Fa molts anys, quan una
persona que devia diners podia anar a la presó, un botiguer de Londres va tenir
la desgràcia d’acumular un deute enorme, que no podia pagar. Al prestador, que
era vell i lleig, li agradava la bonica i jove filla del botiguer, de manera
que li va proposar un tracte: cancel·laria el deute a canvi de poder-se casar
amb la noia.
Tant el botiguer com la
filla es van sentir horroritzats davant d’aquesta proposició, però sabien que
no tenien altra remei que acceptar-la. Aleshores el prestador va suggerir de
deixar en mans de la sort la decisió. Va dir que posaria una pedra negra i una
de blanca en un sac buit, i que després la noia havia d’agafar una de les
pedres. Si treia la pedra negra, es casaria amb el prestador i el deute del
pare quedaria cancel·lat. Si treia la blanca, es podia quedar amb el seu pare i
també els hi perdonarien el deute. Però si es negava a agafar cap de les
pedres, el seu pare aniria a la presó, i ella es quedaria sola, sense sostre i
passant gana.
El botiguer va acceptar a
contracor. Els tres passejaven per un jardí amb el terra tot ple de pedretes.
Mentre parlaven, el prestador es va ajupir per recollir les dues pedres, però
la noia, amb la vista afuada per la por, es va adonar de què l’home havia
agafat, i ficat a dintre el sac, dues pedres negres!!! De seguida, el vell va
demanar a la noia que tragués una de les pedres, la que decidiria el seu destí
i el del seu pare.
La noia del conte va ficar
la mà dins la bossa i va treure una pedra. Sense arribar-la a mirar, la va
deixar caure al terra, on es va perdre entre totes les altres.
– Que ‘torpe’ que sóc! –va
dir– però no hi fa res, perquè si mireu dins la bossa sabreu quina pedra he
agafat pel color de la que queda.
Com que la pedra que quedava
dins el sac era la negra, es va suposar que ella havia agafat la blanca, i el
prestador no es va atrevir a admetre la seva trampa. Així la filla es va quedar
a viure amb el seu pare, i el deute va ser perdonat.
Conclusió: no et donis per vençut davant d’un problema, perquè tots els problemes
tenen una solució; només cal buscar-la. Fes servir la imaginació.
