40 dies

En aquell temps, l'Esperit empenyé Jesús cap al desert, on passà quaranta dies... Vivia entre els animals feréstecs i l'alimentaven els àngels. Després d'haver estat empresonat Joan, Jesús es presentà a Galilea predicant la bona nova de Déu; deia: «Ha arribat l'hora i el regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.» Mc 1, 12-15

 

Frases per a començar el dia

"L'amor és l'única cosa que creix si es reparteix."

"Només s'hi veu bé amb el cor. L'essencial és invisible als ulls."

"Les coses més belles del món no es veuen ni es toquen, se senten amb el cor".

(Frases del llibre "El petit Prícep", d'Antoine de Saint-Exupery)

PARE NOSTRE...

Digues "PARE" si et compromets com a fill.

Digues "NOSTRE" si no vius aïllat en el teu egoisme.

Digues "SIGUI SANTIFICAT EL VOSTRE NOM" si el teu cor està obert a Ell.

Digues "VINGUI A NOSALTRES EL VOSTRE REGNE" sense confondre'l amb l'èxit material.

Digues "FACI'S LA VOSTRA VOLUNTAT" tot i sabent que de vegades és dolorosa.

Digues "EL NOSTRE PA DE CADA DIA, DONEU-NOS SENYOR, EL DIA D'AVUI" 

i preocupa't de la gent que passa gana.

Digues "PERDONEU LES NOSTRES CULPES" i no guardis rancor als teus germans.

Digues "NO PERMETEU QUE CAIGUEM EN LA TEMPTACIÓ" i evita les ocasions de pecat.

Digues "DESLLIUREU-NOS DE QUALSEVOL MAL" i pren partit a favor del Bé i contra el mal. 

La cabana

L'únic supervivent d'un naufragi va arribar a una illa deshabitada. Va pregar a Déu desesperadament ser rescatat i cada dia buscava a l'horitzó una ajuda que no arribava. Cansat d'esperar, va començar a construir-se una senzilla cabana de fusta per a protegir-se.

Un dia, després de buscar quelcom per alimentar-se, quan va arribar a la cabana la va trobar envoltada en flames amb una gran columna de fum aixecant-se cap al cel. "Oh, Déu, com pots fer-me això? Ara si que ho he perdut tot!" es queixava.

L'endemà es va despertar amb el so d'un vaixell que s'apropava a l'illa. Venien a salvar-lo gràcies a la columna de fum que havien vist des de lluny.

És fàcil perdre l'esperança o desesperar-se quan les coses van malament. Quan tot es torna fum, no dubtis que l'ajuda de Déu ve de camí.

(Text extret de www.esglesiajovetarragona.cat)

Generosos amb tot i amb tothom

Com ens fa feliços compartir, Senyor! 

Quan estem sols, què poc fruit donem. 

Quan participem plegats i oferim el que tenim i som, 

com es multipliquen les coses i ningú no en queda exclòs. 

Ajuda’ns a no tancar-nos en els nostres egoismes. 

Fes-nos generosos amb tot i tothom.

DEL NEGATIU AL POSITIU

En totes les coses negatives que podem dir-nos... Déu té sempre una resposta positiva:

Quan diem: - És impossible

Déu diu: - Tot és possible (Lluc 18:27)

Quan diem: - Estic cansat

Déu diu: - Jo t'alleujaré (Mateu 11:26-30)

Quan diem: - Ningú m'estima

Déu diu: - Jo t'estimo (Joan 3:16 & 13:34) 

Quan diem: - Ja no puc continuar així

Déu diu: - La meva gràcia et basta (II Corintis 12:9 & Salms 91:15) 

Quan diem: - Estic confós

Déu diu: - Jo t'ensenyaré el camí (Proverbis 3:5-6)

Quan diem: - No puc més

Déu diu: - Jo et perdono (1 Joan 1:9 & Romans 8:1)

Quan diem: - Em sento abandonat

Déu diu: - Mai més t'abandonaré ( Hebreus 13:5 ) 

 

DIMECRES DE CENDRA

El dimecres de cendra dona el tret de sortida a la Quaresma.

El ritus simbòlic del dimecres de cendra és la imposició de la cendra

seguit de les paraules "Converteix-te i creu en l'Evangeli".

Aquest ritus vol significar la conversió i renovació,

i és una crida a correspondre amb sinceritat d'ànima i coherència d'obres.

Però no ens equivoquem, la Quaresma que avui comença no és una "quarantena". 

La quaresma no és per aïllar-nos, entristir-nos, apagar-nos o

arrossegar-nos durant quaranta dies... No!

La Quaresma és una oportunitat joiosa de preparar-nos,

de fer-nos millors, d'enfortir-nos, de renovar-nos i de polir-nos per brillar!!

Per a reflexionar...

 “El camí de mil milles comença per un pas”.  (Proverbi xinès)

“Felicitat no és fer el que vols, sinó voler el que fas”. (Jean Paul Sartre) 

“No hi ha vent favorable pel que no sap on va”.   (Sèneca)

 “Qui no entén una mirada, no entén una llarga explicació”.  (Proverbi àrab)

Què li passa a la balena?

Som socials per naturalesa, les relacions amb els altres ens proporcionen companyia, suport, afecte, alegria, experiència, entreteniment… d’anada i de tornada, totes les parts guanyem.

La habilitat de relacionar-nos dependrà del nostre estil de comunicació. Si adoptem un estil de comunicació introvertit, comunicar-nos se’ns dificulta; Si practiquem un estil de comunicació impulsiu i agressiu som percebuts com persones sense control i provoquem que els altres ens defugin. Si l’estil de comunicació és assertiu i empàtic actuem amb naturalitat, respectem i ens fem respectar. 

