En el despatx de
certa persona hi havia penjat un rètol amb aquesta inscripció: “Somriure no és
pas ensenyar les dents. Somriure és mostrar l’ànima”.
Hi ha gent que somriu comercialment, per guanyar diners. Un refrany xinès diu:
“Qui no sàpiga somriure, que no obri cap botiga”. Per això a vegades el
somriure només té una finalitat comercial. També hi ha somriures amb una
finalitat publicitària: pensem en els anuncis amb aquells somriures a manera de
reclam, com quan s’anuncia una pasta de dents...
Però també hi ha gent que somriu desinteressadament, sense buscar res a canvi,
amb un somriure sincer, que li surt de dins, de la seva alegria interior, i que
omple de goig tant a qui el rep com a qui el dóna. Encara que sembli de poca
importància, el somriure pot ser una manera de donar-se als altres, de mostrar
l’ànima.
Un somriure, tot i que costa poc, pot valer molt! Es pot convertir en
ajuda en moments de tristesa, de soledat, de marginació... Pot ser un senyal de
comprensió i d’acollida cap a l’altra persona. Pot ser una forma de fer que
l’altre se senti valorat, reconegut i apreciat. Val la pena practicar-ho: costa
poc i és efectiu!
