Déu i les noves tecnologies

a. Grava a Déu en el teu disc dur.
b. Navega pel seu internet: el món està ple d'Ell.
c. El pots trobar a qualsevol programa: al de la pregària, al de l'oci, al de la natura, al de l'home... Tan sols has de saber buscar-lo.
d. Vés amb compte! Hi ha virus perillosos: egoisme, mandra, orgull, odi, etc.  que destrueixen la comunicació amb Ell.
e. Tingues sempre un bon antivirus.
f. Truca'l de tant en tant o, si no tens forces de parlar-li, fes-li trucades perdudes.
g. No estiguis sempre comunicant o Ell no et podrà trucar mai.
h. Si no contesta, potser es que no tens prou saldo o has confós el número. 

Però no pateixis que segur que Ell haurà rebut el teu missatge.
i. Recorda que no estàs mai sol. Hi ha moltes persones on-line.
j. I per damunt de tot ... NO L'ESBORRIS MAI.

MARE DE DÉU DE MONTSERRAT

EL VIROLAI

Rosa d'abril, Morena de la serra,

de Montserrat estel:

il·lumineu la catalana terra,

guieu-nos cap al Cel.

Amb serra d'or els angelets serraren

eixos turons per fer-vos un palau.

Reina del Cel que els Serafins baixaren,

deu-nos abric dins vostre mantell blau.

Amb aquest cant de Jacint Verdaguer pregarem avui a Maria, perquè ens ajudi a tots nosaltres a seguir el camí del seu fill Jesús.

Mare nostra, tu vas ser una dona molt valenta 

i vas saber escoltar el que Déu et demanava a cada moment. Ajuda'ns a estar atents al que ens demana a cadascú de nosaltres.

Felicitats a totes les Montserrats!

L'AMOR

L'amor no és fet i acabat, es va fent.

No és vestit ja fet, sinó roba per tallar, muntar i cosir.

No és un pis venut i claus en mà, sinó casa a projectar,

construir, mantenir i, sovint, adobar.

No és pas un cim vençut, sinó sortida de la vall,

grimpades apassionants, adés caiguda dolorosa

entre el fred de la nit o l'ardència d'un sol abrusador.

No és ancoratge segur al port de bonança,

sinó àncora llevada i viatge a plena mar, amb brisa o tràngol.

No és sobtada aparició de la vida nova, perfecta de naixença,

sinó broll de font i llarg camí de riu, ple de meandres,

adés eixut, adés ple a desbordar, però sempre escolant-se vers la mar infinita.

                                       M. QUOIST

Dóna'ns Senyor...

Dóna'ns, Senyor, la llum

que ens permeti veure

el teu amor al món

malgrat les equivocacions dels homes.

Dóna'ns la fe

per confiar en la teva bondat

malgrat la nostra ignorància i debilitat.

Dóna'ns la saviesa

perquè puguem continuar pregant

amb un cor humil.

I mostra'ns

el que cadascun de nosaltres pot fer

per afavorir l'arribada del dia

de la pau universal.

 

(F. Borman, astronauta)

AMISTAT

Ja  vam  comentar  que  les  dites  i  refranys  poden versar sobre  un  tema.  L’amistat  per  exemple  n’és  un.

Escolta  aquests  i  aprenem-ne:  

- Les  persones  que  busquen  amics  sense  defectes,  al  final  es  queden  sols.      

- L’amistat  només  es  pot  donar  quan  hi  ha  respecte  mutu  i  en  un  esperit  de  sinceritat.      

- L’única  manera  de  fer  un  amic  és  ser-ho.      

- Els  amics  mai  necessiten  una  raó  per  a  quedar  amb  tu.  Només  esperen  que siguis  tu  mateix,  i  s'alegren  per  això.  

- Els  victoriosos  tenen  molts  amics;  els  vençuts,  bons amics.    

- No  té  cap  amic  el  qui  té  massa  amics.      

Ja  has  pensat  com  són  els  teus  amics?  I  com  ets  tu  com  a  amic?        

