Una vegada dos amics anaven caminant pel desert.
En algun punt del viatge van començar a discutir, i un amic
li va donar una bufetada a l’altre. Ferit, però sense dir res, va escriure a la
sorra:
“EL MEU MILLOR AMIC AVUI M’HA DONAT UNA BUFETADA.”
Van seguir caminant fins que van trobar un oasi, on van decidir
banyar-se. L’amic que havia estat bufetejat va començar a ofegar-se, però el
seu amic el va salvar. Després de recuperar-se, va escriure en una pedra:
“EL MEU MILLOR AMIC AVUI M’HA SALVAT LA VIDA.”
L’altre va
preguntar: “Quan et vaig fer mal vas escriure a la sorra i ara ho fas en una
pedra. Per què?”
L’amic li va respondre: “Quan algú ens fa mal hem
d’escriure a la sorra perquè els vents del perdó ho puguin esborrar. Però quan
algú fa alguna cosa bona per a nosaltres, hem de gravar-ho en una pedra perquè
cap vent ho pugui esborrar”.
Aprèn a escriure les teves ferides a la sorra i gravar a la
pedra les teves alegries.