DIJOUS GRAS

El Dijous Gras és el tret de sortida de les festes de Carnaval arreu del territori català i sempre cau en lluna nova. 

Aquest dia era costum de fruir d'àpats abundants i greixosos preludi de les festes i en previsió dels dies de dejuni que vindrien en la Quaresma. Aquest costum s'ha mantingut en el temps fins a l'actualitat,  i les botifarres d’ou i les coques de llardons són algunes de les menges típiques que es poden degustar per Dijous Gras.  

"Per Dijous Gras, botifarra fins al nas".

Sal de la terra i llum del món

Vosaltres sou la sal de la terra... Vosaltres sou la llum del món.  (Mt 5, 13-16)

Jesús ens diu que no hem de viure pensant només en els nostres propis interessos, el nostre prestigi o el nostre poder, sinó que hem de ser la “sal” que necessita la terra i la “llum” que li cal al món.¨

Gràcies, Senyor, per les persones que, com la sal, donen gust d’amor en tot allò que fan... sense que ningú les vegi, dissoltes com la sal enmig del món.

Gràcies també per les persones que són llum, punts de referència amb les seves paraules penetrants i amb els seus gestos significatius.

De part d'algú que t'estima molt

No puc donar-te solucions per  a tots els problemes de la vida.

Ni tinc respostes per a tots els teus dubtes,

però puc escoltar-te i buscar la solució al teu costat.

No puc evitar que ensopeguis, només puc donar-te la mà

per ajudar-te a aixecar i que no tornis a caure.

No puc evitar que pateixis quan alguna pena et trenqui el cor,

però puc plorar amb tu i recollir els trossos i muntar-los de nou.

No puc marcar-te els límits en els quals has d'actuar 

però si t'ofereixo l'espai necessari per créixer. 

No puc dir-te qui ets ni qui hauries de ser 

només puc veure't tal i com ets i ser algú que t'estima molt.

Tres filtres abans d'explicar

 Conten que un deixeble de Sòcrates, el savi filòsof,  va arribar a casa i li va dir:

 -Estimat mestre, es diu que un amic teu ha estat parlant malament de tu. 
 -Espera!- el va interrompre el filòsof -. Has fet passar pels tres filtres el que ara vas a explicar-me? 
 -Els tres filtres? – va dir el deixeble. 
 -Si. El primer filtre és la veritat. Estàs segur de que el que vas a dir és absolutament cert? 
 -Bé, no ho sé directament. M’ho han dit uns veïns. 
 -Al menys –va dir el savi- ho hauràs passat pel segon filtre que és la bondat. A veure, això que vas a dir és bo per algú? 
 -No, realment, no. Més bé al contrari
 -Ah…mirem llavors el darrer filtre. El darrer filtre és la necessitat, creus que és realment necessari fer-me saber això que tant t’inquieta? 
 -De fet, no. 
 -Llavors –va dir el savi somrient- si no és veritat, ni és bo ni és necessari, millor l’enterrem a l’oblit. 

VIU LA VIDA!

 ...No deixis que el dia acabi sense haver avançat una mica més,

sense haver sigut feliç, sense haver augmentat els teus somnis.

No et deixis vèncer pel desànim. (...)

Valora la bellesa de les coses simples,

viu la vida intensament, sense mediocritat.

Pensa que en tu està el futur i disposa't a la tasca amb orgull i sense por.

Aprèn dels qui poden ensenyar-te,

les experiències dels qui ens han precedit ens ajuden a caminar per la vida.

No permetis que la vida et passi sense viure-la...

                                                       Walt Whitman

Sant Blai

Sant Blai és un sant molt venerat arreu de Catalunya, advocat contra els mals de gola i totes les afeccions de coll.  

És costum en aquest dia de portar a beneir els fruits (pa, pomes, ametlles, dolços, etc.) que després a casa es compartiran i menjaran.  Aquest gest de beneir els fruits és un donar gràcies a Déu pels aliments.

Gràcies Senyor pels aliments de cada dia que ens ajuden a tenir una bona salut i a créixer sans i forts. 

LA CANDELERA

La Candelera és una festa religiosa que es fa quaranta dies després de Nadal i commemora la presentació de Jesús al Temple de Jerusalem. 

En la tradició jueva, les mares havien de fer quarantena després del part, esperar-se quaranta dies per purificar-se, i fins aleshores no podien presentar el nadó davant les autoritats religioses. Aquest ritual es materialitzava amb una ofrena i benedicció d’espelmes de cera. És una de les festes més antigues entre totes les que té dedicades la Mare de Déu durant l’any: la va introduir el papa Gelasi l’any 496.

"Flor de febrer, 

que el nostre cor anhela,

de la ciutat Estel,

il·luminats per la teva Candela,

guieu-nos cap al cel"    

(Dels goigs a la Mare de Déu de la Candela a Valls)

ELS DOS LLOPS

Diu una antiga llegenda cherokee que un ancià de la tribu estava ensenyant als més petits.  

Una nit els va dir: “Hi ha una lluita interna dins meu, una lluita terrible entre dos llops. Un és ira, enveja, cobdícia, prepotència, autocomplaença, culpabilitat, ressentiment, inferioritat, mentida, fals orgull, superioritat i ego. L’altre és alegria, pau, amor, esperança, serenitat, humilitat, empatia, generositat, veritat, compassió i fe. La mateixa lluita s’està duent a dins vostre i a qualsevol altra persona.”
Després d’uns minuts un noi va preguntar: “I quin llop guanyarà?”
El vell Cherokee se’l mirà i simplement va respondre: “El que tu decideixis alimentar”.