Quaresma 2024

 

DIMECRES DE CENDRA

Avui és dimecres de cendra. El primer dia de Quaresma.

Són 40 dies de preparació per a la Pasqua.

Es diu dimecres de cendra perquè el mossén aquest dia

fa una creu de cendra al front dels creients

amb les paraules "converteix-te i creu en l'evangeli",

com a símbol de cremar i deixar enrere les

nostres males accions passades

i començar un temps de reflexió que ens ha de portar

a ser millors persones.

Jesús, ensenyan'ns a caminar seguint el teu evangeli!

BON DIA

Senyor, ens costa començar aquest nou dia

perquè sabem que és una nova tasca,

un nou compromís, un nou esforç.

Però volem començar-lo amb entusiasme,

amb alegria reestrenada, amb il·lusió nova.

Volem sembrar pau, solidaritat,

i amor entre els germans.

I sabem, Senyor, que aquesta tasca

la comencen cada dia molts germans

de qualsevol lloc de la terra

i això ens anima i ens empeny.

També et demanem per ells

i amb ells et diem:  BON DIA, SENYOR!

DIJOUS GRAS

El Dijous Gras és el tret de sortida de les festes de Carnaval 

arreu del territori català i sempre cau en lluna nova. 

Aquest dia era costum de fruir d'àpats abundants i greixosos

preludi de les festes i en previsió dels dies de dejuni que vindrien en la Quaresma. 

Aquest costum s'ha mantingut en el temps fins a l'actualitat,  

i les botifarres d’ou, les truites i les coques de llardons 

són algunes de les menges típiques que es poden degustar per Dijous Gras. 

 "El Dijous Gras, botifarra menjaràs. El Dijous Llarder, botifarra menjaré."

Que sigui un bon dia

Oh, feliç dia!

La cançó suggereix que acceptar el perdó de Jesús

ens porta una sensació de puresa i alliberació de la culpa.

També transmet que seguint el missatge de Jesús 

un pot experimentar alegria diària i trobar motius de joia.

 

Testimonis de pau

Nicholas Winton, mort a l’edat de 106 anys, era un banquer anglès de profundes conviccions humanitàries. Quan tenia 29 anys, i a prop d’esclatar la segona Guerra Mundial, dissenyà una estratègia per salvar d’una mort segura prop de 700 infants txecoslovacs, la majoria jueus. Contractava trens que traslladaven els nens i nenes cap a Anglaterra tot creuant Alemanya, entregats pels seus pares per tal de deixar-los sans i estalvis.

Acumulà fins a 669 nens salvats, però ell mai va voler fer referència a aquella història d’autèntica heroïcitat. Fins i tot conservà en secret aquella tasca humanitària durant bona part de la seva vida, i amagà inclús a la seva dona els detalls d’aquella història.

Quan ja era ancià, la BBC va descobrir la seva contribució a la salvació dels jueus d’Europa, i va organitzar una trobada. Sense ell saber-ho, allò era un homenatge de tots aquells infants ja adults a Nicholas Winton, el qual quedà fortament impressionat i emocionat. 

Després de morir, la seva dona Greta va trobar, l’any 1998, un diari detallat del rescat de tots aquells infants, i va fer-ho públic. Entre els seus escrits hi havia un text tan curt com savi: “Hi ha una diferència entre la bondat passiva i la bondat activa, que és en la meva opinió l’entrega del temps i energia d’un mateix per alleugerir el patiment i el dolor. Suposa sortir, buscar i ajudar aquells que pateixen i estan en perill, i no simplement seguir una vida exemplar, de forma purament passiva, sense fer el mal”.

Nicholas Winton és conegut com l’Schindler anglès, i passà a engruixir fa temps la llista dels lluitadors per la humanitat i per la concòrdia enmig de la violència i la confrontació en el nostre món.

DIA DE LA CANDELERA

El dia de la Candelera cau quaranta dies després de Nadal, 

se celebra l'entrada de Jesús al Temple de Jerusalem. 

"Quan van complir-se els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, 

portaren Jesús a Jerusalem per presentar-lo al Senyor. 

Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. 

Era just i pietós, esperava que Israel seria consolat i tenia el do de l'Esperit Sant. 

En una revelació, l'Esperit Sant li havia fet saber que no moriria sense haver vist 

el Messies del Senyor. Va anar, doncs, al temple, guiat per l'Esperit, 

i quan els pares entraven amb l'infant Jesús per complir amb Ell 

el que era costum segons la Llei, el prengué en braços i beneí Déu dient: 

«Ara, Senyor, deixa que el teu servent se'n vagi en pau, com li havies promès. 

Els meus ulls han vist el Salvador, que preparaves per presentar-lo 

a tots els pobles: llum que es reveli a les nacions, glòria d'Israel, el teu poble». 

El seu pare i la seva mare estaven meravellats del que es deia d'Ell." 

Lc 2, 22-40