Aquest Nadal

 

VIURE L'ADVENT ÉS...

...TENIR LES ORELLES AFINADES, MOLT OBERTES;

per tal d’escoltar el missatge esperançat,

per atendre el crit dels febles, dels més petits,

el clam de massa víctimes, l’anunci del profeta.

...TENIR UN COR VALENT,

escoltar la paraula i creure a fons,

escoltar la promesa i viure de ple,

llegir els signes i llençar-se, sense por.

Contagiar l’optimisme, créixer en la utopia i caminar amb pas ferm.

ADVENT

 

Jo m'atenc al que he dit:

La justícia,

malgrat la llei i el costum,

malgrat els diners i l'almoina.

La humilitat, per ser veritables.

La llibertat, per ser persones.

I la pobresa, per ser lliures.

La fe cristiana, per caminar de nit,

i, sobretot, per caminar de dia.

I en tot cas, germans,

jo m'atenc, soc fidel, al que he dit: l'esperança!

Pere Casaldàliga

La mirada esperançada a la realitat s'educa i es contagia. Demanem a Déu que ens la concedeixi! 

ADVENT

En el temps d'Advent ens preparem per a poder celebrar,

amb tot el cor, una cosa important: el naixement de Jesús.

Per això hem d'estar atents, Jesús ens demana que aquests

dies preparem aquest esdeveniment amb les nostres actituds,

amb la nostra manera d'actuar.

Pare, bo, que ens estimes,

volem demanar-te per tots nosaltres.

Perquè ens ajudis a ser nois i noies

contents de conèixer i estimar a Jesús.

Que siguem nois i noies capaços de transmetre la Pau que ens porta Jesús.

Que siguem nois i noies que visquem el Nadal amb alegria i joia!

La corona d'Advent

La corona d'Advent és una tradició cristiana que se segueix

en apropar-se el Nadal.

És un símbol de llum i esperança: la salvació que porta Jesús 

en la vida de les persones i del món sencer.

La corona té quatre espelmes

que es van encenent durant les quatre

setmanes abans de Nadal.

Que la llum de les corones d'advent

ens recordin que és important tenir un cor net i obert

per acollir a l'altre i sobretot per acollir l'Amor i la Pau de Jesús.

ADVENT

 

Comencem el temps d'ADVENT a l'escola

El diumenge vinent, 3 de desembre,

serà el primer diumenge d'ADVENT.

Nosaltres a l'escola, des d'avui ja comencem 

a viure aquest temps d'espera i d'esperança...

Senyor, dona'ns ànim per treballar

a favor dels qui més ho necessiten.

Que no ens manqui el coratge de Maria,

perquè imitant la seva senzillesa

siguem portadors de consol i d'estimació

a les persones del nostre entorn que es troben soles o desemparades.

SOLIDARITAT

Deixar-se transportar per un missatge 

carregat d'esperança, amor i pau,

fins a estrényer la mà del germà,

és solidaritat.

Convertir-se un mateix en missatger

de l'abraçada sincera i fraternal

que uns pobles envien a d'altres pobles,

és solidaritat.

VOLUNTARIAT

La pregunta més persistent

i urgent de la vida és: Què fas pels altres?

Martin Luther King

Pare Nostre

Quan pregueu, no parleu per parlar...Vosaltres, pregueu així:

"Pare nostre del cel,

santifica el teu nom,

vingui el teu Regne,

que es faci la teva voluntat

aquí a la terra com es fa en el cel.

Dóna'ns avui

el nostre pa de cada dia;

perdona les nostres ofenses,

així com nosaltres

perdonem els qui ens ofenen;

no permetis

que caiguem en la temptació,

i allibera'ns del mal."

Perquè, si perdoneu als altres les seves faltes, el vostre Pare celestial també us perdonarà a vosaltres.

Mt 6, 7-14

Sta Cecília

La música és quelcom que atreu moltíssimes persones, 

per molts motius, però principalment perquè ens genera emocions

i sensacions que solament ella és capaç d'aconseguir.

Avui és el dia de Santa Cecília, patrona dels músics. 

Aquesta màrtir romana convertida al cristianisme, 

va ser filla d'una família noble i, per tant, 

és probable que Cecília rebés ensenyaments musicals. 

