SANT MARTÍ DE PORRES

Sant Martí de Porres, també conegut com el sant de l’escombra, va néixer a Lima, fill de Juan de Porres, cavaller nascut a Burgos, i d'Ana Velázquez, una dona negra alliberada natural de Panamà.

Va entrar com a aprenent d'apotecari: l'experiència la faria servir després per a guarir malalts. També va aprendre l'ofici de barber, que llavors també feien operacions senzilles de cirurgia menor.

Però el que l’atreia de debó era la vida religiosa i va voler entrar a l’orde de Sant Domènec. La seva condició de bastard i de mulat, però, l'impedien de ser frare prevere.

L’any 1594, va ingressar a l’orde com a terciari i després germà llec. Al convent s'ocupava de treballs domèstics i humils, com una mena de criat, a canvi de l'allotjament; hi visqué nou anys en aquest estat. El 1603 va ser admès com a germà a l'orde i va fer els vots solemnes el 1606.

Al convent, Martí va fer de barber i infermer. La seva cel·la, a la vora de la infermeria, era freqüentada per pobres i necessitats que hi acudien per ser atesos. Els coneixements d'herbes medicinals de Martí era notori, i les conreava en l'horta del convent.

A més, ensenyava la doctrina cristiana als pobres, negres i indis, que venien a sentir-lo. Amb l'ajuda d'alguns nobles i del virrei, va fundar “el Asilo y Escuela de Santa Cruz”, per a reunir els orfes, pobres i gent sense feina de la ciutat i ajudar-los a sortir de la seva situació.

Va estar caracteritzat per una gran humilitat, que el feia acceptar qualsevol tasca, per humil que fos, amb goig.