Un científic estava al seu laboratori mirant de resoldre els problemes del món. Un dia va entrar el seu fill petit de sis anys: “ Pare, ara t’ajudaré”.
El pare, desesperat, contestà: “No, fill, ves a jugar”.
Però el fill replicà: “No, pare, jo et vull ajudar”.
El pare, aleshores, veié el mapa del món en una pàgina d’una
revista i va pensar com podia tenir el fill entretingut uns quants dies. Amb
unes tisores retallà la pàgina i va tallar-la a trossets petits. Amb una cinta
adhesiva i els trossets de paper li digué al fill: “Ja que t’agrada muntar
puzles, mira de muntar el món”.
El nen no el coneixia, el món. El pare continuava amb les seves
equacions, quan després de dues hores el nen s’acostà i li digué: “Pare, ja he
acabat”.
-“No pot ser, això és cosa de nens, deu haver fet qualsevol cosa”.
Però al mirar-ho, efectivament, havia arreglat el món i li preguntà:
“Però, com ho has fet, si no coneixes el món?”.
I el nen li explicà: “Pare, quan has tallat el full, a l’altra
banda hi havia un home. Com que jo conec l’home, he girat tots els paperets.
Quan he tingut l’home muntat, l’hi he donat la volta i havia arreglat el món!”.
Aquest és un conte que convida a pensar. Si rumiem un moment en tots els
grans problemes als que s’enfronta el món...Qui els ha creat aquests problemes?
No ha estat cosa de l’home? Doncs ja tenim la resposta: si volem arreglar el
món, primer caldrà que arreglem l’home!