    

LA VERITAT

Fa molts anys va existir un rei que era molt autoritari, i que sempre feia allò que volia, sense importar-li massa els savis consells que li donaven els seus ministres. És més, quan algun ministre no li feia la pilota i deia tot allò que el rei volia escoltar, corria el perill de perdre el seu càrrec i, de vegades, fins i tot el seu coll.
Aquest rei va preguntar un dia als seus ministres:
- Creieu que governo el país amb saviesa i justícia?
Els seus ministres li van respondre:
- I tant, majestat! Sou un governant just i savi! No n’hi ha hagut mai cap de tan assenyat com vos.
Només un dels seus ministres no hi va estar d’acord, i va dir:
- No crec que sigueu tan savi com us penseu, senyor.
- I per què? –va preguntar el rei.
- Doncs perquè heu nomenat hereu el vostre germà petit, i això us portarà dificultats. No ha estat una acció massa intel·ligent, que diguem –va respondre el ministre.
- El rei es va enfurismar, i immediatament el va destituir del seu càrrec.
Pocs dies més tard, el rei va preguntar novament a un altre dels seus ministres:
- Creus que actuo amb bondat i saviesa?
El ministre va respondre:
- Penso que vostra majestat és un rei bo i benvolent.
- I per què penses així? –va preguntar el rei.
I el ministre va respondre:
- Perquè els reis bons i benvolents tenen ministres lleials i fidels. I els ministres lleials i fidels diuen la veritat als seus reis, fins i tot quan saben que aquesta veritat no agradarà al rei, i acabin essent destituïts. Si vostra majestat no fos bo i benvolent, no tindria un ministre tan sincer i valent com el qui va ser destituït l’altra dia.
Després de sentir això el rei, profundament impressionat, va cridar novament el seu antic ministre i el va restituir de nou en el seu càrrec.

ACTITUD

Quant més visc, més m'adono de l'impacte que l'ACTITUD té sobre la meva vida.

La meva ACTITUD, per a mi, és més important que els fets.

És més important que el passat, que l'educació,

que el diners, les circumstàncies, 

que els fracassos, que l'èxit, 

que el que altres persones pensen, diguin o facin.

És més important que les aparences, els dons o la destresa per a tenir èxit. 

És nostra l'elecció de l'ACTITUD que assumirem en resposta a tota situació.

No podem canviar el nostre passat,

no podem canviar el fet que la gent actuï de determinat manera.

No podem canviar l'inevitable.

L'única cosa que podem fer és tocar l'única corda que tenim, 

i aquesta és la nostra ACTITUD.

Estic convençuda que la vida esta constituïda per un % del que em passa i el % de com reacciono davant això. I així és també amb mi.

En tot moment som responsables de la nostra ACTITUD.

Certament, la nostra manera de ser depèn totalment de la nostra ACTITUD. 

EL SILENCI

El Mestre solia dir que solament el Silenci

duia a la transformació.

Però ningú no aconseguia mai que el definís.

Sempre que algú ho intentava, somreia

i es posava l'índex als llavis closos.

Això deixava més perplexos els deixebles.

Però un dia va fer un pas endavant

quan algú li preguntà:

"¿I de quina manera es pot arribar

a aquest silenci del qual parleu?"

"Onsevulla que us trobeu, mireu-ho tot,

encara que us sembli que no hi ha res a veure;

i escolteu, encara que tot

estigui aparentment silenciós."

PASQUA

Alegra't. Jesús ha ressuscitat! Apa, canvia les absoltes per al·leluies, els crisantems per roses! T'ho repeteixo: Alegra't, Crist ha ressuscitat!

Busca Jesús entre els vius, entre els teus amics, entre els teus companys, entre la teva gent... Deixa de custodiar la seva tomba que està buida!

Confia. No tinguis por, no tinguis por. Ell estarà amb tu cada dia fins a la fi del món... Coneixes alguna altra promesa major a aquesta?

Desperta. Perquè els teus somnis es converteixin en realitat, hauràs de ressuscitar cada dia a la nova vida que porta Crist.

