La saviesa popular diu que
«la setmana dels barbuts, setmana d’esternuts». I és que tots els sants
d’aquests dies tan glaçats porten barbes llargues i espesses com el cotó fluix
de sucre perquè els abriguin més que mai. Confesso que m’apassionen els refranys
perquè són finestres que ens ensenyen a mirar per les escletxes de la natura.
La pressa mou el món i, xuclats per l’espiral del moviment, ens oblidem de
capturar-ho tot com si fóssim directors de cinema i, cada pas que fem, un
instant a càmera lenta que ja no es tornarà a repetir. Per això conreo
lletres com si fossin llavors i les sembro pertot arreu perquè algú en trobi
els mots que sempre broten pels marges de la meva imaginació, mentre llauro
l’esperança, orgullosa d’una pàtria que rima amb els sants.
Tot sacsejant els refranys,
n’he desenterrat uns quants sobre els barbuts del mes de gener
i que són com una collita plantada amb les paraules de sempre que hem anat
oblidant i llençant com si fossin andròmines velles. Mireu, badeu, guaiteu,
contempleu, esguardeu, observeu…Si calleu, sentireu com batega el cicle de la
vida:
15 gener: “Si plou per sant
Pau, hivern adeu-siau”.
17 de gener: “Sant Antoni
plover, per a les patates va bé”.
20 de gener: “Per sant
Sebastià, una hora més de caminar”
22 de gener: “Sant Vicenç
mullat, el vi esguerrat.”
