per les persones que són llum, punts de
referència amb les seves paraules penetrants i amb els seus gestos
significatius.
Cada poble o ciutat celebra el Carnaval amb particularitats
que els fan diferents.
El de Tarragona destaca per l'espectacularitat de les seves
rues.
La rua de l'Artesania, el dissabte, i la de Lluïment, el diumenge, en són dos exemples.
També destacable és la Gala de la Disfresa d'Or:
una exhibició de creacions màgiques i fascinants.
Però els actes de Carnaval més autòctons són:
la Baixada del Pajaritu, la cursa d'andròmines que es fa
dissabte al matí
i la divertida Vetlla del Rei Carnestoltes, amb totes les
ploraneres,
i la posterior crema del Ninot per finalitzar amb aquest dies de disbauxa!
Les dates del Carnaval varien cada any,
ja que aquesta festa es regeix pel calendari lunar.
Per saber quan és, només cal retrocedir 40 dies des de
Setmana Santa,
que són els dies de Quaresma, i 7 més per saber exactament
quan comença el Carnaval!
Des de Dijous Gras fins al Dimecres de Cendra estem de ple
dins les festes de Carnaval.
Arreu de Catalunya se celebra, tot i que cada poble i
ciutat
té les seves particularitats de la festa.
En general són dies de disbauxa i xerinola!
El personatge central n’és el Rei Carnestoltes que,
junt amb el seu seguici, vol contagiar
l’esperit carnavalesc a tota la població.
En moltes poblacions el Carnaval comença amb la
lectura
del pregó del Rei Carnestoltes,
que, amb humor i molta sàtira,
va comentant els esdeveniments de tot l’any i proclama per
uns dies la diversió constant.
Pare Nostre!
Jo sóc fill teu i germà de tothom..jpg)
Dos amics anaven junts per un camí quan veieren sortir un ós enorme que llançava terribles rugits
– Socors! Auxili! – van cridar.
El més prim de seguida es va enfilar a les branques d’un arbre buscant refugi.
Però el seu amic, massa gras, no va poder fer el mateix.
– Dona’m la mà i puja’m! – va suplicar – Afanya’t!
– No puc! – va replicar el més prim mentre pujava cada cop més amunt – Si ajudo
a algú tan gras com tu, corro el risc de caure … i no vull que
l’ós em devori!
La temible fera guanyava terreny poc a poc. De la seva boca en sortien rugits
temibles, i cada vegada s’anaven apropant més a l’homenet gras. Però de sobte,
es va deixar caure a terra. “He sentit a dir que un ós mai ataca a un cadàver”
– es va dir per a ell el viatger – “Em faré el mort”.
I es va fer el mort mentre l’ós l’anava ensumant. Després l’animal se’n va
anar, realment convençut que l’home estava mort.
Quan l’ós se n’havia anat, l’altre viatger va baixar de l’arbre i li va dir al
seu amic:
– Has tingut molta sort! Te n’has escapat pels pèls! Em pregunto per què se
n’haurà anat l’ós. Fins i tot m’ha semblat que et xiuxiuejava alguna cosa a
l’orella! – va dir – Que t’ha dit?
– L’ós m’ha recomanat que no torni a viatjar, d’ara endavant, amb algú que
només pensa en sí mateix i que no ofereix ajuda quan la teva vida està en
perill. És en els moments difícils quan es reconeix als veritables amics – Amb
aquestes paraules l’home va seguir el seu camí sol.
Sant Blai és un sant molt venerat arreu de Catalunya,
advocat contra
els mals de gola i totes les afeccions de coll.
És costum en
aquest dia de portar a beneir els fruits:
pa, pomes,
ametlles, dolços, etc. que després a casa
es compartiran i
menjaran.
Aquest gest de
beneir els fruits és un donar gràcies a Déu pels aliments.
Gràcies Senyor
pels aliments de cada dia
que ens ajuden a
tenir una bona salut i a créixer sans i forts.
