"Sense justícia i sense respecte pels Drets Humans no hi pot haver PAU." (Irene Khan)
"La PAU ve de dins. No la busquis fora" (dita budista)
"Feliços els qui treballen per la pau
perquè seran anomenats fills de Déu" (Mt 5, 9)
"Quan el poder de l'amor sobrepassi l'amor pel poder,
el món coneixerà la pau". (Jimi Hendrix)
"No necessitem armes o bombes per aconseguir la pau;
necessitem amor i comprensió" (Sta Teresa de Calcuta)
Els drets humans tenen un lloc important en l’educació dels ciutadans.
La necessitat dels drets humans es justifica perquè són drets naturals.
La natura de l’ésser humà s’entén com a sinònim d’allò que li és propi,
en aquest cas, la seva capacitat de raonar.
Es fonamenta,
doncs, en la consciència que té l’individu de la pròpia natura com a ésser
raonable.
Els drets humans, són, doncs, uns drets bàsics que tenen sentit per si mateixos,
perquè es basen
en la intrínseca dignitat humana.
Quins drets humans
coneixes?
Les Nacions Unides van fixar el 27 de gener com a Dia Internacional
per la memòria de les víctimes de l'Holocaust.
La data coincideix amb l'alliberament del camp de concentració
i d'extermini d'Auschwitz-Birkenau, a Polònia.
L'objectiu d'instaurar aquest dia, és preservar la memòria històrica,
lluitar contra les falses notícies i explicar les atrocitats comeses
pel nazisme.
Clica la imatge:
Si gires l'esquena al germà, la hi gires a la
pau, encara no construeixes la pau.
Si respons amb violència, bufeteges la pau.
Si recules davant la dificultat, retardes la
pau.
Si només la teva opinió és la vàlida,
contamines la pau.
Si poses etiquetes als altres, acomiades la
pau.
Quan prens responsabilitats que ningú no vol,
desvetlles la pau.
Quan lluites per la justícia, fas trobadissa
la pau.
Quan no critiques per darrere, fas obra de
pau.
Quan saps obrir-te als altres, fas créixer la
pau.
De la seva vida no ens n'ha arribat més que les actes del seu martiri.
Segons aquest document, en el context de les persecucions anticristianes, Emilià, governador de la província Tarraconense, ordenà l'arrest del bisbe Fructuós el 16 de gener de l'any 259. Juntament amb ell, també foren presos els seus diaques, Eulogi i Auguri.
El dia 21 foren jutjats i condemnats a cremar a l'estaca, pena que s'executà al mateix dia a l'amfiteatre.
Sempre d'acord amb les actes del procés, els tres màrtirs, coronats i revestits, s'aparegueren després de morts tant a la comunitat cristiana com als seus botxins, per donar instruccions respecte el seu enterrament. La comunitat cristiana donà sepultura als cossos, se suposa que en l'espai on s'hi bastiria la necròpolis cristiana del Francolí, però no ha quedat constància del lloc precís.
De forma contemporània als fets, una figura anònima, possiblement un soldat, redactà unes actes del martiri de Fructuós, Auguri i Eulogi.
Aquest document, conegut com la Passio Fructuosi, és considerat el document cristià històric més antic de tota la península ibèrica i, per tant, un patrimoni d'alt valor de la ciutat de Tarragona.
