SETMANA DDHH

 Imagina, el món vivint sempre en pau...

Setmana dels DDHH

Pare nostre de la PAU

Pare, que mireu per igual tots els fills vostres que veieu enfrontats.

Nostre, de tots. Dels 7500 milions d'homes i dones que poblem la terra, sigui quina sigui la nostra edat, el nostre color o el nostre lloc de naixença.

Que esteu en el cel i a la terra, en cada persona, en els humils i en els qui sofreixen.

Sigui santificat el vostre nom, no pas, però amb la fressa de les armes, sinó amb el murmuri dels cors.

Vingui a nosaltres el vostre regne, el regne de la pau i el regne de l'amor. I allunyeu de nosaltres els regnes de la tirania i de l'explotació.

Faci's la vostra voluntat, sempre i arreu.

Així a la terra com es fa en el cel. Que els vostres designis no trobin obstacle en els fills del poder.

El nostre pa de cada dia, que està pastat amb la pau, amb la justícia i amb l'amor.

Doneu-nos, Senyor, el dia d'avui, perquè demà pot ser tard. Els míssils apunten i potser la bogeria els pots disparar.

I perdoneu les nostres culpes. No com nosaltres perdonem, sinó com Vós perdoneu, sense lloc per a l'odi i la rancúnia.

I no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació d'emmagatzemar el que no ens heu donat, d'acumular el que altres necessiten, o de mirar amb recel qui tenim al davant nostre.

Ans deslliureu-nos de qualsevol mal que ens amenaci. De les metralladores, dels míssils, dels milions de tones d'armes. Perquè som molts, Pare, els qui volem viure en la pau.

Amén.

(Va ser escrit el 20 de març de 2003, inici de la guerra d’Iraq)

Setmana dels DDHH

Preguem perquè puguem convertir-nos en persones de noviolència evangèlica,

que deixem que Déu desarmi els nostres cors de la violència que hi tenim a l’interior,

perquè siguem així noviolents amb nosaltres mateixos

i amb totes les persones amb qui ens trobem en la nostra vida.

Preguem perquè puguem practicar la noviolència com va fer Jesús,

i puguem conèixer Déu com un Déu de pau i noviolència,

per convertir-nos en pacificadors que ajudem a resoldre conflictes i a fomentar una cultura de la pau.

Déu de la pau, escolteu la nostra pregària.

SETMANA DELS DDHH

És adequat reflexionar en profunditat sobre els fonaments i el respecte dels drets humans al món contemporani. Són realment reconeguts, respectats, protegits i promoguts en totes les circumstàncies? Avui en dia, persisteixen encara moltes formes d'injustícia al món.

Penso, en els que estan exclosos d'una educació adequada; en els que estan injustament privats de la seva feina o obligats a treballar com esclaus; en els que estan detinguts en condicions inhumanes, pateixen tortures o se'ls nega l'oportunitat de redimir-se; en les víctimes de desaparicions forçades i en les seves famílies... En tots aquells que viuen en un clima dominat per la sospita i el menyspreu, que són objecte d'actes d'intolerància, discriminació i violència a causa de la seva pertinença racial, ètnica, nacional, religiosa o de gènere. En els que pateixen els conflictes armats, (...)

Quan es violen els drets fonamentals o quan només es concedeixen a determinats grups, es produeixen greus injustícies, que alimenten els conflictes tant dins de les nacions com entre elles.

Davant aquests fets tant greus, cadascú de nosaltres estem cridats a contribuir amb coratge i determinació a respectar els drets fonamentals de cada persona i especialment dels "invisibles": dels que tenen fam i set,  estan nus, malalts, són estrangers o estan presos (Mt 25, 35-36) ".

                                                                                    (Escrit del Papa Francesc)

 

 

 

 

SETMANA DELS DRETS HUMANS

Nadia Ghulam, és una activista afganesa i defensora dels drets humans.

Nadia Ghulam Dastgir va néixer a Kabul (Afganistan) el 1985. La seva vida, com la de tantes altres dones afganeses, està marcada per les conseqüències d'una cruenta guerra civil, de la fam i del règim talibà. Però tals adversitats no van poder frenar-la i Nadia va aconseguir sortir endavant gràcies al seu enginy i coratge, fent-se passar per un noi durant deu anys per així poder alimentar la seva família.

Va ser el seu caràcter sociable el que la va portar a col·laborar amb una ONG a través de la qual va arribar a Catalunya, la seva nova llar. Ara, finalment, pot fer el que sempre va desitjar: viure en plena llibertat i seguir estudiant i formant-se per ajudar així al seu país i a la seva pròpia família.

Clica a la imtage

Arreglar el món

Un científic estava al seu laboratori mirant de resoldre els problemes del món. Un dia va entrar el seu fill petit de sis anys: “ Pare, ara t’ajudaré”.

El pare, desesperat, contestà: “No, fill, ves a jugar”.

Però el fill replicà: “No, pare, jo et vull ajudar”.

El pare, aleshores, veié el mapa del món en una pàgina d’una revista i va pensar com podia tenir el fill entretingut uns quants dies. Amb unes tisores retallà la pàgina i va tallar-la a trossets petits. Amb una cinta adhesiva i els trossets de paper li digué al fill: “Ja que t’agrada muntar puzles, mira de muntar el món”.

El nen no el coneixia, el món. El pare continuava amb les seves equacions, quan després de dues hores el nen s’acostà i li digué: “Pare, ja he acabat”.

-“No pot ser, això és cosa de nens, deu haver fet qualsevol cosa”.

Però al mirar-ho, efectivament, havia arreglat el món i li preguntà: “Però, com ho has fet, si no coneixes el món?”.

I el nen li explicà: “Pare, quan has tallat el full, a l’altra banda hi havia un home. Com que jo conec l’home, he girat tots els paperets. Quan he tingut l’home muntat, l’hi he donat la volta i havia arreglat el món!”.

Aquest és un conte que convida a pensar. Si rumiem un moment en tots els grans problemes als que s’enfronta el món...Qui els ha creat aquests problemes? No ha estat cosa de l’home? Doncs ja tenim la resposta: si volem arreglar el món, primer caldrà que arreglem l’home!

AMISTAT

 

Avui vull donar-te gràcies pels meus amics.
Que bé m'ho passo estant amb ells.
Com els necessito i com els trobo a faltar quan els tinc lluny.

Que n'és de bo tenir algú en qui poder confiar,
amb qui poder parlar de les meves coses.
Algú que m'accepta i em vol tal com soc;
que em coneix de debò
i es preocupa per mi perquè li importo;
que sempre està disposat a ajudar-me,
i està al meu costat 
en els moments bons i en els dolents.
Algú que sap perdonar-me 
després dels meus enutjos,
i sap animar-me quan estic desanimat.

Diuen que qui té un amic té un tresor.
Jo, Jesús, vull donar-te gràcies
per tots els tresors que tinc,
per cadascun dels meus amics.
Gràcies per haver-los posat en el meu camí.
Ajuda'm a cuidar-los i fer-los feliços.

I també vull donar-te gràcies perquè Tu,
Jesús, contínuament estàs 
regalant-me la teva amistat.
Tu ets l'amic que mai falla.
Sempre ets aquí, amb mi, en el bo i en el pitjor.
I m'ensenyes a voler així als altres,
de la mateixa manera que soc volgut per Tu... com un bon amic!