De la seva vida no ens n'ha arribat més que les actes del seu martiri.
Segons aquest document, en el context de les persecucions anticristianes, Emilià, governador de la província Tarraconense, ordenà l'arrest del bisbe Fructuós el 16 de gener de l'any 259. Juntament amb ell, també foren presos els seus diaques, Eulogi i Auguri.
El dia 21 foren jutjats i condemnats a cremar a l'estaca, pena que s'executà al mateix dia a l'amfiteatre.
Sempre d'acord amb les actes del procés, els tres màrtirs, coronats i revestits, s'aparegueren després de morts tant a la comunitat cristiana com als seus botxins, per donar instruccions respecte el seu enterrament. La comunitat cristiana donà sepultura als cossos, se suposa que en l'espai on s'hi bastiria la necròpolis cristiana del Francolí, però no ha quedat constància del lloc precís.
De forma contemporània als fets, una figura anònima, possiblement un soldat, redactà unes actes del martiri de Fructuós, Auguri i Eulogi.
Aquest document, conegut com la Passio Fructuosi, és considerat el document cristià històric més antic de tota la península ibèrica i, per tant, un patrimoni d'alt valor de la ciutat de Tarragona.