Però el fet que fos nomenada patrona de la música 

es deu a la llegenda de la seva mort. 

Diu que mentre ella moria a causa del martiri,

anava pregant Déu tot cantant-li.

Avui, doncs, comencem el dia amb aquest cant/oració a la mare de Déu:

AVUI VINC A VÓS...

Senyor, quan estic malalt,

demano la salut al metge;

quan estic trist i preocupat,

busco reconfort i ajuda en l’amic.

Avui vinc a Vós perquè m’ajudeu

a ser una persona ferma, valenta i decidida.

Vós coneixeu les meves febleses:

febleses del cor, de la voluntat, del caràcter, del cos, de l’esperit.

Veniu a guarir-les amb la força de l’Esperit.

Doneu-me el desig de la lluita i de l’esforç;

però, també, la paciència i la humilitat per acceptar-me feble i limitat,

sense perdre mai l’esperança.

Senyor, feu-me costat, us necessito.

L'ESSENCIAL

Senyor, un cop més ens recordes l’essencial:

Estimar Déu i els germans amb tot el cor,

amb tota l’ànima, amb tota la vida.

Les pregàries, sense amor,

són paraules buides;

les bones obres, sense amor,

tenen poc valor;

els sacrificis, sense justícia,

us desagraden.

Ajudeu-nos a trobar els camins de l’autenticitat de cor.

Nasreddin perd l'ase

Nasreddín contava en certa ocasió amb molta alegria que havia perdut l'ase.

- Però - li diu l'amic - , com pots estar tant content 

si no tens diners per comprar-ne un altre?

- I tant que n'estic de content - respon ell - 

Imagina't que jo hagués anat damunt seu com de costum. 

També jo m'hauria perdut!

Val més tornar a sembrar que plorar per la collita perduda.

Sempre hi ha motius d'alegria i esperança .
Com molt bé s'ha dit, si plorem l'absència del sol no veurem els estels.

ELS GATS

Un gatet jove era al carreró i es perseguia la cua, com solen fer els gats, persegueixen, persegueixen i persegueixen. Un gat vell el mirà i li digué:

– Què fas?

 – M’estic perseguint la cua.

En aquestes que el gat li diu:

-Però, per què fas això?

-Acabo de sortir de l’escola de filosofia felina i hem après que hi ha dues coses importants per a un gat. Una és que la felicitat és el més important, i l’altra, que aquesta es troba a la cua. Així que he decidit perseguir-la i quan l’agafi, tindré la clau de la felicitat eterna.

El gat vell el mira i li diu:  

- Saps què?, jo no he anat a l’escola de filosofia. He viscut gairebé tota la meva vida en carrerons; però és sorprenent, he descobert aquestes mateixes veritats. La felicitat és el més important del món per a un gat i m’he adonat que aquesta està en la meva cua. L’única diferència que crec que hi ha entre tu i jo és que he descobert que quan faig allò que és important per a mi, la cua em segueix allà on vaig.

 

Reflexió personal:

En la nostra societat ens han ensenyat a perseguir la felicitat com si es tractés d’un objecte, i hem cregut que la podem fer nostra en el moment que aconseguim posseir els nostres desitjos, bàsicament coses materials. D’alguna manera doncs, el conte ens ve a dir “no busquis la felicitat fora teu perquè forma part de tu”. Quan fas allò que realment t’agrada i t’importa, la felicitat et segueix allà on vas.

 

Déu meu

Si Déu està amb nosaltres, ja no hi ha lloc per la por...

 

Crist no té...

Crist no té mans;

només té les nostres mans

per allargar-les a aquell qui ho necessita.

Crist no té peus;

només té els nostres peus per caminar amb aquell noi

o aquella noia que sempre caminen sols.

Crist no té llavis;

només té els nostres llavis

per consolar aquell qui està trist.

Crist no té ajuda;

només té la nostra ajuda

per ser portadors del seu missatge.

Nosaltres som l’últim missatge de Déu escrit en fets i en paraules.

Nosaltres som l’única Bíblia que la gent pot llegir encara.

Pren-te temps

Pren-te temps per a l'art

és donar vida a les coses.

