"És el temps que has passat amb la rosa, el que la fa tan important..." El Petit Príncep

dimarts, 23 de maig del 2017

Símbols dominicans


L’ESTRELLA és una constant en la vida 
de Sant Domènec. 
És símbol d’alguna cosa important que sorgeix.
Mai està sola, 
apareix en companyia d’altres estrelles, 
fa grup.
És punt de referència per a la trobada.
Porta més enllà d’ella mateixa.
Està present en el missatge de l’Evangeli.



L’ESCUT és signe d’identitat, 
de pertinença a una família concreta.
És un símbol que concentra tots els elements que caracteritzen un grup i expressen la seva veritat.
Signe d’evangelització amb paraules i fets.
En l’escut dominicà, un lema: la veritat.




dilluns, 22 de maig del 2017

Coneguem a Sant Domènec de Guzman

Hola, amics!
Sóc Domènec de Guzmán. El 24 de maig és la meva festa (tot i que vosaltres ho celebrareu el dia 26). Sí, ja sé que em coneixeu perquè aneu a un col·legi de la Fundació Dominiques de l’Ensenyament. Els dominics i dominiques són aquestes persones que intenten viure i construir el Regne de Jesús des de la fraternitat, la veritat, la interioritat i la solidaritat.

Aquests 4 valors no són només paraules, volen ser vida. Per a mi van ser essencials, ja sabeu, oi? 
Vaig néixer a Caleruega, un poble de la província de Burgos. El meu pare era un senyor feudal molt valent, de la meva mare vaig heretar la seva sensibilitat i solidaritat envers els més necessitats. A ella també li agradava pregar, escoltar Déu i confiar en Ell.
Vaig començar la meva educació a Gumiel i, més tard vaig seguir els meus estudis universitaris a Palència. Va ser una època juvenil inoblidable...
Allà vaig descobrir que només els privilegiats tenien accés als estudis; que mentre uns pocs eren amos de grans extensions, moltes persones malvivien perquè no tenien ni per menjar... Vaig conèixer de prop la fam!
Quan estava estudiant a Palència, una malaltia, la pesta, va matar molta gent. Jo no podia suportar aquesta situació i, en una arrencada de rebel·lia i generositat, vaig vendre els meus llibres de pergamí (el que més apreciava), on tenia moltes notes personals, per poder ajudar a la gent que m’allargaven les seves mans suplicants. Vaig pensar: "NO PUC ESTUDIAR SOBRE PELLS MORTES, QUAN LES PERSONES ES MOREN DE FAM".
Avui et convido a DESCOBRIR una nova manera de ser feliç: Fer feliços els més pobres. És una bogeria, oi?

De tota manera, no penses que ja és hora que deixem de "passar" dels altres?
Et proposo que avui 
durant tot el dia 
et recordis d'això 
i no "PASSIS D'AJUDAR". 
A veure si al final del dia, 
quan preguis, 
recordes algun gest 
de solidaritat 
que has tingut avui.


divendres, 19 de maig del 2017

Estil de vida del cristià


Bàsicament, l’estil de vida que proposa el cristianisme el veiem reflectit en els evangelis, i es podria resumir com segueix:

©       Deixa de preocupar-te per tu mateix i comença a preocupar-te pels altres, aquells que hi ha al teu voltant: la família, els amics, els veïns, la gent del carrer, persones que encara no coneixes però que saps que et necessiten. 
     Al cristià no li preocupa ser ric, ni poderós, ni famós o influent. L’autèntic cristià escull voluntàriament l'austeritat. Sap que la felicitat no te la donaran els béns materials, sinó poder estar amb la gent que estimes. Si vols ser cristià, aprèn a compartir.
©       El cristià conserva l’esperança, no es deixa vèncer per les adversitats ni pel sofriment, i davant del mal segueix creient en la victòria del bé.
©       El cristià no creu en la llei del més fort, sinó en la llei de l’amor. Lluita amb constància, però sense violència ni agressivitat.
©       El cristià sap perdonar les ofenses, no és rancorós ni torna mal per mal.
©       El cristià es rebel·la contra l’odi i l’opressió, no accepta la injustícia ni la mentida. Desitja i lluita amb passió per un món més just i més humà.
©       El cristià és de cor noble i sincer, senzill i incapaç de fer mal. Actua sense manipulació ni dobles intencions. Es lliura sense buscar premis ni recompenses.
©       El cristià és honrat i diu la veritat, malgrat que això el pugui perjudicar. Defensa els drets dels més dèbils, denuncia les injustícies i falsedats, encara que per això s’hagi de veure perseguit o calumniat.
©       El cristià confia en Déu, i prega per ell, pels seus germans, i també pels seus enemics.
 

