LA VERITAT

Fa molts anys va existir un rei que era molt autoritari, i que sempre feia allò que volia, sense importar-li massa els savis consells que li donaven els seus ministres. És més, quan algun ministre no li feia la pilota i deia tot allò que el rei volia escoltar, corria el perill de perdre el seu càrrec i, de vegades, fins i tot el seu coll.
Aquest rei va preguntar un dia als seus ministres:
- Creieu que governo el país amb saviesa i justícia?
Els seus ministres li van respondre:
- I tant, majestat! Sou un governant just i savi! No n’hi ha hagut mai cap de tan assenyat com vos.
Només un dels seus ministres no hi va estar d’acord, i va dir:
- No crec que sigueu tan savi com us penseu, senyor.
- I per què? –va preguntar el rei.
- Doncs perquè heu nomenat hereu el vostre germà petit, i això us portarà dificultats. No ha estat una acció massa intel·ligent, que diguem –va respondre el ministre.
- El rei es va enfurismar, i immediatament el va destituir del seu càrrec.
Pocs dies més tard, el rei va preguntar novament a un altre dels seus ministres:
- Creus que actuo amb bondat i saviesa?
El ministre va respondre:
- Penso que vostra majestat és un rei bo i benvolent.
- I per què penses així? –va preguntar el rei.
I el ministre va respondre:
- Perquè els reis bons i benvolents tenen ministres lleials i fidels. I els ministres lleials i fidels diuen la veritat als seus reis, fins i tot quan saben que aquesta veritat no agradarà al rei, i acabin essent destituïts. Si vostra majestat no fos bo i benvolent, no tindria un ministre tan sincer i valent com el qui va ser destituït l’altra dia.
Després de sentir això el rei, profundament impressionat, va cridar novament el seu antic ministre i el va restituir de nou en el seu càrrec.