Nicholas Winton, mort a l’edat de 106 anys, era un banquer anglès de profundes conviccions humanitàries. Quan tenia 29 anys, i a prop d’esclatar la segona Guerra Mundial, dissenyà una estratègia per salvar d’una mort segura prop de 700 infants txecoslovacs, la majoria jueus. Contractava trens que traslladaven els nens i nenes cap a Anglaterra tot creuant Alemanya, entregats pels seus pares per tal de deixar-los sans i estalvis.
Acumulà fins a 669
nens salvats, però ell mai va voler fer referència a aquella història d’autèntica heroïcitat. Fins i
tot conservà en secret aquella tasca humanitària durant bona part de la
seva vida, i amagà inclús a la seva dona els detalls d’aquella història.
Quan ja era ancià, la BBC va descobrir la seva contribució a la salvació dels jueus d’Europa, i va organitzar una trobada. Sense ell saber-ho, allò era un homenatge de tots aquells infants ja adults a Nicholas Winton, el qual quedà fortament impressionat i emocionat.
Després de morir, la seva dona Greta va
trobar, l’any 1998, un diari detallat del rescat de tots aquells infants, i va
fer-ho públic. Entre els seus escrits hi havia un text tan curt com savi: “Hi
ha una diferència entre la bondat passiva i la bondat activa, que és en la meva
opinió l’entrega del temps i energia d’un mateix per alleugerir el patiment i
el dolor. Suposa sortir, buscar i ajudar aquells que pateixen i estan en perill,
i no simplement seguir una vida exemplar, de forma purament passiva, sense fer
el mal”.
Nicholas Winton és
conegut com l’Schindler anglès, i passà a engruixir fa temps la llista dels
lluitadors per la humanitat i per la concòrdia enmig de la violència i la
confrontació en el nostre món.
