Jesús, no tens mans.
Tens només les nostres mans per construir un món on regni la justícia.

Jesús, no tens peus.
Tens només els nostres peus per engegar la llibertat i l’amor.

Jesús, no tens llavis.
Tens només els nostres llavis per anunciar al món la Bona Notícia dels pobres.
Jesús, no tens mitjans.
Tens només la nostra acció per aconseguir que tots siguem germans.

Jesús, nosaltres som el teu Evangeli,
l’únic Evangeli que la gent pot llegir, si les nostres vides són obres i paraules eficaces.

Jesús, dóna’ns el teu amor  i la teva força
per prosseguir la teva causa i donar-te a conèixer a tothom.

Si sóc constant, puc!

• Amb constància i tenacitat un pot aconseguir el  que vulgui, la paraula impossible no existeix. (Napoleó)   
• Les grans obres no estan fets amb la força, sinó amb la perseverança. (Samuel Johnson)
• Amb esperit de confiança, tot és possible. (Joaquima de Vedruna)
• La dificultat, més que obrir una botiga per fer negoci, és mantenir-la oberta.  (Proverbi Xinès)
• A la tercera, va la vençuda. (Anònim)
• No hi ha res pitjor per curar-se que anar canviant de remei. (Sèneca)

La millor versió

A inicis de la Quaresma escoltem atentament aquesta cançó
que ens convida a ser la millor versió de nosaltres mateixos
transformant la nostra ment i el nostre cor.
Tu pots! Tots podem ser la nostra millor versió i forjar junts un món millor allí on estiguem.

Dia de la dona

Avui dues alumnes de segon d'ESO, la Berta i la Paloma,

han preparat el Bon Dia.

Dedicat de manera especial 

a totes les dones i el nostre empoderament.

#SomDones 

Aquí tenim la cançó i la lletra:

Desde pequeña te lo van a indicar,
Con las muñecas tú tienes que jugar.
Y olvídate del fútbol, tú a bailar.

Y es que en los cuentos lo explican muy bien,
Tu irás de rosa y ella también.
Hasta que llegue un príncipe, te salve y todo salga bien.

Harta de tanta tontería
Me tienen hasta...
Por no dejarme ser quien quiero.
Harta, ojalá que algún día rompamos ese rol...

Dejemos de ser princesas,
Echemos al rey y seamos reinas, reinas.
Nosotras solas podemos,
No necesitamos que nos salves de nada, mejor sálvate a ti...

Y cuando crezcas lo vas a ver,
No eres nadie tú eres mujer te abren la puerta al pasar
Y cuando crezcas lo vas a ver, no eres nadie tú eres mujer
Cobras menos y tu jefe siempre será un él.

El desert

El desert és un lloc molt difícil.
En el dibuix, Jesús, té una brúixola a les mans,
sembla que busqui un camí.
I quin és aquest camí? És el camí de ser poderós, ric, famós...o el camí de ser humil i ajudar als altres? El dibuix ens ho deixa clar.

Ara pensem en nosaltres, quin és el camí més difícil? El de ser poderós, tenir molt o el de ser senzill, humil i ajudar sempre als que ho necessiten?

PREGÓ DE QUARESMA

Volem començar la Quaresma sabent que es tracta d’un llarg camí 

que ens conduirà fins a la gran festa de Pasqua. 

Com a bons excursionistes, disposats a fer una gran travessia.....

1 . Volem anar abrigats amb L´ANORAC de L´AMOR i de 
L´ESTIMACIÓ; Ben calçats amb les BOTES de la FE i la CONFIANÇA en JESÚS.

2. No ens poden faltar les CORDES de L´AMISTAT i la GERMANOR per fer camí tots junts.

3. Cadascú haurà d’anar carregat amb la MOTXILLA plena de totes les coses que pugui i vulgui COMPARTIR AMB ELS ALTRES.

4. Tindrem la CANTIMPLORA a punt, plena de l’aigua viva de L´EUCARISTIA.

5. Portarem la LLUM per a il·luminar la foscor, la foscor que descobrirem en la nostra vida i que, durant aquest camí il·luminarem amb EL PERDÓ.

6.  No podem oblidar el MAPA de L´EVANGELI que sempre ens marcarà el CAMÍ i ens guiarà perquè ens assemblem més i més a Jesús.

7. Al llarg del camí, el BASTÓ de la PREGÀRIA ens ajudarà i ens farà forts i valents.

8. I sempre ens acompanyarà la GUITARRA DE L´ALEGRIA, perquè volem fer el camí cap a la Pasqua amb alegria.

9.  No ens pot faltar tampoc una bona  CARMAYOLA, la carmanyola de la SOLIDARITAT per a compartir en moments de necessitat i així sentir-nos sempre ben units.

La carreta

Una filla caminava amb el seu pare quan aquest, de sobte, 

es va aturar en un revolt del camí.

Després d'un breu silenci li va preguntar: 

- A més del cant dels ocells, què sents filla?

La nena va parar, aguditzant les orelles.

Després d'uns segons va respondre:

- Papa, estic sentint el soroll d'una carreta que s'acosta.

- Molt bé - va respondre el seu pare - Tens raó, s'està acostant una carreta buida.

La filla, sorpresa, va preguntar al seu pare:

- Com saps que és una carreta buida si encara no l'has vist?

Llavors el pare va respondre:

- És molt fàcil saber quan una carreta està buida, pel soroll que fa. 

Com més buida està la carreta, més gran és el soroll que fa.

La filla es va convertir en adulta i, sempre que veia una persona 

interrompent una conversa o parlant massa de si mateixa, 

de manera inoportuna o violenta, o presumint del que posseïa, 

tenia la impressió de sentir la veu del seu pare dient:

"Com més buida està la carreta, més gran és el soroll que fa."