Segueix-me, li va dir un dia Jesús a Felip (Jn1,43). I el va seguir, va marxar amb ell.
Generalment, quan hi ha confiança i amor, anem amb altres.
Però, tenim consciència que també ells van amb nosaltres?
El semàfor està en vermell i la neta se sent neguitosa mentre espera el verd.
A l'altra banda hi ha el parc. La seva maneta està agafada per la mà de l'avi.
Quina mà tan grossa, pensa ella, la del meu avi. Que contenta ...va amb l'avi!
I que content i ufanós també va
l'avi amb la seva neta de la mà!
Amb qui anem nosaltres?
Quina mà ens acull?
Som persones acollidores, hi ha gent que sap
que anem junts?
Som conscients que sempre anem de la mà de
Jesús, gran, acollidora, plena d'amor i esperança?
