"Per defensar els drets humans fonamentals fa falta coratge i determinació.
Ens hem d’oposar activament a la pobresa, a la desigualtat, a la falta de treball,
d’habitatge, de drets socials i laborals...
No podem permetre que els drets humans fonamentals no siguin iguals per a tots.
Hi ha gent de primera, de segona, de tercera i gent descartada.
Ho hem de denunciar, cada ésser humà té dret a desenvolupar-se integralment,
i aquest dret és bàsic i no pot ser negat per cap país". Papa Francesc
Un dels desitjos més expressats és “la pau al món”. Si tanta gent coincideix hauríem de buscar la manera de fer-la efectiva... Com podem ser cadascú de nosaltres una eina per ajudar a aconseguir la pau?
Primer cal escoltar l’altre, no només estar davant seu, sinó
estar atent al que li passa, que el preocupa, que viu, que li molesta...
I així arribem al diàleg, asseure’s amb l’altre per parlar, per buscar aquells punts
que ens uneixen i no els que ens separen.
La pau és també un estat d’ànim que es pot transmetre als altres.
Qui no té pau interior, qui no està en pau amb els altres o amb si mateix no
pot ser portador de pau.
La pau va lligada també a la justícia social, aquella que
afavoreix disminuir les desigualtats i fer un món més just . Viure en un món
lliure implica que no hi ha ningú superior a l’altre i que cal evitar la
discriminació per raça, sexe, religió...
La pau cerca l'altre, és transitiva; comença per un mateix i
s'exterioritza vers els altres. No puc sentir pau si tinc rancor contra algú
altre. Així que la pau cerca d'estar bé amb qui ens envolta, independentment
dels interessos de cadascú. Així, doncs, la pau també és tolerant, comprensiva,
interessada en l'altre i la seva realitat. Veure el patiment de l'altre ens ha
de sacsejar aquesta pau en la qual suposadament vivim. Per tant, la pau ha de
ser un factor actiu, compromès perquè el que ens envolta també sigui pau.
La motxilla de la PAU em recorda amb els estris que utilitzo
cada dia quines són les actituds que he de cuidar
per millorar la convivència entre nosaltres...
VOLS SER DE LA PAU? ESCOLTA...
Avui, 26 de gener, és el Dia Mundial de l'Educació Ambiental.
Una eina per aconseguir un mon millor i més sostenible.
El seu objectiu fonamental és que tota la població mundial
prengui consciència que cal cuidar el medi ambient,
la natura que ens envolta.
Amb l'educació ambinetal es donen eines pel coneixement d'aquest
medi ambient i s'aprenen aptituds per treballar individualment i col·lectivament
en la recerca de solucions als problemes actuals.
En tota relació hi ha moments de conflicte, moments de diferents percepcions, moments de confrontació d'interessos.
Perquè, un conflicte no és més que una
situació on diverses persones manifesten opinions, interessos, necessitats
diferents i sovint oposades i on les emocions i sentiments de cadascú tenen molt
a veure.
No
hem de veure els conflictes com una situació negativa; són oportunitats
d'aprendre, de millorar i de créixer.
Més
que tractar d'evitar els conflictes, hem d'aprendre a resoldre els desacords i
els ressentiments abans que emprenguin una escalada cap a la violència. Hauríem
de procurar resoldre els conflictes utilitzant la reflexió, el diàleg i la
negociació per arribar a acords vàlids per ambdues parts.
Els aplaudiments del públic que hi havia a la grada del pavelló Navarra Arena
van començar quan la megafonia va anunciar el nom d’Àngela Mora.
Van continuar durant la prova i es van convertir en una ovació quan va acabar l’exercici
i va córrer a abraçar-se amb la seva entrenadora, Maribel Moncasí.
I és que l'Àngela Mora va ser la gran protagonista del
Campionat d’Espanya de Gimnàstica Artística que es va fer a Pamplona
a principis de desembre. Per primera vegada, una esportista amb síndrome de Down
competia en un torneig estatal amb participants sense discapacitat.
L'Àngela, que té 17 anys i és de Maials (el Segrià), ha anat saltant moltes barreres
fins a participar al Campionat estatal. Per ella ha estat un pas més
però per totes les Àngeles que vindran en un futur ha estat un gran salt.
I és que en ple segle XXI, en que l'esport mou milers de milions
l'Angela ens recorda "que l'important és participar", lluny dels egos i els dòlars
transmet l'essència d'allò que significa l'esport.