Pren-te temps per dialogar

és la manera d'entendre's.

Pren-te temps per callar i escoltar

aprendràs dels altres.

Pren-te temps per caminar

descobriràs nous camins.

Pren-te temps per donar gràcies a Déu, 

s'ho mereix.

(Font: llibre "Pren-te temps" Ed. Claret)

Dia Mundial de la Ciència per a la Pau i el Desenvolupament

Les Nacions Unides han establert el dia 10 de novembre com 

el Dia Mundial de la Ciència per a la pau i el desenvolupament.

Es vol promoure amb aquesta celebració el compromís

nacional i internacional per a l'ús de la ciència en benefici de la societat.

La ciència té el potencial de fer que el nostre món 

canviï cap a millor, és important reforçar l'ús responsable de la ciència 

per aconseguir un món més pacífic i sostenible,

i per afavorir la comprensió sobre la fragilitat del planeta en el que vivim.

Pren-te temps

Pren-te temps per fer alegres els altres

és la joia de l'home.

Pren-te temps per comprendre

és la font de la fraternitat.

Pren-te temps per escoltar

és un enriquiment sense preu.

Pren-te temps per a descansar

és una ajuda per al cos i per a l'ànima.

Pren-te temps per ajudar als altres

és la font de la convivència.

Pregària pels joves

 

Senyor, us prego:
per tots aquells joves que ja no tenen
capacitat per a l’entusiasme;
per aquells joves que no troben ningú
que els allargui la mà per ajudar-los a aixecar-se;
per aquells joves que es troben ensopits
i despreocupats davant els problemes de la humanitat;
per aquells joves que estan disposats a
deixar el món tal com l’han trobat;
per aquells joves que se senten incompresos.

Perquè siguin cada dia més els joves que
us prenguin a vós com a ideal de la seva vida;
doneu-los valentia i constància per a ser veritable llevat.

CARITAT

Que bonic si cada nit, poguessim dir:

avui a l'escola, a casa, a la feina,

guiat per Déu, he fet un gest d'amor

cap a un company, els meus pares, un ancià...

Que bonic!

(Papa Francesc)

LLUM

Qui prega cantant prega dues vegades... 

EL CAMÍ

No confonguis mai el VIATGE amb el turisme.

El turista veu però no sap mirar. Filma i retrata però és incapaç d'embadalir-se.

Passa. Però no queda mai enlloc. Res no li entra a dintre...

El viatge és sempre interior: treball de l'esperit.

Com una barca vella dins la mar, 

que s'ha deixat cobrir de cornets, algues, animalons,

llim, els quals donen vida a la fusta morta, 

el viatge fa crèixer l'anima. 

Posa gruix d'humanitat.

Tot caminant, emergeix un continent inèdit.

Pertay al misteri de la vida i n'és l'expressió: som

en la mesura que ens fem. Que caminem.

Més important que la meta és el camí...

Preocupa't sols de caminar!

Castanyada, Tots Sants i dia dels difunts

En la nostra tradició cultural, d’essència cristiana, celebrem el dia 1 de novembre la festa de Tots Sants. Una festa antiga que es remunta al segle VII dC, però que avui, en el segle XXI, continua plena de sentit humà.

La festa de Tots Sants ens evoca a pensar en aquelles persones que hem estimat o estimem i que ja no són entre nosaltres... i diu la tradició que quan els campaners tocaven les campanes per recordar que s’havia de pregar per les ànimes dels difunts, de tant en tant descansaven i agafaven forces tot menjant castanyes, moniatos i panellets. Una tradició ben dolça que avui encara es manté!

També és tradició aquests dies la visita al cementiri, un mot d’origen grec que significa ‘dormitori’. Es fa la visita al cementiri per dipositar flors a les tombes dels éssers estimats com a símbol de record i d’estima.

Us convidem, doncs, aquests dies a celebrar Tots Sants i la Castanyada donant sentit a la festa!

Frases del papa Francesc

Com de mal ens fa la vida còmoda, el benestar! Ens paralitza. Algunes persones prefereixen no informar-se i viuen el seu benestar i la seva comoditat indiferents al crit de dolor de la humanitat que pateix.

