L'expressió "cuidem-nos" s'ha popularitzat arrel d'aquest temps de pandèmia.
Hem vist que no hi pot haver autèntica transformació de la nostra societat i de les nostres formes de vida si no hi posem les cures al centre. Hem despertat del somni de l'omnipotència i la invulnerabilitat i ens hem donat permís per abraçar la pròpia fragilitat tot reconeixent-nos interdependents i reconeixent també la tasca imprescindible de qui ens cuida.
El "cuidem-nos", però, només té sentit si aspira a fer el "nos" cada vegada més gran i més inclusiu, fins arribar a abraçar tota la humanitat i molt especialment les persones que no tenen ningú que les cuidi.
El "cuidem-nos" ha de passar a ser una manera d'entendre la vida, una manera de donar vida.
