Anava caminant amb el meu pare quan es va aturar en un revolt i,
després d'un petit silenci, em va preguntar:
- A més de sentir cantar dels ocells, sents alguna cosa més?
Vaig parar l’orella per escoltar i tot seguit li vaig respondre: Estic sentint el soroll d'una carreta.
- Sí, fill -va dir el meu pare-. És una carreta buida.
Ara vaig ser jo el qui vaig preguntar al meu pare: Com ho saps, pare, que és una carreta buida, si encara no la veiem?
I el meu pare va respondre:
- És molt fàcil saber quan una carreta està buida, pel soroll que fa en moure’s. Com més buida està, més gran és el soroll que fa.
- A més de sentir cantar dels ocells, sents alguna cosa més?
Vaig parar l’orella per escoltar i tot seguit li vaig respondre: Estic sentint el soroll d'una carreta.
- Sí, fill -va dir el meu pare-. És una carreta buida.
Ara vaig ser jo el qui vaig preguntar al meu pare: Com ho saps, pare, que és una carreta buida, si encara no la veiem?
I el meu pare va respondre:
- És molt fàcil saber quan una carreta està buida, pel soroll que fa en moure’s. Com més buida està, més gran és el soroll que fa.
Anys més tard, vaig ser una persona adulta. I, ara, quan veig una
persona que parla massa, que talla la conversa de tots, que es inoportuna o
agressiva, que presumeix del que té, que és prepotent i menysprea els altres,
tinc la sensació de sentir la veu del meu pare dient: "Com més buida la
carreta, més gran és el soroll que fa".
