No tinguis por

Tot i que molts cops les nostres pors són injustificades o sobredimensionades, 

també és cert que hi ha coses que ens fan por i ens espanten perquè no som ingenus.

Així i tot, la cançó de la Rosana ens convida a saber conviure amb les incerteses,

a viure oberts a la confiança malgrat tot, 

perquè només obrint-nos cap als altres 

podrem suscitar en ells el mateix sentiment d’obertura i confiança.

Per als cristians només hi ha una manera possible, la de viure des de l’amor, perquè:

“L'amor consisteix en això: no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu;

ell ens ha estimat primer.” (1Jn 4, 10)

Vivim des d’aquest gran regal que és l’amor de Déu incrustat en les nostres vides. 

És des d’aquest amor que ens sentim cridats a superar les nostres pors 

tot i que som conscients de la nostra fragilitat, de que som “el que som” 

i que portem aquest tresor en gerres de terrissa (2Co 4, 7).

CUIDAR LA CREACIÓ

Gràcies Senyor per la natura que ens envolta,

pels rius, el mar i les muntanyes,

pel Sol i les estrelles,

pels arbres, les flors i tots els animals...

Senyor, que sapiguem cuidar aquesta Creació!

Tenim el vici d’acostumar-nos a tot. 

Ja no ens indignen les xifres de la desocupació; 

ni la nova "esclavitud" dels immigrants. 

No és notícia el jove tirat o drogant-se en una cantonada. 

Ni els milions de morts de fam, cada any. 

Ens acostumem, 

llimem les arestes de la realitat, 

Perquè no ens fereixi, i ens l'empassem tranquil·lament. 

Ens desintegrem. 

No és només el temps el que se'ns en va, 

és la mateixa qualitat de les coses que es rovella. 

El més explosiu es fa rutina i conformisme; 

la contradicció de la creu és ja només un ornament.

Senyor, 

Voldríem veure sempre les coses per primera vegada; 

necessitem una sensibilitat per a meravellar-nos i revoltar-nos. 

Fes-nos superar la malaltia del tradicionalisme, 

Allibera'ns de la por al desconegut. 

doneu-nos una espiritualitat d'iniciativa, de risc, 

que necessiti revisió i nous gestos. 

Per ser disconformes com Tu, 

que vas ser crucificat pels conservadors de l'ordre i la rutina.

Ensenya'ns a recordar que Tu, Jesucrist, 

sempre has trencat les coordenades del previsible. 

I sobretot, que no ens acostumem 

a veure injustícies, sense que se'ns encenguin les entranyes i l'actuació.

Volem descobrir-te

En el nostre món hi ha moltes injustícies que ens estan interrogant 

i no ens deixen tranquils en la nostra comoditat. 

Mitjançant d'elles, VOLEM DESCOBRIR-TE, VEURE'T, TROBAR-TE...

Tu poses tot de la teva part per moure el cor de l'ésser humà davant aquestes necessitats; 

però de vegades nosaltres ens tapem les orelles 

i preferim seguir vivint la nostra vida fàcil. 

 

En el nen que està sol, VOLEM TROBAR-TE. 

En l’immigrant que ha de marxar del seu país, VOLEM VEURE'T.

A la barraca i les misèries, VOLEM DESCOBRIR-TE.

En la tragèdia dels incendis i terratrèmols, VOLEM TROBAR-TE.

En les guerres i la violència, VOLEM VEURE'T.

En els problemes racials i en la gent gran. VOLEM DESCOBRIR-TE.

En tota necessitat i injustícia. VOLEM DESCOBRIR-TE SENYOR.

(Text extret de preguem.blogspot.com)

Vam néixer per ser FELIÇOS

Vam néixer per ser Feliços,

no per ser perfectes...

L'albada és el moment més bonic del dia

perquè és quan Déu et diu:

"aixeca't!"

et regalo l'oportunitat de viure

i comença de nou de la meva mà.

Els dies bons et donen FELICITAT,

els dies dolents et donen EXPERIÈNCIA,

els intents et mantenen FORT,

les caigudes et mantenen HUMIL,

però sols Déu et manté dempeus.

 (Escrit de Joan Pau II)

REFLEXIÓ SOBRE LA CONVIVÈNCIA

(...)Després hi hagué entre ells una discussió sobre quin havia de ser tingut pel més important. Jesús els digué:

-Els reis de les nacions les dominen com si en fossin amos, i els qui tenen poder damunt d'elles es fan dir benefactors. Però vosaltres no heu d'actuar pas així: el més important entre vosaltres ha d'ocupar el lloc del més jove, i el qui mana, el lloc del qui serveix.   Lc 22, 24-26

L’experiència ensenya que en la nostra convivència hem d’excloure la submissió de l’un vers l’altre. En un col·lectiu, sentir-se en comunió també vol dir que cadascú assumeix l’autonomia i les pròpies responsabilitats. Com les cordes d’una guitarra que desprenen la mateixa música però mantenen la distància entre si. El pi i l’alzina no poden créixer l’un a l’ombra de l’altra. Necessiten una distància que els permeti d’estirar les branques cap amunt.

Repassant la història, és una constant que el guanyador d’una guerra humiliï el vençut. Però, evidentment les causes del litigi, lluny de resoldre’s, s’agreugen per més que imperi “la pau” de la força.

Cal trobar la manera de ser mestre de l’altre sense deixar de ser deixeble. 

No pretendre “ser feliç” sinó “fer feliç” l’altre, construir ponts i no tanques, des del propi reconeixement.  

CUIDEM-NOS

L'expressió "cuidem-nos" s'ha popularitzat arrel d'aquest temps de pandèmia.

Hem vist que no hi pot haver autèntica transformació de la nostra societat i de les nostres formes de vida si no hi posem les cures al centre. Hem despertat del somni de l'omnipotència i la invulnerabilitat i ens hem donat permís per abraçar la pròpia fragilitat tot reconeixent-nos interdependents i reconeixent també la tasca imprescindible de qui ens cuida.

El "cuidem-nos", però, només té sentit si aspira a fer el "nos" cada vegada més gran i més inclusiu, fins arribar a abraçar tota la humanitat i molt especialment les persones que no tenen ningú que les cuidi.

El "cuidem-nos" ha de passar a ser una manera d'entendre la vida, una manera de donar vida.