A un jove li és propi somiar coses grans, buscar horitzons amplis, atrevir-se
a més, voler menjar-se el món, ser capaç d’acceptar propostes desafiants i
desitjar aportar el millor de si mateix per construir alguna cosa
millor.
Per això insisteixo als joves que no es deixin
robar l’esperança.
Un pot passar la joventut distret, volant per la superfície de
la vida, adormit, incapaç de conrear relacions profundes i d’entrar en el més
profund de la vida. D’aquesta manera prepara un futur pobre, sense
substància...
O un pot gastar la
joventut per conrear coses belles i grans, i així prepara un futur ple de vida
i de riquesa interior.
Papa Francesc, text extret de "Christus Vivit"