Ningú ens pot exigir que releguem la religió a la intimitat secreta de les persones, sense cap influència en la vida social i local. Una autèntica fe sempre implica un profund desig de canviar el món!

Cal tornar a sentir que ens necessitem els uns als altres, que tenim una responsabilitat pels altres i pel món, que val la pena ser bons i honestos.

SORRY

 

L'ascensor diu "overload" (sobrecarga). I no es mou. Però realment l'ascensor no es mou

per l'individualisme i el dret que cada una de les persones creu tenir.

Es creuen en més drets que els altres i perjudiquen al grup...

Només la persona amb més sentit humà és capaç de resoldre la situació,

sense que els altres ni reaccionin ni diguin res... 

Els acaba de donar una lliçó de vida a tots plegats!

Sigueu valents, sigueu crítics, sigueu persones íntegres

i no us deixeu atrapar per la inacció del grup...

SETMANA DEL DOMUND

El quart diumenge d'octubre se celebra a tot el món

la jornada mundial de les missions, el DOMUND.

És el dia que l'Esgésia universal prega pels missioners i missioneres

i per tot el servei que duen a terme arreu del món.

Però també és una crida d'atenció sobre la responsabilitat 

de tots els cristians de ser missioners en el nostre dia a dia.

Pensaments que ens parlen de PAU...

“L’obscuritat no pot expulsar a l’obscuritat, només la llum pot fer això. 

L’odi no pot expulsar l’odi, només l’amor pot fer això”. Luther King    

                         

“Hem après a volar com els ocells, a nadar com els peixos; 

però no hem après el senzill art de viure com a germans”. Luther King   

                  

“Enderrocar i destruir és molt fàcil. 

Els herois són aquells que construeixen i que treballen per la pau”. Nelson Mandela

“Per aconseguir la pau es necessita valor, molt més que per fer la guerra”. Papa Francesc         

UN MISSATGE AL MÓN...

Davant de tants conflictes armats 

que hi ha avui arreu del món, alcem la veu 

i fem nostre el missatge d'aquesta cançó:

" ... i aquest és un missatge al món

perque deixin de batallar i construïm junts com germans

un camí d'amor i llibertat."

APRENEM DELS SAVIS

DESMOND TUTU ...  fou sacerdot, teòleg i pacifista sudafricà, conegut pel seu treball com

activista en contra de l'apartheid i a favor dels drets humans. 

Fou bisbe de Johannesburg i de Ciutat de Cap. 

I l'any 1984 va rebre el Premi Nobel de la Pau.

En alguns dels seus parlaments va deixar anar frases com aquestes:

"Romandre neutral en situacions d'injustícia és ser còmplice d'aquesta injustícia".

"Fes una mica de bé allí on ets; són aquestes petites bones accions 

les que aclaparen el món".

"Les diferències no tenen intenció de separar, alienar.

Som diferents precisament per adonar-nos de la necessitat

que tenim els uns dels altres."

"El meu pare sempre solia dir: no aixequis la veu, millora el teu argument."

ESCRITS

 

Una vegada dos amics anaven caminant pel desert.

En algun punt del viatge van començar a discutir, i un amic li va donar una bufetada a l’altre. Ferit, però sense dir res, va escriure a la sorra:

“EL MEU MILLOR AMIC AVUI M’HA DONAT UNA BUFETADA.”

Van seguir caminant fins que van trobar un oasi, on van decidir banyar-se. L’amic que havia estat bufetejat va començar a ofegar-se, però el seu amic el va salvar. Després de recuperar-se, va escriure en una pedra:

“EL MEU MILLOR AMIC AVUI M’HA SALVAT LA VIDA.”

L’amic que havia bufetejat i salvat al seu millor amic va preguntar: “Quan et vaig fer mal vas escriure a la sorra i ara ho fas en una pedra. Per què?”

L’altre amic li va respondre: “Quan algú ens fa mal hem d’escriure a la sorra perquè els vents del perdó ho puguin esborrar. Però quan algú fa alguna cosa bona per a nosaltres, hem de gravar-ho en una pedra perquè cap vent ho pugui esborrar”.

Aprèn a escriure les teves ferides a la sorra i gravar a la pedra les teves alegries.

