La vida és una adaptació constant a cada nova situació!

La felicitat consisteix en tenir sempre quelcom a fer, 

algú a qui estimar i alguna cosa que esperar.   

                                                          Thomas Chalmers

Ensenya'ns a valorar

 Senyor ensenya'ns a valorar

cada dia que se'ns presenta com una nova oportunitat.

Ajuda'ns a valorar la família i els amics,

l'educació i la salut, 

els aliments que mengem, 

la natura que esclata aquesta primavera, 

l'escalfor del sol a la cara o la pluja que assaona la terra,

les converses amb els altres...

Ajuda'ns a valorar cada cosa

inclòs el que de vegades ens costa,

com anar a l'escola i estudiar.

Per tot això, Senyor, ensenya'ns a valorar!

TESTIMONIS

Pedro Arrupe y Gondra (1907- 991) fou un sacerdot jesuïta d’origen basc, que se’n va anar de missioner al Japó.  El 6 d’agost de 1945, a les vuit del matí, Arrupe fou testimoni de l’explosió de la bomba atòmica sobre Hiroshima. Mentre diu la missa, una explosió el llença a terra. Quan mira per la finestra, se n’adona que allò no és un bombardeig més, sinó alguna cosa nova i terrible. Immediatament, envia a uns novicis a buscar ajuda i aliments, mentre ell corre amb la resta cap a Hiroshima per rescatar als supervivents, i converteix el noviciat en un hospital d’emergència. Més de 150 persones, abrasades per la irradiació, són ateses per una comunitat que amb prou feines té mitjans i recursos per fer res.

Del llibre de Pedro Miguel Amet "Arrupe, un profeta para el siglo XXI":

Recuerdo que cuando asistía a las catequesis del padre Arrupe en Japón, allí se encontraba invariablemente un anciano que se limitó a mirar los ojos de Arrupe durante medio año.

Un buen día, Arrupe le preguntó si entendía bien la explicación. El viejo no contestó. Era sordo. Cuando consiguió comunicarse con él, obtuvo una única respuesta:

– Yo he estado todo el tiempo mirándole a los ojos. Usted no miente. Lo que usted cree, lo creo yo.

Si tu estàs

Qui prega cantant, prega dues vegades! Escoltem avui, doncs, la cançó del grup tarragoní Sal150 per començar el dia amb l'alegria de sentir-nos acompanyats per Déu:

"... Y ahora sé que quiero de nuevo sentir tu Amor... y ahora sé que Tú me guiaste hasta aquí, que he vuelto a donde partí, junto a Ti... aunque sea el último en llegar voy a abrazar mi libertad si Tu estás..." 

Pensaments de Pere Casaldàliga

"La solució és sempre l'ESPERANÇA,

una esperança, però, que es posi a fer feina,

que sàpiga viure el dia a dia, 

que miri de fer amb els altres 

el treball de la justícia i l'alliberament."

"L'esperança només es justifica en aquells que caminen"

"No n'hi ha prou de ser creient també s'ha de ser creïble"

"L'expressió no violència, no ha de ser sinònim de passivitat".

Estimar...

Senyor, un cop més ens recordeu l’essencial:

Estimar Déu i els germans amb tot el cor,

amb tota l’ànima, amb tota la vida.

Les pregàries, sense amor, són paraules buides;

les bones obres, sense amor, tenen poc valor;

Ajudeu-nos a abandonar els camins

de les pràctiques sense amor i

doneu-nos l’autenticitat de cor.

BONA PASQUA!!