UNA CANÇÓ PER A LA CASTANYERA...

 

CASTANYADA, TOTS SANTS i DIA DELS DIFUNTS

L'1 i 2 de novembre se celebren

les festivitats de Tots Sants i el Dia dels Difunts.

El costum de menjar castanyes i panellets per aquestes dates es vincula

amb els professionals que tocaven les campanes a les esglésies coincidint 

amb la festivitat de Tots Sants. 

Els campaners feien torns per tocar les campanes

i entre toc i toc menjaven castanyes.

També les famílies es reunien i menjaven castanyes torrades i panellets 

acompanyats de moscatell mentre resaven el rosari i pregaven pels difunts.

L'ESFORÇ

El valor de l’esforç en la formació d’una persona és essencial. 

Lluitar per les coses que volem aconseguir, 

és una qualitat molt positiva de les persones 

i que hem de potenciar des de ben petits.

No deixis per demà el que puguis fer avui.

 

"L’èxit és la suma de petits esforços, repetits dia rere dia". Robert Collier

 

EN QUIN ESGLAÓ ESTÀS?

La cordada

... La bellesa dels cims,

la llibertat dels grans espais,

els durs plaers de l'escalada

 i el retrobament amb la natura,

resultarien pobres i a vegades amargs sense l'amistat de la cordada.

La cordada constitueix molt més que un vincle material,

constitueix amistat fraternal, feta d'amabilitat desinteressada, 

de lluita conjunta i d'alegries compartides...

Avui el bon dia el dediquem a la germana Carmen Yerro,

entranyable, recordada i estimada per molts dels seus alumnes.

Treballadora, oberta, parladora i entusiasta,

sempre tenia una rialla i estava de bon humor.

El seu testimoni de fe, de servei i de dedicació als alumnes

i al  col·legi (va estar més de 40 anys a Tarragona)

està ben viu en els que la van conèixer.

El personatge de la setmana

 EL TELÈFON DE L'ESPERANÇA

La primera notícia que es té de la creació d’un telèfon de l’esperança data del final de la segona guerra mundial a Anglaterra.  A Espanya, es va fundar a Bilbao l’any 1968, pel sacerdot Jesús Biain, que en tenir notícia dels telèfons d’ajuda a altres llocs de món, va veure la necessitat de crear un servei similar a Espanya.  El mes de març de 1969, va néixer el Telèfon de l’Esperança a Barcelona, fundat per mossèn Miquel Àngel Terribas i Alamego, que el va dirigir fins el 1986.

El Telèfon de l’Esperança és una ONG que dona atenció telefònica a qualsevol persona que necessiti ser escoltada. Són voluntaris formats específicament per fer aquesta tasca de forma anònima, apolítica, aconfessional i confidencial.

La seva finalitat és acompanyar i donar suport a qualsevol persona que els truqui, sigui quina sigui la problemàtica que presenti. No jutgen, ni aconsellen ni diuen què és el que s’ha de fer. Són experts en escoltar de forma activa perquè sigui la mateixa persona qui trobi les possibles vies per afrontar la situació que està vivint.

Són “una veu amiga” que pretén parlar d’igual a igual i compartir un temps amb qui els truqui, sense presses ni altres condicionants.

El 2009 aquesta Fundació va rebre la “Creu de Sant Jordi"·.

“Ens traiem el barret davant els voluntaris que, sense rebre res a canvi, dediquen unes hores mensuals a donar suport a persones immerses en veritables drames. Són gent molt positiva, quan parles amb ells reps una injecció d’energia vital. Sempre que hi hagi persones així, la societat tindrà garantia d’un futur millor”, afirma orgullosa la presidenta de l’Organització.

Irish blessing

 

Que el camí ens porti a trobar-nos,
que el vent bufi sempre al teu favor,
que el sol brilli càlidament sobre el teu rostre,
que la pluja xopi suaument les teves terres
i que, fins que tornem a trobar-nos,
Déu et guardi en el palmell de la seva mà.

May the road rise to meet you,
May the wind be always at your back.
May the sun shine warm upon your face,
The rains fall soft upon your fields.
And until we meet again,
May God hold you in the palm of his hand.