FES BRILLAR LA TEVA LLUM

 

VIU!

El dia més bonic... AVUI

La cosa més fàcil... EQUIVOCAR-SE.

La pitjor derrota... el DESÀNIM.

La primera necessitat... COMUNICAR-SE.

El que ens fa més feliços... SER ÚTILS.

El defecte pitjor... el MAL HUMOR.

El setiment més baix... el RANCOR.

La sensació més agradable... la PAU INTERIOR.

L'actitud més eficaç... el SOMRIURE.

El millor remei... l'OPTIMISME.

La satisfacció més gran... el DEURE ACOMPLERT.

La força més poderosa... la FE.

Mare Teresa de Calcuta.

Et demanem Senyor...

Que la nostra mirada sigui sempre neta i clara.

Que els nostres llavis només sàpiguen encoratjar.

Que la nostra actitud sigui ben ferma i valenta.

Que les nostres mans siguin generoses per a donar.

Que el nostre cor estigui obert per estimar tothom.

Que els nostres passos ens portin allà on puguem servir i donar alegria.

Que la nostra vida sigui radiant i generosa.

Que el nostre cor tingui sempre la pau del Senyor.

 

Frases del papa Francesc als joves

 "Gravem al cor que som estimats tal com som,

no com voldríem ser, com som ara.

I aquest és el punt de partida de la vida. 

Nois i noies, som estimats com som, sense maquillatge."

"L'única manera que és lícit mirar una persona de dalt cap a baix

és per ajudar-la a aixecar-se."

Pregària de Sant Francesc

Senyor, feu de mi un instrument de pau.

Que on hi hagi odi, hi posi l’amor.
On hi hagi ofensa, hi posi el perdó.
On hi hagi discòrdia, hi posi la unió.
On hi hagi error, hi posi la veritat.
On hi hagi dubte, hi posi la fe.
On hi hagi desesperació, hi posi l'esperança.
On hi hagi tenebres, hi posi la llum.
On hi hagi tristesa, hi posi l'alegria.
Oh Mestre, feu que jo vulgui més aviat consolar que ser consolat,
comprendre que ser comprès, 
estimar que ser estimat.
Perquè és donant que es rep, 
oblidant que es troba,
perdonant que s’és perdonat,
i morint que es ressuscita a la vida eterna.

El lloc de reunió

Un dia van sortir a passejar juntes per un lloc, on se celebrava una bonica festa, 

la Ciència, la Fortuna, la Resignació i l’Honradesa.

Pel camí va dir la Ciència: “Amigues, com que pot donar-se el cas que ens perdem a la festa, 

caldria acordar el lloc on puguem trobar-nos de nou; a mi podeu trobar-me a la biblioteca 

d’aquell savi metge, el doctor X, un dels meus vells i millors amics.”

La Fortuna va dir: “Jo m’esperaré al luxós palau d’aquell poderós milionari 

a qui sempre acompanyo.”

La Resignació va dir al seu torn: “A mi em trobareu a la pobra i trista barraca

d’aquell vellet a qui amb tanta freqüència veig, i qui, sense exhalar mai una queixa,

ha viscut tants anys sofrint els horrors de la seva negra sort.”

Al veure les companyes que l’Honradesa es mantenia callada, li van preguntar: 

“A tu, amiga, on et trobarem?” 

L’Honradesa, abaixant trista el cap, va respondre: 

“A mi, qui una vegada em perd, difícilment em torna a trobar.”

FES BRILLAR LA TEVA LLUM!

Jesús va dir als seus deixebles: “…Vosaltres sou la llum del món. No es pot amagar un poble posat dalt d'una muntanya, i ningú no encén una llàntia per posar-la sota una mesura, sinó en el portallànties, perquè faci llum a tots els qui són a la casa. Que brilli igualment la vostra llum davant la gent; així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel.”

Mateu 5, 14-16

 

Jesús ens demana avui que les nostres paraules, actituds i fets 

siguin llum per als qui conviuen amb nosaltres. 

Que siguem coherents i autèntics en respectar i acollir els altres,

en defensar els que pateixen i denunciar les injustícies,...

