Avui vull donar-te gràcies pels meus amics.
Que bé m'ho passo estant amb ells.
Com els necessito i com els trobo a faltar quan els tinc lluny.
Que n'és de bo tenir algú en qui poder confiar,
amb qui poder parlar de les meves coses.
Algú que m'accepta i em vol tal com soc;
que em coneix de debò
i es preocupa per mi perquè li importo;
que sempre està disposat a ajudar-me,
i està al meu costat
en els moments bons i en els dolents.
Algú que sap perdonar-me
després dels meus enutjos,
i sap animar-me quan estic desanimat.
Diuen que qui té un amic té un tresor.
Jo, Jesús, vull donar-te gràcies
per tots els tresors que tinc,
per cadascun dels meus amics.
Gràcies per haver-los posat en el meu camí.
Ajuda'm a cuidar-los i fer-los feliços.
I també vull donar-te gràcies perquè Tu,
Jesús, contínuament estàs
regalant-me la teva amistat.
Tu ets l'amic que mai falla.
Sempre ets aquí, amb mi, en el bo i en el pitjor.
I m'ensenyes a voler així als altres,
de la mateixa manera que soc volgut per Tu... com un bon amic!
