Hi havia una
vegada un nen amb caràcter impulsiu,
s’enfadava a la menor provocació,
i la
majoria de les vegades després d'un d'aquests incidents, es sentia avergonyit i
s'esforçava per consolar a qui havia danyat.
Un dia el seu
mestre, que el va veure donant excuses després d'una explosió d'ira,
li va
lliurar un full de paper i va dir-li: - Arruga’l!
Sorprès va
obeir i va fer amb ell una bola.
- Ara deixa-ho
com estava abans.
Per descomptat
que no va poder deixar-ho com estava,
per més que va intentar allisar el paper aquest
va quedar ple de plecs i arrugues.
El cor de les
persones – li va dir el mestre- és com aquest paper ...
La impressió que en deixes,
serà tan difícil d'esborrar com aquestes arrugues i aquests plecs.
Així va aprendre a ser més
comprensiu i pacient.
La impressió
que deixem en els altres és impossible d'esborrar...
i més quan els fem mal amb
les nostres reaccions o paraules ...
Encara que després vulguem esmenar l'error algun plec ja queda gravat en el cor de l’altre.
Tractar bé les
persones: els nostres companys d’escola,
els amics, la família i vetllar perquè
els altres també ho facin
és apostar per la convivència i per un món millor.
Ens
necessitem tots i totes en això!!
