«Hola! Com estàs, "chaparrita"? Espero que bé. No
sé ni què dir-te, però només penso en tu. Tinc por, tremolo i no puc agafar el
son. No sé res. Miro el cel i veig els teus ulls;
després d'una estona, reacciono i no vull aixecar els peus de terra, vull
pensar que tot és un somni i em vull despertar. No sé com acabarà tot això,
però, si cal sacrificar alguna cosa, amb goig donaré el meu cos i
la meva ànima; és teva».
Aquest és un fragment del diari d'un immigrant, que em vaig trobar abandonat en
una de les habitacions del centre d'acollida d'immigrants, "La casa del
Migrante", de Tijuana, a la frontera amb els Estats Units. Feia dos dies
que aquest jove havia escrit aquestes emotives paraules... La
sort li va ser adversa...
Són molts els qui han deixat la pell, en el fred de les muntanyes, en la calor del desert o en els corrents de la mar...
Senyor, que tota aquesta injustícia global no ens sigui indiferent.
(Quim Pons sj, El Meu veí Hassan, Cristianisme i Justicia, nº114)
