El pa no està dur, dur és no tenir pa!

A vegades ens queda un rosegó de pa després de berenar, i al dia següent diem: “aquest pa està dur!”. I és molt probable que si, que estigui dur. 

Però si hi pensem ... resulta que el pa no està dur, dur és no tenir pa. 

Sembla mentida, però som especialistes en queixar-nos, i la majoria de les vegades ens queixem sense raó, sense sentit, per bajanades, per egoisme... el pa no està dur, dur és no tenir pa. 

Però que vol dir això, doncs ... 

• que el treball que tens no és dur, dur és no tenir feina; 
• que per tenir el cotxe espatllat i haver de caminar per agafar un transport públic això és dur, no! dur és no tenir cames per caminar; 
• dinar bledes i peix no és dur, dur és no tenir menjar; 
• perdre la raó en un problema familiar no és dur, dur i molt dur és perdre un familiar; 
• queixar-se no és dur, dur és no saber ser agraïts; 

Avui, com cada dia, és un bon dia per donar gràcies a Déu per la vida, pel que tenim, i no deixar que la nostra felicitat depengui d'alguna cosa concreta o d'algú, la nostra felicitat depèn de nosaltres mateixos i de l'agraïment que puguem fer a Déu pel que som i tenim.

EL REI DAVID

Per manament de Déu, David va ser elegit rei del seu poble. 

Havia nascut a Betlem i feia de pastor dels ramats del seu pare. 

Era un noi molt valent i honrat. En una ocasió va posar la seva vida en perill matant un ós i un xai que amenaçaven el ramat.

Quan encara era molt jove, va demanar al rei Saül que el deixés lluitar contra Goliat, un soldat enemic que era gegant. 

Goliat anava ben armat i protegit amb una cuirassa de bronze.

David, en canvi només portava una fona de pastor i pedres, 

però sentia que Déu era al seu costat. 

Va llançar una pedra punxeguda que va anar a parar  just al mig del front de Goliat 

i el va vèncer. L’exèrcit enemic va fugir corrents i el poble d’Israel va restar en pau.

- La meva força és el Senyor! - va dir David al seu enemic Goliat, 

i encara que era més petit s'hi va enfrontar sense por. 

Aquesta convicció és la que tenim els cristians. 

La força ens ve de Déu i de Déu venen els nostres èxits.

Senyor tu sempre ets la nostra força.

Quan tenim por sabem que tu ets amb nosaltres 

i ens sentim valents. 

No hi ha enemic que ens espanti ni problema que ens faci defallir. 

Gràcies per ser la nostra força i el nostre valor.

Per pensar

Tingues fe i tingues una vida reeixida. 

Una de les diferències bàsiques entre Déu i els humans és que Déu dona, dona i perdona. Però l'humà obté, obté, obté i oblida. Sigues agraït a la vida ...

💚➖➖➖➖➖➖

A nosaltres els maies, ens ensenyen des de petits que mai cal tenir més del que necessites per viure. (Rigoberta Menchu)

💚➖➖➖➖➖➖

Viu més senzillament per a que altres puguin senzillament viure. (M. Gandhi)

Primera setmana d'Advent

Volem descobrir i fer un Advent diferent...       (clica la imatge)

Jo sóc el teu amic

En la cançó "Jo sóc el teu amic" del grup Els Pets se'ns posa de relleu el valor de l'amistat.

Al llarg de la nostra vida ens trobem amb moltes persones que ens acompanyen. Gaudim amb ells, ens ho passem bé, riem, sortim... Però realment són els nostres amics?

La majoria són companys, amb els quals ens relacionem i estem a gust. Però un amic de veritat és alguna cosa més.

És aquell que no et deixa mai de costat. Què està al teu costat, en els moments de riure i en els moments de plorar.

Què quan et veu al matí sap si t'ha passat alguna cosa, si tens un problema o si al contrari et sents feliç.

El bon amic és aquell què està al teu costat i t'escolta, et consola o simplement et fa companyia en els moments difícils, sense necessitat de que li expliquis res.

El valor de l'amistat és un valor molt important que cal valorar i apreciar. A més, l'amistat s'ha de cuidar. Has de ser respectuós amb el teu amic o amiga, demostrar-li que és important per tu i no deixar-lo de costat.

En la situació actual que vivim és complicat mantenir una bona amistat. Pot haver gent molt interessada que només vol passar-ho bé però després ens deixa de costat. Hem de descobrir les persones sanes, en les quals puguem confiar i compartir el que vivim i sentim. Sinó patirem i plorarem molt.

Els Pets, en aquesta cançó, fan una bona definició del valor de l'amistat, dels veritables amics.

(Escrit per Berta Pelicano, curs 2017/18, 1r ESO)

Per tu i per mi

El món de la solidaritat és gratificant per a tots. Aquells que suposadament donen i aquells que suposadament reben alguna cosa.

Per tu i per mi, és un eslògan que ha sorgit pensant sobre el sentit que els hindús donen a ajudar els altres. 

Un home molt prim, cabells recollits en una mena de monyo, cabells que fa anys i anys que no es tallen, llarga barba blanca, una carmanyola a la mà esquerra, un pal, que fa de bastó, a la dreta. No li cal posar-se en una actitud de demanar...

S'apropa una persona que li omple d'aliments la carmanyola. Avui tindrà menjar per tot el dia. Aquesta bona persona que ha fet el regal, no espera mai que el pobre li doni les gràcies. És ell, que ha donat uns aliments, qui li dona les gràcies, perquè el pobre li ha permès fer una bona acció.

Hi ha voluntaris que fan el bé pensant en salvar el món, quan, habitualment, el voluntari s'enriqueix moltíssim pel contacte amb aquells qui ajuda.

L'important és que tu deixis una empremta en la persona amb qui comparteixes una part del teu temps i, per tant, de la teva vida, i que ella deixi una empremta en tu. 

JACOB

Jacob l’home que va lluitar amb Déu:

Jacob, net d’Abraham, va ser un senzill pastor que va heretar la promesa que Déu havia fet al seu avi de formar un poble nou.

Al llarg de la seva vida Jacob no va portar-se massa bé. Va enganyar el seu pare, es va aprofitar del seu germà...  Un dia, en una mena de malson, va trobar-se amb un desconegut amb el que va mantenir una lluita. S’adonà que l’adversari era Déu i no el deixà anar fins que va aconseguir la seva benedicció. Quan es va despertar es va sentir nou, transformat, ple de ganes de millorar.

De Déu va rebre el nom d’Israel, que vol dir “fort amb Déu”. 

Jacob és un exemple per a tots nosaltres quan sentim la necessitat de ser millors. 

La pregària és la lluita entre el que som i el que volem ser. 

Confiem en Déu i, tot i que Déu ens fa lliures per a escollir, sabem que mai ens abandona, que sempre ens acompanya.

Pare, em poso a les teves mans. Ajuda’m a seguir el bon camí, el camí de l’amor i la bondat.