Avui és el dia de la candelera, festa que commemora la presentació de Jesús al Temple de Jerusalem. Aquest fragment de l'Evangeli ho explica:
Lc 2, 22-40
Passats els dies que manava la Llei de Moisès referent a la
purificació, els pares de Jesús el portaren a Jerusalem per presentar-lo al
Senyor, complint el que prescriu la Llei.
Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era
un home just i pietós que esperava l’hora en què Israel seria consolat, i tenia
en ell l’Esperit Sant. En una revelació, l’Esperit Sant li havia promès que no
moriria sense haver vist el Messies del Senyor. Anà, doncs, al temple, guiat
per l’Esperit, i quan els pares entraven amb el nen Jesús, Simeó el prengué en
braços i beneí Déu dient: «Ara, Senyor, deixeu que el vostre servent se’n vagi
en pau, com li havíeu promès. Els meus ulls han vist el Salvador que preparàveu
per presentar-lo a tots els pobles; llum que es reveli a les nacions, glòria
d’Israel, el vostre poble».
Si vols tenir més del que necessites, et vens la pau.
Si no surts mai voluntari per a res, no parlis de pau.
Si fa temps que no has fet silenci, no esperis la pau.
Si no estimes, no demanis la pau.
Quan t'interesses pels problemes del món, fas pujar el valor
de la pau.
Quan dediques temps a fer un servei, ets llevat de pau.
Quan tornes bé per mal, ets apòstol de la pau.
Quan no tens por de la veritat, ets profeta de la pau.
Quan, per damunt de tot, l'altre és persona, dignifiques la
pau.
Quan comparteixes els teus béns, fas creïble la pau.
Quan engresques l'altre a viure, escampes la pau pel món.
Quan estimis com Crist estima, en tu floreix la pau.
Tenint present als nois i noies que viuen enmig d'un conflicte armat
En el següent curtmetratge es presenta el món com un lloc gris, fred i distant, les persones es mostren agressives i irritables... i enmig d'aquest panorama un gest d’amor, afecte, seguretat, protecció, confiança, suport, estima, fortalesa, amistat, alegria i pau.
Un gest que pot trencar les barreres
que, de vegades, les paraules no poden trencar!
Privar a les persones dels seus drets humans és posar en dubte la seva pròpia humanitat" (Nelson Mandela)
Nelson Mandela, fou un advocat i activista sud-africà que va
liderar la lluità contra l'apartheid (separació). L'apartheid va ser una
política oficial de discriminació i segregació racial que va dur a terme el
govern sud-africà entre els anys 1948 i 1991, any en que fou oficialment
abolit.
Nelson va ser detingut el 1961, després de fer diferents
sabotatges en objectius militars, i va ser condemnat a perpetuïtat de presó i
treballs forçats. Després de complir 27
anys de presó, l'any 1990, va ser alliberat i va continuar la seva tasca per
acabar amb l'apartheid i establir una democràcia no racial al país.
El 1994 va ser elegit president de Sud-Àfrica, convertint-se
en el primer president negre d'aquell país. Durant la seva presidència va
impulsar una política de reconciliació nacional.
- La superficialitat. No viure les coses a fons. Estar en
tot i en res.
- No reservar temps per la nostra pròpia interioritat.
- Les presses, la distracció i la dispersió.
- Buscar només allò que és útil, pràctic, sense sentit de
gratuitat.
- Oblidar que només veiem i sentim bé amb el cor.
- El soroll de les nostres preocupacions i tristeses.
- Viure tancats egoistament en nosaltres mateixos.
El 21 de gener és el Dia Internacional de l'abraçada, una data creada per Kevin Zaborney, un nord-americà que preocupat per les poques mostres d'afecte que realitza la gent en públic fins i tot amb els membres de la família, va pensar a crear un dia per celebrar amb abraçades.