Jesús, ajuda'ns a fer brillar la nostra petita LLUM!

Frases del papa Francesc

 "Necessitem joves verdaderament "transgressors",

que no siguin esclaus del mòbil, 

sino que canviïn el mon com Maria,

portant Jesús als altres, cuidant dels altres".

"Compte amb la malaltia de la INDIFERÈNCIA, joves!

És molt perillosa. Si us plau, tingueu cura!

Hem après que la misèria humana no és un destí que els toca a alguns,

sino que quasi sempre és fruit d'injustícies que hem d'erradicar!!"

ELS TRES FILTRES

 

El jove deixeble d’un filòsof arriba a casa d’aquest i li diu:
–Escolta, mestre, un amic teu ha estat malparlant de tu amb malvolença…
–Espera! –l’interromp el filòsof–, ja has fet passar pels tres filtres allò que vols contar-me?
–Els tres filtres?
–Sí. El primer és la VERITAT. Estàs segur que allò que vols dir-me és absolutament cert?
–Bé... Ho vaig sentir comentar a uns veïns.
–Almenys ho deus haver fet passar pel segon filtre, que és la BONDAT. Això que desitges dir-me, és bo per a algú?
–No, en realitat no ho és. Al contrari.
–Ah, vaja! Doncs anem a mirar el tercer filtre, la UTILITAT. És útil fer-me saber això que tant t’inquieta?
–Si et dic la veritat, no.
–Aleshores, no en parlem més. Si el que m'has de dir no és ni veritable, ni bo, ni útil més val que no m'ho expliquis!

MARE DE DÉU DE MISERICÒRDIA

 

Puix sou Vós la nostra Mare
i ho tenim a gran honor,
Verge de Misericòrdia,
mireu-nos amb ulls d’amor.

Prop de Reus, Verge Maria,
vostre soli haveu posat,
i des d’ell, de nit i dia,
vigileu nostra ciutat.
Com que feu de sentinella,
no hem de viure amb cap temor
Verge de Misericòrdia,
mireu-nos amb ulls d’amor.

(...)

Us invoquen, oh Senyora,
amorosos, vostres fills,
ja que sou llur defensora
quan sorgeixen els perills.
Ara i sempre en jorns de prova
contra el mal ens deu valor.
Verge de Misericòrdia,
mireu-nos amb ulls d’amor.

(Part dels goigs de la Mare de Déu de Misericòrdia)

SETMANA DE SANTA TECLA

 

SETMANA DE SANTA TECLA

 

GRÀCIES

 Jesús, et volem donar gràcies per tot el que fas avui

en nosaltres, per fer-nos descobrir coses noves cada dia.

Per fer-nos aprendre que podem construir un mon nou.

Ajuda'ns a estimar els companys, a que sapiguem fer pinya entre tots.

Dona'ns la teva llum per poder encendre l'alegria,

el compartir i l'amistat en els nostres amics i familiars.

JUNTS

Caminar i construir junts és més que anar en la mateixa direcció.

És compartir la vida, els encerts, els fracassos... 

compartir el que tens i el que ets;

mantenint Déu com a centre i referent, crear xarxa, comunitat,

sentir que tot té un sentit...

Frases del papa Francesc als joves en les JMJ de Lisboa

"S'han de substituir les pors pels somnis.

No sigueu administradors de pors, sino emprendedors de somnis!"

“A l'Església, no hi sobra ningú. Ningú està de més. Hi ha lloc per a tothom. 

Tal com som. Tots. I això Jesús ho diu clarament. 

Quan mana els apòstols a cridar pel banquet d'aquell senyor que l'havia preparat, diu: 

"Aneu i porteu a tothom, joves i vells, sans, malalts, justos i pecadors." 

Tots, tots, tots! A l'Església hi ha lloc per a tothom. 

Tots junts, cadascú, en la seva llengua repetiu amb mi: Tots, tots, tots."

La rosa i el gripau

Una vegada hi havia una rosa vermella molt i molt bella; 

era la rosa més bella del jardí. No obstant això, s’adonava que la gent la veia des de lluny.

Un dia es va adonar que al costat d’ella sempre hi havia un gripau gran i fosc 

i que era per això que ningú s’acostava a veure-la de prop. 

