Maria Victoria Molins, Viqui, pels que parlen amb ella més de 2 minuts, és una monja de 78 anys que viu al Raval de Barcelona des de fa més de 20 anys.
Caminant per aquest barri barceloní, la Viqui es va empapar de la realitat, va conèixer persones de tot tipus i condició. Va veure de primera mà els estralls que feia la sida, va entrar en contacte amb els immigrants més desemparats, també amb els presos que ningú anava a visitar... I així, va sentir la crida de dedicar-se als invisibles, als més vulnerables, als que ningú atent.
Al Raval tots la coneixen, la paren pel carrer, la saluden, li
expliquen un problema o una alegria... i ella no té pressa.
“Quant em pregunten per la meva feina sempre dic que no faig
res important. Em limito a estar al costat de la gent del barri i
acompanyar-los. Això em fa moure per buscar solucions, encara que no sempre les
aconsegueixo. Però el que ningú em pot impedir és escoltar, estimar,
comprendre i compadir sense jutjar.”
Una vida dedicada als altres, una vida de compromís
evangèlic.