La manera de celebrar el Dia
Internacional de l’abraçada és regalant
abraçades, començant pels teus éssers estimats, els teus amics i, fins i tot,
els teus coneguts. Una abraçada que ha de ser respectuosa i de consentiment
mutu, està bé preguntar a la persona abans de fer-la.
També les paraules abracen així que si
no pots abraçar físicament algú per trobar-se lluny, a una altra ciutat o a un
altre país, pots enviar-li un missatge d'afecte.
Pren-te temps
per fer alegres els altres
és la joia de
viure.
Pren-te temps
per comprendre
és la font de
la fraternitat.
Pren-te temps
per escoltar
és un
enriquiment sense preu.
Pren-te temps
per descansar,
és una ajuda
per al cos i l'ànima.
Pren-te temps
per construir
serà un profit
per als altres.
Cada llengua té en els seus refranys i dites populars l'expressió de la seva essència.
Els refranys ens ensenyen un tou de coses,
molts estan relacionats amb el mon de pagès i amb l'astronomia.
Vegem-ne alguns:
És diu que la setmana dels barbuts és la més freda de l'any,
i coincideix amb la segona quinzena de gener.
Resulta que hi ha tres sants que es representen
tradicionalment
amb una llarga barba, espessa i abundant
cosa que s'associa al fred i a la neu.
Les diades principals són:
Sant Pau ermità (15 de gener),
Sant Antoni Abat (17 de gener)
i Sant Maür (18 de gener).
De tots tres barbuts potser Sant Antoni és el que
gaudeix de major
devoció popular, ja que són moltes les poblacions
catalanes que en fan festa.
Patró dels animals, dels pagesos i dels traginers,
així cada 17 de gener,
dia de la seva festa, se celebra amb la benedicció
dels animals i la cavalcada dels Tres Tombs.
Recordeu demà de felicitar als Antons, Tonis i Antònies, ...!!
Treballar la terra cansa el cos d’una manera diferent.
Sembrar. Regar. Cavar. Podar.
Mans. Esquena. Cervell.
I, després, neixen les plantes.
Sol. Fotosíntesi. Aigua.
I de nou flors i llavors que abracen un nou cicle...
No surten per la televisió els cossos de les dones i els
homes cuidant la terra,
ni les llavors creixent gràcies al sol, l’aigua i el treball
de tots ells;
per això gran part de la humanitat viu sense sospitar
com són d’imprescindibles per a les seves vides.
En la universidad hay una sala de conferencias.
Colgadas en las paredes, formando una fila que recorre todo el espacio,
hay ciento cuatro cuadros colgados.
En cada cuadro hay un retrato de los que fueron rectores en la universidad.
No sale dibujada ninguna cara de indígena,
ninguna cara de negra,
ninguna cara de mujer.
Ella toma la palabra y dice:
"si no cambiamos este sistema que se encarga de mantener intactos
los privilegios de una minoría, jamás habrá en estas paredes
un cuadro con rostro de mujer, de indígena, de negra,
de nacida en un barrio periférico, de pobre."
El auditorio aplaude.
(Del llibre "La vida en el centro")
En el llibre dels Fets dels apòstols,
Pere diu que Jesús va passar per tot arreu fent el bé.
M’agrada aquesta frase, i ens ajuda en el nostre intent de ser seguidors seus.
Fer com Ell, passant per la vida fent el bé,
sembla que això si que està al nostre abast o almenys sabem què vol dir!
Quantes persones coneixem que així ho han fet,
vivint la vida amb esperança,
amb alegria,
acceptant les dificultats però combatent-les
i sobretot estimant de veritat!
Senyor Jesús, en començar aquest nou any 2026,
busco la teva força per afrontar els reptes que sorgeixin.
Guia les meves decisions, beneeix els meus esforços
i mantén-me ferm/a en la fe.
Guia’m pel camí correcte
i ajuda’m a ser un instrument del teu amor per als altres.
Amén.
