SETMANA DDHH

 Imagina, el món vivint sempre en pau...

Setmana dels DDHH

Pare nostre de la PAU

Pare, que mireu per igual tots els fills vostres que veieu enfrontats.

Nostre, de tots. Dels 7500 milions d'homes i dones que poblem la terra, sigui quina sigui la nostra edat, el nostre color o el nostre lloc de naixença.

Que esteu en el cel i a la terra, en cada persona, en els humils i en els qui sofreixen.

Sigui santificat el vostre nom, no pas, però amb la fressa de les armes, sinó amb el murmuri dels cors.

Vingui a nosaltres el vostre regne, el regne de la pau i el regne de l'amor. I allunyeu de nosaltres els regnes de la tirania i de l'explotació.

Faci's la vostra voluntat, sempre i arreu.

Així a la terra com es fa en el cel. Que els vostres designis no trobin obstacle en els fills del poder.

El nostre pa de cada dia, que està pastat amb la pau, amb la justícia i amb l'amor.

Doneu-nos, Senyor, el dia d'avui, perquè demà pot ser tard. Els míssils apunten i potser la bogeria els pots disparar.

I perdoneu les nostres culpes. No com nosaltres perdonem, sinó com Vós perdoneu, sense lloc per a l'odi i la rancúnia.

I no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació d'emmagatzemar el que no ens heu donat, d'acumular el que altres necessiten, o de mirar amb recel qui tenim al davant nostre.

Ans deslliureu-nos de qualsevol mal que ens amenaci. De les metralladores, dels míssils, dels milions de tones d'armes. Perquè som molts, Pare, els qui volem viure en la pau.

Amén.

(Va ser escrit el 20 de març de 2003, inici de la guerra d’Iraq)

Setmana dels DDHH

Preguem perquè puguem convertir-nos en persones de noviolència evangèlica,

que deixem que Déu desarmi els nostres cors de la violència que hi tenim a l’interior,

perquè siguem així noviolents amb nosaltres mateixos

i amb totes les persones amb qui ens trobem en la nostra vida.

Preguem perquè puguem practicar la noviolència com va fer Jesús,

i puguem conèixer Déu com un Déu de pau i noviolència,

per convertir-nos en pacificadors que ajudem a resoldre conflictes i a fomentar una cultura de la pau.

Déu de la pau, escolteu la nostra pregària.

SETMANA DELS DDHH

És adequat reflexionar en profunditat sobre els fonaments i el respecte dels drets humans al món contemporani. Són realment reconeguts, respectats, protegits i promoguts en totes les circumstàncies? Avui en dia, persisteixen encara moltes formes d'injustícia al món.

Penso, en els que estan exclosos d'una educació adequada; en els que estan injustament privats de la seva feina o obligats a treballar com esclaus; en els que estan detinguts en condicions inhumanes, pateixen tortures o se'ls nega l'oportunitat de redimir-se; en les víctimes de desaparicions forçades i en les seves famílies... En tots aquells que viuen en un clima dominat per la sospita i el menyspreu, que són objecte d'actes d'intolerància, discriminació i violència a causa de la seva pertinença racial, ètnica, nacional, religiosa o de gènere. En els que pateixen els conflictes armats, (...)

Quan es violen els drets fonamentals o quan només es concedeixen a determinats grups, es produeixen greus injustícies, que alimenten els conflictes tant dins de les nacions com entre elles.

Davant aquests fets tant greus, cadascú de nosaltres estem cridats a contribuir amb coratge i determinació a respectar els drets fonamentals de cada persona i especialment dels "invisibles": dels que tenen fam i set,  estan nus, malalts, són estrangers o estan presos (Mt 25, 35-36) ".

                                                                                    (Escrit del Papa Francesc)

 

 

 

 

SETMANA DELS DRETS HUMANS

Nadia Ghulam, és una activista afganesa i defensora dels drets humans.

Nadia Ghulam Dastgir va néixer a Kabul (Afganistan) el 1985. La seva vida, com la de tantes altres dones afganeses, està marcada per les conseqüències d'una cruenta guerra civil, de la fam i del règim talibà. Però tals adversitats no van poder frenar-la i Nadia va aconseguir sortir endavant gràcies al seu enginy i coratge, fent-se passar per un noi durant deu anys per així poder alimentar la seva família.

Va ser el seu caràcter sociable el que la va portar a col·laborar amb una ONG a través de la qual va arribar a Catalunya, la seva nova llar. Ara, finalment, pot fer el que sempre va desitjar: viure en plena llibertat i seguir estudiant i formant-se per ajudar així al seu país i a la seva pròpia família.

Clica a la imtage

Arreglar el món

Un científic estava al seu laboratori mirant de resoldre els problemes del món. Un dia va entrar el seu fill petit de sis anys: “ Pare, ara t’ajudaré”.

El pare, desesperat, contestà: “No, fill, ves a jugar”.

Però el fill replicà: “No, pare, jo et vull ajudar”.

El pare, aleshores, veié el mapa del món en una pàgina d’una revista i va pensar com podia tenir el fill entretingut uns quants dies. Amb unes tisores retallà la pàgina i va tallar-la a trossets petits. Amb una cinta adhesiva i els trossets de paper li digué al fill: “Ja que t’agrada muntar puzles, mira de muntar el món”.

El nen no el coneixia, el món. El pare continuava amb les seves equacions, quan després de dues hores el nen s’acostà i li digué: “Pare, ja he acabat”.

-“No pot ser, això és cosa de nens, deu haver fet qualsevol cosa”.

Però al mirar-ho, efectivament, havia arreglat el món i li preguntà: “Però, com ho has fet, si no coneixes el món?”.