Indignada li ordenà al gripau que se n’anés immediatament; 

el gripau molt obedient va dir: està bé, si així ho vols. 

Poc temps després el gripau passava per on estava la rosa 

i es va sorprendre al veure-la totalment marcida, sense fulles i sense pètals. 

I li va preguntar: Què et passa? 

La rosa contestà: “És que des que te’n vas anar, les formigues 

m’han menjat dia a dia, i mai he pogut tornar a ser igual.”

El gripau solament contestà: “Doncs clar, quan jo estava aquí 

em menjava aquestes formigues i per això sempre eres la més bella del jardí”.

Que important és aprendre a conviure i a valorar

les persones que ens envolten, ja que segur que cadascuna ens 

aporta alguna cosa.

Tinguem present en el bon dia d'avui a les víctimes del terratrèmol del Marroc, 

dels aiguats de Líbia i de tants altres altres llocs del món...

Preguem pels difunts, pels ferits, pels que han perdut família i béns, i perquè 

puguin restablir la normalitat en aquestes regions amb l'ajuda i solidaritat de tothom.   

EL PAÍS DELS CONVENÇUTS

Els habitants del País dels convençuts mai no fan preguntes.

Diuen que per a saber què passa al món no els cal fer preguntes; els sembla que n’hi ha prou amb llegir els diaris, les xarxes i veure els noticiaris de la televisió. Segur que n’hi ha prou?

Anem a veure què publicaven els diaris ahir: explicaven amb tota mena de detalls que la Terra s’ha plegat tota sola com un mitjó i que, des d’uns dies ençà, llueix completament plana. 

De debò que el planeta Terra s’ha doblegat talment com un tovalló de paper, per molt que els diaris ho esbombin a tota portada?

I la televisió? quina gran notícia ha difós avui?

Doncs, s’hi anuncia als quatre vents que els nens i nenes demanen suprimir l’hora del pati de les seves escoles perquè estan cansats de jugar. Es veu que els infants han dit que prefereixen romandre asseguts a l’aula, quiets i callats com estàtues de sal.

I ara aquesta notícia!

El que és ben cert és que al País dels convençuts no existeixen les preguntes. 

Els ciutadans no en fan de preguntes i es creuen a ulls clucs tot el que hi senten a dir. 

Se’ls convenç ràpidament de qualsevol cosa... Passa que s’han oblidat de pensar!!

 (Text extret de www.contesdemantega.cat)

JUNTS CONSTRUÏM SOMNIS

He somniat que un matí tots ens alçaríem amb ganes d’ajudar-nos, de treballar junts... d’estimar-nos!

He somniat que tot el món s’estimava i ningú no s’odiava. 

He somniat que els homes cada dia s’entenien una mica més; i que ja no hi havia guerres, ni racisme, ni tristesa.

He somniat que ja no es contaminaven els pobles, les ciutats i els rius.

He somniat que un dia viurem units i somriurem feliços, plens de vida i amor.

COMENCEM EL CURS 23-24!!

Benvinguts a l'escola!

Jo amb tu, tu amb mi... junts

 

Dijous de CORPUS

Avui és la festa litúrgica del "Corpus Christi"

Una festa catòlica que venera l'eucaristia.

És una festa que sorgeix en l'Edat Mitjana, 

i que en molts pobles i ciutats es continua celebrant amb catifes de flors

i enramades per allí on passa la processó.

També amb els elements festius i bestiari.

I, fins i tot, a Barcelona i Tarragona es pot

veure "l'ou com balla" al claustre de les seves catedrals.

La tradició també es gastronómica,

menjant per aquesta diada "coca de cireres".

LA SAVIESA DELS CONTES

Un santó místic tenia una cita amb Déu.

Pel camí, es va trobar amb un altre místic que estava meditant amb molta serietat. 

El santó, interrompent els mantres de l'altre, li va proposar:

- Vaig a veure a la divinitat, vols que li parli de tu?  

- Pregunta-li quantes vegades hauré de reencarnar-me 

abans de trobar l'alliberament - va dir el místic-. He viscut ja tres vides!

 

Més lluny, el santó es va creuar amb un segon místic que dansava en ple èxtasi.

