Aquests dies veient tractors a les ciutats i pagesos manifestant-se: "Si jo no treballo, tu tindràs la nevera buida", m'adono que no som prou conscients del valor de la terra, que és la que ens alimenta, ni de les persones que cada dia s’esllomen de sol a sol per produir amb tant d’esforç i tan poca recompensa la fruita i la verdura que consumim.
Vivim en un món que es projecta cap
al futur, que s’estima més viure en el “núvol” que no pas
tocant de peus a terra. O no et sembla absurd que els empleats de les empreses
tecnològiques cobrin autèntiques morterades mentre que molts pagesos s’han
d’endeutar i potser no arriben a final de mes? No hem d’ignorar que
l’agricultura és un sistema productiu indispensable. Per això, la pregària d’avui és una lloança als
nostres camps, a la nostra gent, per prendre consciència que la seva lluita
també és la nostra. Cal
escoltar el seu clam i retornar-los la veu que el poder els ha pres.
Els conreus són el paisatge que ens envolta i que hem
oblidat, immersos en un oceà de pantalles i de relacions a distància que ens
han fet allunyar del contacte directe amb la terra. La Casa Comuna també són
els milers de persones anònimes que amb els seus tractors llauren el present i
el futur dels nostres estómacs. «Només que vulgueu escoltar; llavors menjareu
el bo i millor de la terra» (Is 1,19). O és que t’estimes més menjar pedres?
(Text extret de pregaria.cat)