I el nen li explicà: “Pare, quan has tallat el full, a l’altra banda hi havia un home. Com que jo conec l’home, he girat tots els paperets. Quan he tingut l’home muntat, l’hi he donat la volta i havia arreglat el món!”.

Aquest és un conte que convida a pensar. Si rumiem un moment en tots els grans problemes als que s’enfronta el món...Qui els ha creat aquests problemes? No ha estat cosa de l’home? Doncs ja tenim la resposta: si volem arreglar el món, primer caldrà que arreglem l’home!

AMISTAT

 

Avui vull donar-te gràcies pels meus amics.
Que bé m'ho passo estant amb ells.
Com els necessito i com els trobo a faltar quan els tinc lluny.

Que n'és de bo tenir algú en qui poder confiar,
amb qui poder parlar de les meves coses.
Algú que m'accepta i em vol tal com soc;
que em coneix de debò
i es preocupa per mi perquè li importo;
que sempre està disposat a ajudar-me,
i està al meu costat 
en els moments bons i en els dolents.
Algú que sap perdonar-me 
després dels meus enutjos,
i sap animar-me quan estic desanimat.

Diuen que qui té un amic té un tresor.
Jo, Jesús, vull donar-te gràcies
per tots els tresors que tinc,
per cadascun dels meus amics.
Gràcies per haver-los posat en el meu camí.
Ajuda'm a cuidar-los i fer-los feliços.

I també vull donar-te gràcies perquè Tu,
Jesús, contínuament estàs 
regalant-me la teva amistat.
Tu ets l'amic que mai falla.
Sempre ets aquí, amb mi, en el bo i en el pitjor.
I m'ensenyes a voler així als altres,
de la mateixa manera que soc volgut per Tu... com un bon amic!

La setmana dels barbuts, setmana d'esternuts

 

La saviesa popular diu que «la setmana dels barbuts, setmana d’esternuts». I és que tots els sants d’aquests dies tan glaçats porten barbes llargues i espesses com el cotó fluix de sucre perquè els abriguin més que mai. Confesso que m’apassionen els refranys perquè són finestres que ens ensenyen a mirar per les escletxes de la natura. La pressa mou el món i, xuclats per l’espiral del moviment, ens oblidem de capturar-ho tot com si fóssim directors de cinema i, cada pas que fem, un instant a càmera lenta que ja no es tornarà a repetir. Per això conreo lletres com si fossin llavors i les sembro pertot arreu perquè algú en trobi els mots que sempre broten pels marges de la meva imaginació, mentre llauro l’esperança, orgullosa d’una pàtria que rima amb els sants.

Tot sacsejant els refranys, n’he desenterrat uns quants sobre els barbuts del mes de gener i que són com una collita plantada amb les paraules de sempre que hem anat oblidant i llençant com si fossin andròmines velles. Mireu, badeu, guaiteu, contempleu, esguardeu, observeu…Si calleu, sentireu com batega el cicle de la vida:

15 gener: “Si plou per sant Pau, hivern adeu-siau”.

17 de gener: “Sant Antoni plover, per a les patates va bé”.

20 de gener: “Per sant Sebastià, una hora més de caminar”

22 de gener: “Sant Vicenç mullat, el vi esguerrat.”

 

QUI SEMBRA, RECULL

 

En el següent curtmetratge veuràs com canvien els protagonistes quan coneixen els motius de les seves accions. Això em fa pensar que potser nosaltres, massa sovint, jutgem els altres sense fer l'esforç de conèixer la realitat que viuen... Però quan 

TRES COSES A LA TEVA VIDA

 

Tres coses són irrevocables en la teva vida...
el temps...
les paraules...
i les oportunitats.
Tres coses no pots negar a la teva vida …
la serenor…
l’honestedat…
i l’esperança.
Tres coses deterioren la teva vida...
l’egoisme...
l’arrogància...
i l’enuig.
Tres coses on hi pots influir...
l’actitud...
la motivació...
i la creativitat.
Tres tresors omplen la teva vida...
l’amor...
l’autoestima...
i la pau interior.

"Cada dia, Senyor meu,

et demanaré tres coses: Veure't més clarament,

estimar-te més tendrament i seguir-te més fidelment.

Cada dia, Senyor!"

El dia d'avui no es tornarà a repetir. Viu intensament cada instant, que no vol dir esbojarradament, sinó mimant cada situació, escoltant a cada company, intentant realitzar cada somni positiu, buscant l'èxit de l'altre, examinant-nos de l'assignatura fonamental: l'AMOR, perquè un dia no hagis de lamentar haver malgastat egoistament la teva capacitat d'estimar i donar vida!

PASSAR PER LA VIDA FENT EL BÉ

En els Fets dels apòstols, Pere diu que Jesús va passar per tot arreu fent el bé. M’agrada aquesta frase, i ens ajuda en el nostre intent de ser seguidors seus. Fer com Ell, passant per la vida fent el bé, sembla que això si que està al nostre abast o almenys sabem què vol dir! Quantes persones coneixem que així ho han fet, vivint la vida amb esperança, amb alegria, acceptant les dificultats però combatin-les i sobretot estimant de veritat!

Avui volem recordar especialment a la nostra antiga alumna Mireia, que va passar per l’escola fent el bé; volem recordar-la amb el seu somriure dolç i la seva valentia per tirar endavant i afrontar la malaltia. La seva pèrdua ens entristeix, en especial a totes les persones que l’havíem conegut. I malgrat les adversitats cal aprendre a viure amb goig i amb la confiança de sentir-nos sempre al costat del Pare.

 

BENVINGUTS DE NOU A L'ESCOLA!!

Després d'aquests dies de vacances, de poder gaudir amb la família i descansar,

omplim de nou l'escola de moviment, riure's i converses, 

d'anècdotes i de bons aprenentatges!

Benvinguts de nou i els millors desitjos per al 2021!!