Li va fer la mateixa proposta. El místic, totalment absorbit per la seva dansa, 

va ignorar al santó. Aquest, li va suggerir que li preguntaria

a la divinitat quantes reencarnacions 

li quedaven per viure. El místic, es va girar i  somrigué.

 

Al seu retorn, algun temps més tard, 

el santó es va creuar de nou amb el místic dansaire. Li va dir:

- La divinitat m'ha parlat. Encara et queden tantes vides

per viure com fulles hi en l'arbre que tens al teu costat.

- Quina meravella! - va exclamar -. Només això! 

Quan penso en el nombre d'arbres que hi ha al bosc 

i en el nombre de boscos que hi ha a tota la terra, 

això suposa milers de milions de fulles. Quina sort la meva!

 

Més tard, el santó es va tornar a trobar amb el primer místic. 

Es va acostar a ell i li va dir:

- La divinitat m'ha dit que et queden tres vides abans d'arribar a l'alliberament.

En sentir aquestes paraules, el místic va caure en el desànim:

- És que no s’acabarà mai això? - va exclamar desesperat.

 

 

REFLEXIONA: 

La realitat tindrà un color o un altre segons com nosaltres vulguem percebre-la. 

Les nostres percepcions determinen la manera com nosaltres 

ens relacionem amb els altres i amb el món.

UNA CAMINADA ÚNICA

Pujar a les altes muntanyes requereix preparació.

No és cap passejada fàcil sortir a la matinada del refugi

de la Reclusa i fer les cinc hores que el separen

del cim més alt del Pirineu.

Doncs la vida és un CAMINADA ÚNICA.

Una avnetura irrepetible.

No es pot improvisar.

Ens és del tot indispensable un bagatge curull de provisions:

coneixements, voluntat, fermesa de propòsits...

La nevera

En aquest curt segur que podeu trobar-hi diferents valors:

potser l'amistat, l'afecte, el reciclatge, la consciència del consum...

i, fins i tot, hi podreu veure com els malentesos són molt comuns 

però tenen una solució ràpida i fàcil, la comunicació. 

Frases per a reflexionar

"Tolerància per aquells que estan d’acord amb tu no és en absolut tolerància.  

La tolerància fa referència a que respectis les opinions dels altres 

que són diferents de les teves, no iguals."

 "Si vols que els altres et respectin, 

el millor és respectar-te a tu mateixa.   

Només així , amb l’autorespecte aconseguiràs que els altres et respectin." 

 

Compromís

COMPROMÍS vol dir:                   

Perdre la por, 

prendre la iniciativa,

afrontar el risc i la responsabilitat

no deixar que els altres ens facin la nostra feina,

i seguir cantant i rient, 

perquè no hi ha res més bonic 

que crear un món just a la mida de tots els homes.

Setmana de Sant Domènec

Avui tenim l’oportunitat de contemplar aquest quadre de frai Angélico, 

de contemplar a Sant Domènec de Guzman, una persona  important per a nosaltres.

És un moment  per fer silenci i mirar-nos per dintre…

Se’ns  concedeix un temps per experimentar el silenci, 

per trobar-nos amb la nostra pròpia veritat, 

per mirar-nos sense por…, 

senzillament per estar…, estar amb mi mateix, amb mi mateixa.

També tu, com ell, pots fer brillar la teva estrella. T’animes?

Observa, mira la imatge i descobreix el missatge de la seva postura.  Què  veus?

Setmana de Sant Domènec

Hola amics!

Sabeu que sempre porto amb mi un llibre, oi? 

És l’Evangeli de Jesús, per anunciar arreu la seva bona notícia.

Jesús ens crida a pronunciar paraules que donin vida, llum, amor, esperança, felicitat... 

paraules que encoratgin, que donin caliu al cor, paraules que animin a fer camí, 

a lluitar pels nostres somnis, que ajudin a fer més lleuger el sofriment, la malaltia, 

paraules que facin present el gest solidari i compromès envers els petits, 

els febles, els necessitats, envers tots els que s’acosten a  nosaltres. 

I això és el que he intentat fer jo tota la meva vida. 

I tu, quines paraules pronunciaràs avui?!