La cabana

L'únic supervivent d'un naufragi va arribar a una illa deshabitada. Va pregar a Déu desesperadament ser rescatat i cada dia buscava a l'horitzó una ajuda que no arribava. Cansat d'esperar, va començar a construir-se una senzilla cabana de fusta per a protegir-se.

Un dia, després de buscar quelcom per alimentar-se, quan va arribar a la cabana la va trobar envoltada en flames amb una gran columna de fum aixecant-se cap al cel. "Oh, Déu, com pots fer-me això? Ara si que ho he perdut tot!" es queixava.

L'endemà es va despertar amb el so d'un vaixell que s'apropava a l'illa. Venien a salvar-lo gràcies a la columna de fum que havien vist des de lluny.

És fàcil perdre l'esperança o desesperar-se quan les coses van malament. Quan tot es torna fum, no dubtis que l'ajuda de Déu ve de camí.

(Text extret de www.esglesiajovetarragona.cat)