Aquestes són les normes de vida per un cristià, però cal viure-les amb naturalitat, i no amb angoixa. Recorda que no som perfectes, si un dia t’equivoques, demana perdó i procura millorar. 



dijous, 18 de maig del 2017

L'AMAGATALL INVISIBLE


Fa anys i panys, segons explica una llegenda hindú, tots els humans eren déus, però van abusar tant dels seus privilegis que Brahma, el Senyor dels Déus, va decidir que els treia el poder de la divinitat.
Llavors Brahma va organitzar una assemblea per decidir un amagatall on fos impossible que els humans trobessin el poder diví. Les divinitats menors prengueren la paraula per suggerir:
- Enterrem el poder de la divinitat al fons de la Terra.
Però Brahma els respongué: 
- No coneixeu gens la curiositat humana. Furgaran per tot arreu fins que un dia la trobin!
- Llavors llencem-la a la fondària del mar!
Brahma somrigué: 
- Conec massa bé els humans. Aviat o tard exploraran el fons dels oceans i tornaran a trobar el poder de la divinitat. No poden parar quiets!
Els déus menors ja no sabien què aconsellar. 
- ¿On ho amagarem, doncs? Perquè si hem de creure el que ens dius, resulta que no hi ha enlloc, ni a la terra, ni al cel, ni al fons del mar, on aquest coi d’humans no arribin un dia o altre.
Llavors Brahma va tenir una gran idea:
- Amagarem el poder de la divinitat al cor dels humans, perquè segur que és l’únic lloc on no la cerquen!
I d’ençà d’anys i panys, l’home dóna voltes a la terra, explora, investiga, baixa al fons del mar... buscant ‘aquella cosa’ estranya que es troba en ell mateix.



El conte hindú respon una pregunta que ens fascina des de sempre: on es troba Déu? Segons la llegenda, es troba en nosaltres mateixos. També Sant Alfons Maria de Ligori deia que: ‘el paradís de Déu està al cor de l’home’. Però, per què els homes no pensen a buscar Déu en el seu cor? Cal fer alguna cosa especial per tal que el nostre cor trobi Déu? Fa molt que no has fet l’esforç d’escoltar el teu cor?

dimarts, 16 de maig del 2017

Del Petit Príncep



-Bon dia- digué la guineu.
-Bon dia - respongué educadament el petit príncep, que es girà però no veié res.
-Estic aquí- digué la veu- sota la pomera...
-Qui ets?- digué el petit príncep- ets molt bonica...
-Sóc una guineu- digué la guineu.
-Vine a jugar amb mi- digué el petit príncep- estic tan trist...!
-No puc jugar amb tu- digué la guineu- no estic domesticada.
-Ah! Perdó- digué el petit príncep.

Però, després reflexionar, afegí:

-Què significa domesticar?
-No ets d'aquí- digué la guineu- què busques?
-Busco els homes- digué el petit príncep- Què significa domesticar?
-Els homes- digué la guineu- tenen fusells i cacen. És molt molest. També crien gallines. És el seu únic interès. Busques gallines?
-No -digué el petit príncep- busco amics. Què significa domesticar?
-És una cosa massa oblidada- digué la guineu- Significa CREAR VINCLES.
-Crear vincles?
-Sí- digué la guineu- Per a mi, de moment no ets més que un noiet similar a mil noiets. I no et necessito. I tu tampoc no em necessites. No sóc per a tu més que una guineu similar a cent mil guineus. Però, si em domestiques, tindrem necessitat l'un de l'altre. Seràs per a mi únic al món. Seré per a tu, única al món...


La història continua i la guineu i el Petit Príncep es fan amics i creen vincles. 
És la guineu qui li ensenya al Petit Príncep que no cal jutjar les persones per la seva aparença física sinó pel valor de la seva mentalitat i pel que són realment a la vida. És qui li ensenya l’essència, però també les dificultats i els costos de l’amistat.


dilluns, 15 de maig del 2017

Generositat

Qui és generós sempre genera alegria. 
Aquesta afirmació tan contundent, està garantida pel mateix amor, 
estimar és fer el bé als qui tenim més a prop nostre.

Ens hem d'educar en la generositat, que no genera cap frustració sinó alegria. 

Alhora que ens eduquem en aquest valor, 
exercitem la fortalesa tan necessària per viure amb responsabilitat, 
en una societat impregnada de materialisme i de consumisme, 
on actuar impulsivament per complaure el propi jo és més habitual del que seria desitjable.

Hem de fomentar el saber compartir la vida 

amb els pares, 
amb els companys, 
amb els avis, 
amb els malalts, 
amb els qui tenen menys possibilitats de totes menes, físiques o materials,
amb els altres!


Una possible definició de GENEROSITAT podria ser aquesta:
“La generositat és la capacitat de compartir amb els altres part del que tens i del que ets; de creure que la resta de persones formen part de la teva vida i que, per tant, si estan millor tu també et sentiràs millor. És donar més importància a allò immaterial”.

Reflexiona-hi i intenta definir amb les teves paraules la generositat!



divendres, 12 de maig del 2017

Ja  vam  comentar  que  les  dites  i  refranys  poden  versar  sobre  un  tema.  
L’amistat, per exemple,  n’és  un.  Escolta  aquests  i  aprèn:
  
La  persones  que  busquen  amics  sense  defectes,  al  final  es  queden  sols.      
L’amistat  només  es  pot  donar  quan  hi  ha  respecte  mutu  i  en  un  esperit  de  sinceritat.    
La  única  manera  de  fer  un  amic  és  ser-ho.      
Els  amics  mai  necessiten  una  raó  per  a  quedar  amb  tu.  Només  esperen  que  siguis  tu  
mateix  i  s'alegren  per  això.  
Els  victoriosos  tenen  molts  amics;  els  vençuts,  bons  amics.    
No  té  cap  amic  el  que  té  massa  amics.

 Ja  has  pensat  com  són  els  teus  amics?  I  com  ets  tu  com  a  amic?