Pren-te temps per fer alegres els altres
és la joia de viure.
Pren-te temps per comprendre
és la font de la fraternitat.
Pren-te temps per escoltar
és un enriquiment sense preu.
Pren-te temps per descansar,
és una ajuda per al cos i l'ànima.
Pren-te temps per construir
serà un profit per als altres.
És diu que la setmana dels barbuts és la més freda de l'any,
i coincideix amb la segona quinzena de gener.
Resulta que hi ha tres sants que es representen tradicionalment
amb una llarga barba, espessa i abundant
cosa que s'associa al fred i a la neu.
Les diades principals són:
Sant Pau ermità (15 de gener),
Sant Antoni Abat (17 de gener)
i Sant Maür (18 de gener).
De tots tres barbuts potser Sant Antoni és el que gaudeix de major
devoció popular, ja que són moltes les poblacions catalanes que en fan festa.
Patró dels animals, dels pagesos i dels traginers, així cada 17 de gener,
dia de la seva festa, se celebra amb la benedicció dels animals i la cavalcada dels Tres Tombs.
Felicitats avui a tots els Antons, Antònies i Tonis!
- La superficialitat. No viure les coses a fons. Estar en tot i en res.
- No reservar temps per la nostra pròpia interioritat.
- Les presses, la distracció i la dispersió.
- Buscar només allò que és útil, pràctic, sense sentit de gratuitat.
- Oblidar que només veiem i sentim bé amb el cor.
- El soroll de les nostres preocupacions i tristeses.
- Viure tancats egoísticament en nosaltres mateixos.
Estava a punt d’anar a la universitat. Abans de començar el curs, va viatjar a Teheran amb la família per visitar un germà que hi viu. Era l’última sortida abans de fer un gran canvi a la seva vida.
Zhina Amini, de 22 anys, sortia d’una estació de metro el 13 de
setembre quan la va aturar la policia moral de l’Iran. Portava el hijab
de manera que li sortien alguns cabells i vestia uns pantalons massa ajustats,
segons els agents; se la van endur i la següent notícia que la família en va
tenir va ser que era en coma a l’hospital. Tres dies després que se l’emportés
la policia, Amini va morir a l’UCI. Li faltava una setmana per fer 23 anys.
En saber-se la notícia de la
mort, milers de persones van sortir al carrer per protestar contra el règim iranià,
unes manifestacions que ben aviat es van escampar per tot el món.
La Zhina, (un nom kurd que
significa “que dona vida”), no militava en cap organització política ni
sindical ni s’havia rebel·lat abans contra el codi de vestir del país, però ara
i sense voler-ho, s’ha convertit en l’emblema de les protestes més importants
que ha viscut l’Iran en l’última dècada. S’ha convertit en el rostre d’una
revolta que denuncia la vulneració de drets que viu dia rere dia la població
iraniana i les dones en particular.
Estimar, és creure en l'altre.
Estimar, és descobrir l'altre.
Estimar, és donar-se a l'altre.
Estimar, és acceptar l'altre.
Estimar, és valorar l'altre.
Estimar, és fer créixer l'altre.
Estimar, és obrir-se amb tota sinceritat a l'altre.
Estimar, és buscar la felicitat de l'altre, i buscant-la, trobar la pròpia.
Estimar, és una experiència humana, entranyable, de cada dia,
difícil de descriure, sempre més gran.
El talent guanya partits, però el treball en equip i
la intel·ligència guanyen campionats.
(Michael Jordan)
El més bonic del treball en equip és
que sempre tens els altres al teu costat.
(Margaret Carty)
Ara que comença l’any 2023 ens podem desitjar bons propòsits els uns als altres i,
un d’aquests propòsits és que aprenguem a viure en agraïment...
Viure en agraïment és formidable.
En primer lloc indica que la persona que hi viu ha tingut ocasions
en les quals ha experimentat els dons rebuts.
Hi ha unes causes que han provocat l’agraïment.
Com quan creiem que Déu ens ha estimat primer, que per a Ell no som una xifra
sinó una persona esperada, acompanyada, estimada i destinada per Ell i a Ell.
Això ens fa sentir molt
agraïts.
L’agraïment surt de molt al fons. En la fe aquest agraïment és a Déu
i s’expandeix cap a altres persones. Qui prega en acció de gràcies
serà una persona agraïda i atenta als altres i al món que la rodeja.