PARE DEL CEL, ET DONEM GRÀCIES!

Per les flors 

que s'obren sota els nostres peus,
per l'herba fràgil, tan fresca i ufana,
pel cant de l'ocell i el brunzit de l'abella,
per totes les coses boniques que sentim

i  que veiem,
Pare del Cel, et donem gràcies!

Per l'amor matern, i la cura paterna,
pels germans forts i les germanes belles,
per l'amor quotidià a casa i a l'escola,
per la teva guia per no extraviar-nos,
Pare del Cel, et donem gràcies!

Pels teus estimats i eterns braços,
que ens protegeixen de malalties i danys,
per les beneïdes paraules de fa temps,
que ens ajuden ara a conèixer la teva voluntat,
Pare del Cel, et donem gràcies!

Un manament nou

Diu Jesús:
"Només us demano que us estimeu; no cal altres lleis ni altres ritus;
que us estimeu els uns als altres.
Que multipliqueu les trobades, les tendreses, les abraçades;
només vull que poseu en comú el que teniu, el que sou;
que dialogueu, que us entengueu, que compteu els uns amb els altres.

Vull, amics meus, que us serviu,
que us renteu els peus els uns als altres, que us acompanyeu i us ajudeu a caminar;
que us cureu mútuament les ferides; que us perdoneu i que no deixeu a ningú sol.

Doneu-vos el temps que faci falta.
Regaleu-vos mútuament algun detall: coses, gestos... com a signe d'amistat i de presència,
com jo vaig fer amb vosaltres".

Déu quotidià

És que t’amagues o segueixo un mapa erroni?

Potser hagi de deixar d’esperar l’especial,

el sublim, el superlatiu, l’excepcional,

i buscar-te en les hores quietes,

en les converses intranscendents,

en les paraules casuals, en les lectures sense petjada,

en les lletres minúscules de la meva història;

buscar-te en el cada dia,

en els missatges amb motiu,

en les tardes perdudes,

en els treballs amb data de caducitat,

en els dies grisos,

en els sentiments lleugers,

en els fracassos sense llàgrima i els encerts sense acta.

Potser, sense jo notar-ho,

ets companyia discreta en els viatges de treball,

llum suficient en paisatges oblidables,

silenciós eco en la pregària callada,

força justa en la lluita de cada dia,

frec casual en l’esforç compartit.

Déu amagat? O revelat en la cara menys brillant de la vida?

Viure un temps nou

Respirar, i adonar-se de l’aire que entra, vivifica i surt.

Caminar, i anar gaudint del paisatge, la gent, la natura, la ciutat.

Parlar, i comunicar-se escoltant l’acollida, la reflexió i la conversa.

Conèixer, i situar-te on ets, cap on vas, amb qui i per què.

Estimar, i trobar-te en els altres, que es troben en tu, millorats.

Gaudir, i valorar el que és bell, harmoniós, expansiu i humil.

Lluitar, i donar-te un dia i un altre per la justícia i la fraternitat.

Pregar, i entendre la plenitud del silenci, del Tu i dels tus.

Cridat a viure, intensament, amb joia, esperança i amor.

Vas portant el timó de la teva vida.

                               Gràcies a Déu, ja era hora.

Segueix endavant...

Començo el dia, la setmana donant gràcies...

Gràcies per aquells que en trobar-me em somriuen i em regalen un minut del seu temps.
Gràcies per aquells que m'han fet viure coses bones i que m'han fet sentir feliç.
Gràcies per tots aquells que m'escolten sense molèsties i encara que només siguem companys, em recolzen i m'accepten.
Gràcies per fer-me veure les coses en positiu.
I, sobretot, gràcies, moltes gràcies, per aquells que em diuen:

"Mai abandonis, segueix endavant!"

Pedres vives

El Papa Francesc diu: "Els nens ens recorden que tots, en els primers anys de la vida, hem estat totalemnt dependents de la cura i la benevolença dels altres." Jesús ens recorda que, com a fills de Déu que formem l'Església, necessitem l'ajuda, l'amor i el perdó de Déu.

