LA SENYORA MANDRA

Cada dia la Senyora Mandra m'acompanya a tots els llocs on vaig.

A l'hora de llevar-me, em fa romandre en el llit;

comença la feina de tot el dia i no em mouria d'una cadira.

La mare em diu: para la taula! Però jo agafo un conte i em poso a llegir.

A la Senyora Mandra li agrada la comoditat.

Quants cops no faig les coses que hauria de fer?

Quants cops dono excuses per no fer les coses?

Avui, al despertar-me de nou, he notat que tot era monoto­nia.

Per què fer el que em doni la gana?

Per què fer la mandra?

No trobava el sentit a les coses.

Perquè, sense adonar-me'n, la Senyora Mandra,

m'havia fet tancar les portes a la meva amiga ALEGRIA.

PARENOSTRE

 

EL LLENYATAIRE

Una vegada hi havia un pobre llenyataire que tornava a casa després d’una dura jornada de feina. En creuar un pont que travessava el riu li caigué la destral a l’aigua.

L’home es va lamentar tristament:

– Oh! I com m’ho faré per guanyar-me el pa jo ara, sense destral?

Però tot d’una, d’entre les aigües – oh!, sorpresa! – en va sorgir una bella nimfa i li va dir:

– Espera, bon home, que jo et tornaré la destral.

La nimfa es va enfonsar al riu i al cap de no res en tornà a sortir amb una destral d’or massís a les mans.

– Que potser és aquesta la teva destral? – Va preguntar la nimfa.

– No, no és aquesta, la meva destral no és daurada – va contestar el llenyataire.

Així la nimfa es va tornar a enfonsar per segona vegada i aparegué poc després amb una destral de plata.

– I aquesta? Que potser és aquesta la teva destral? – va tornar a preguntar la nimfa.

– No, aquesta tampoc no és la meva. La meva no era ni d’or ni de plata – va respondre l’entristit llenyataire.

I per tercera vegada la nimfa es va submergir a les aigües del riu. En sortir duia a les mans una destral d’acer.

– Oh! gràcies! gràcies!, aquesta sí que és la meva!

– Però com que ets tan honrat jo et regalo les altres dues, bon llenyataire. Has preferit l’honradesa a la mentida i et mereixes aquest premi.

ACTES SENZILLS DE CARITAT (III)

11. Corregir amb amor, no callar per por.

12. Tenir bons detalls amb els què estan a prop teu.

13. Netejar el que faig servir a casa.

14. Ajudar als altres a superar obstacles.

15. Trucar per telèfon a la família.

ACTES SENZILLS DE CARITAT (II)

7. Aixecar els ànims d'algú.

8. Celebrar els èxits o les qualitats d'un altre.

9. Seleccionar el que no fas servir i regalar-ho a qui ho necessiti.

10. Ajudar quan es necessiti perquè un altre descansi.

ACTES SENZILLS DE CARITAT

1- Somriu i saluda (sempre i arreu).

2- Dona les gràcies (encara que no hagis de fer-ho).

3- Recorda als altres quant els estimes.

4- Saluda amb alegria les persones que veus diàriament.

5- Escolta la història de l'altre, sense prejudicis, amb amor.

6- Atura't per ajudar. Estigues atent a qui et necessita.

Aquesta QUARESMA...

Dejuna de preocupacions i omple't de confiança en Déu

Dejuna de queixar-te. Omple't de les coses senzilles de la vida.

Dejuna de pressions i omple't d'oració.

Dejuna de tristeses i amargor i omple't el cor d'alegria.

Dejuna d'egoisme i omple't de compassió pels altres.

Dejuna de falta de perdó i omple't d'actituds de reconciliación.

Dejuna de paraules i omple't de silenci i d'escoltar els altres.

Si tots intentem aquest dejuni, el quotidià s'omplirà de PAU, CONFIANÇA, ALEGRIA I VIDA.

(paraules del Papa Francesc en la Quaresma de 2016)