Pare nostre de la PAU
Pare, que mireu per igual tots els fills vostres que
veieu enfrontats.
Nostre, de tots. Dels 7500 milions d'homes i dones
que poblem la terra, sigui quina sigui la nostra edat, el nostre color o el
nostre lloc de naixença.
Que esteu en el cel i a la terra, en cada persona, en
els humils i en els qui sofreixen.
Sigui santificat el vostre nom, no pas, però amb la
fressa de les armes, sinó amb el murmuri dels cors.
Vingui a nosaltres el vostre regne, el regne de la
pau i el regne de l'amor. I allunyeu de nosaltres els regnes de la tirania i de
l'explotació.
Faci's la vostra voluntat, sempre i arreu.
Així a la terra com es fa en el cel. Que els
vostres designis no trobin obstacle en els fills del poder.
El nostre pa de cada dia, que està pastat amb la pau,
amb la justícia i amb l'amor.
Doneu-nos, Senyor, el dia d'avui, perquè demà pot ser
tard. Els míssils apunten i potser la bogeria els pots disparar.
I perdoneu les nostres culpes. No com nosaltres
perdonem, sinó com Vós perdoneu, sense lloc per a l'odi i la rancúnia.
I no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació d'emmagatzemar
el que no ens heu donat, d'acumular el que altres necessiten, o de mirar amb
recel qui tenim al davant nostre.
Ans deslliureu-nos de qualsevol mal que ens
amenaci. De les metralladores, dels míssils, dels milions de tones d'armes.
Perquè som molts, Pare, els qui volem viure en la pau.
Amén.
(Va ser escrit el 20 de març de 2003, inici de la guerra d’Iraq)