Així com Déu és misericordiós amb nosaltres, també nosaltres hem de ser misericordiosos amb els altres. Hem de ser una Església que cerca el bé comú, una Església renovada on no existeixin bàndols, ja que Jesús ens va unir en la fe en Déu amb la seva mort i ressurecció.

Text extret de "Respira", delejot.

L'alegria

Senyor,
ja que heu posat en el meu cor
tanta alegria,
plagui-us d'estendre-me-la
en tot el cos: a la meva cara,
als meus ulls, a les meves mans.

Noble Senyor!
Quan recordo la vida eterna
i la contemplo,
em trobo ple i cobert d'alegria.
Tan ple n'estic,
que la mar no és més plena d'aigua.

Ah Senyor!
És tan gran l'alegria 
que Vós heu posat en mi,
que la meva força 
se sent més forta i més gran
que la de les muntanyes.
Ni el ferro ni l'acer
no són més forts que jo...

Ah Senyor!
El meu gaudi d'alegria i de força,
com menys me l'atribueixo a mi,
més l'atribueixo a Vós:
car poc valdria
si me l'atribuïa a mi.
Per això, plagui-us, Senyor,
que tot el bé l'entengui de Vós,
que sou el meu Creador i el meu Déu.

Autor: Ramon Llull, Llibre de Contemplació

LA CARRETA

Anava caminant amb el meu pare quan es va aturar en un revolt i, després d'un petit silenci, em va preguntar: 
- A més de sentir cantar dels ocells, sents alguna cosa més? 
Vaig parar l’orella per escoltar i tot seguit li vaig respondre: Estic sentint el soroll d'una carreta. 
- Sí, fill -va dir el meu pare-. És una carreta buida. 
Ara vaig ser jo el qui vaig preguntar al meu pare: Com ho saps, pare, que és una carreta buida, si encara no la veiem? 
I el meu pare va respondre: 
- És molt fàcil saber quan una carreta està buida, pel soroll que fa en moure’s. Com més buida està, més gran és el soroll que fa.

Anys més tard, vaig ser una persona adulta. I, ara, quan veig una persona que parla massa, que talla la conversa de tots, que es inoportuna o agressiva, que presumeix del que té, que és prepotent i menysprea els altres, tinc la sensació de sentir la veu del meu pare dient: "Com més buida la carreta, més gran és el soroll que fa".

Com crèixer?

Un rei va anar al seu jardí i va descobrir que els seus arbres, arbustos i flors s'estaven morint.

El Roure li va dir que es moria perquè no podia ser tan alt com el Pi.

Mirant al Pi, el va trobar decaigut perquè no podia donar raïms com la Vinya.

I la Vinya es moria perquè no podia florir com la Rosa.

La Rosa plorava perquè no podia ser alta i sòlida com el Roure.

Però, aleshores, va trobar una maduixera florint i més fresca que mai.

El rei li va preguntar:

- Com és que creixes saludable enmig d'aquest jardí tan esquifit i ombrívol?

-  No ho sé,– va respondre la maduixera. - Potser és perquè sempre vaig suposar que quan em vas plantar, volies maduixes. Si haguessis volgut un Roure o una Rosa, també els hauries plantat. Llavors em vaig dir a mi mateixa: "Intentaré ser maduixa de la millor manera que pugui".

AVUI, ET VULL REGALAR...

AMISTAT perquè quan et sentis sola trobis a alguna persona a prop. 

SOMRIURES per quan estiguis trista. Sóc el teu amic. 

LA FORÇA d'unes mans que sempre trobaràs a prop. 

ABRAÇADES perquè quan et costi seguir endavant, mantinguis l'esperança. 

Una mica d'HUMILITAT, perquè quan tinguis èxit, no et pugi al cap i reconeguis la presència dels altres en ell. 

EL MEU AFECTE sincer perquè quan pensis que ningú t'acompanya, recordis que sempre et porto de la mà. 

Signat: Jesús de Natzaret