VIURE l'ADVENT ÉS...

....TENIR ELS ULLS NETS, MOLT DESPERTS; 

perquè cal llegir el misteri de la vida, 

perquè cal entendre els signes dels temps, 

perquè cal descobrir les petjades de l'’Amic. 

ADVENT

 

Aquesta setmana a l'escola fem la recollida d'aliments per Càritas.

Tota ajuda,per petita que sembli, és molt important.

Ajudem, estimem, tots som necessaris! 

Col·labores?!

ADVENT

Jo m'atenc al que he dit:

La justícia, malgrat la llei i el costum, malgrat els diners i l'almoina.

La humilitat, per ser veritables.

La llibertat, per ser persones, i la pobresa, per ser lliures.

La fe cristiana, per caminar de nit, i, sobretot, per caminar de dia.

I en tot cas, germans, 

jo m'atenc, soc fidel, al que he dit: l'esperança!

Pere Casaldàliga

 

TRADICIONS D'ADVENT

Sembla que les postals de Nadal es van començar a utilitzar entre 1840 i 1870. 

El costum d’enviar postals per felicitar el Nadal es va començar a popularitzar a la Gran Bretanya, 

quan comença el primer sistema de servei postal, el Penny Post. 

D’aquí que sovint se les anomeni amb el seu nom anglès, christmas.

De fet, se solen atribuir aquestes felicitacions en sèrie al londinenc Sir Henry Cole. 

Aquest noble, en veure que s’acostaven les dates nadalenques i que encara no havia escrit 

a les seves amistats, va encarregar a una impremta que li fes unes targetes totes iguals 

amb el missatge “Bon Nadal i feliç any nou”, i les va enviar a tothom.

D'aleshores ençà, les postals i felicitacions de Nadal han anat variant,

però el sentit de desitjar a familiars i amics

uns bons auguris encara es manté relativament constant.

SÍMBOLS i TRADICIONS en TEMPS D'ADVENT

Una de les tradicions més arrelades en els dies propers a Nadal 

és la de muntar el pessebre, que no és altra cosa que una representació 

amb figures del naixement de Jesús.

L’origen d’aquest costum se situa una mica abans, al segle XIII (el 1223). 

Va ser aleshores quan sant Francesc d’Assis va voler celebrar un Nadal 

tan realista com pogués i, amb el permís del Papa, va instal·lar 

un pessebre amb palla dins d’una cova, va col·locar-hi la imatge del Nen Jesús 

i hi va posar un bou i una mula al costat. 

En aquest escenari va celebrar la missa de la nit de Nadal. 

Des d’aleshores, el costum es va estendre arreu d’Itàlia 

i per tot el món cristià, però és a l’àrea mediterrània 

on la tradició del pessebre pren més esplendor i difusió.

Munteu vosaltres el pessebre a casa? 

Aneu a veure pessebres amb figures o pessebres vivents?

SÍMBOLS D'ADVENT

Una corona feta amb rames verdes s’utilitzava a Alemanya

per simbolitzar l’esperança en el canvi d’estació.

El cristianisme assimila aquest símbol i li dona una nova connotació:

llum i esperança per la salvació que porta Jesús 

en la vida de les persones i del món sencer.

La corona d’Advent està formada per rames verdes (esperança)

i  té quatre espelmes (llum i fe)

que es van encenent durant les quatre setmanes abans de Nadal.

Que la llum de les corones d'advent

ens recordin que és important tenir un cor net i obert

per acollir a l'altre i sobretot per acollir l'Amor i la Pau de Jesús.

TEMPS D'ADVENT

El diumenge 30 de novembre

va ser el primer diumenge d'ADVENT.

Nosaltres a l'escola, des d'avui ja comencem 

a viure aquest temps d'espera i d'esperança...

Senyor, dona'ns ànim per treballar

a favor dels qui més ho necessiten.

Que no ens manqui el coratge de Maria,

perquè imitant la seva senzillesa

siguem portadors de consol i d'estimació

a les persones del nostre entorn que es troben soles o desemparades.

NOMÉS ENS QUEDA EL QUE DONEM

 Només ens acariciarà l'amor que prodiguem.

Només ens alegrarà el somriure que regalem.

Només ens alimentarà el pa que hàgim compartit.

Només ens guiarà la veritat que proclamem.

Només ens guarirà el consol del malalt que visitem.

Només ens donarà pau l'ofensa que perdonem.

Així, la humil solidaritat de cada dia construeix fraternitat i enriqueix les nostres vides...

perquè només ens queda el que donem!

 

PER A TOTES LES ÀVIES i AVIS...

 

LA NOTÍCIA

El 5 de novembre es va confirmar oficialment la presència de la primera llopada a Catalunya en més de 100 anys. Es tracta de dos adults i tres cadells de llop nascuts aquest any en una àrea molt extensa, a cavall entre l’Alta Garrotxa i l’Alt Empordà.

El llop va desaparèixer a causa de la caça, en un moment en què li era molt difícil sobreviure. No quedaven gairebé cérvols, cabirols, daines ni muflons. Fins i tot els senglars eren poc abundants.

Avui, la situació als boscos és molt diferent i les espècies de les quals s’alimenta el llop s’han multiplicat, en bona part per la falta d’enemics naturals. Per aquest motiu, el retorn del llop és un procés natural i lògic, que pot contribuir a recuperar l’equilibri dels boscos pel que fa al nombre d’alguns animals, per exemple.

I el naixement d’aquests cadells és una notícia molt important, tot i que pugui generar certa por a la població. Per això se’n fa un seguiment acurat i es treballa perquè puguin coexistir amb les activitats humanes, especialment amb el sector ramader.

Clica la imatge

L'EVANGELI DEL DIA

"Llavors Jesús alçà la vista i veié gent rica que tirava les seves ofrenes a la sala del tresor. Va veure també una viuda molt pobra que hi tirava dues petites monedes de coure, i digué:

-Us asseguro amb tota veritat que aquesta viuda pobra ha tirat més que tots els altres. Tots aquests han donat el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que tenia per a viure." 

(Lc 21, 1-4)

Avui, com moltes vegades, les coses petites passen desapercebudes: petites almoines, petits sacrificis, petites pregàries; però el que sembla petit i poc important representa sovint el coronament de les obres mestres. Només Déu les descobrirà en el nostre cor, de la mateixa manera que només Jesús veié la generositat de la viuda.

La generositat de la viuda pobra és una bona lliçó per als cristians. Podem donar moltes coses, com la gent rica que «tiraven les seves ofrenes a la sala del tresor» (Lc 21,1). Però res de tot això no tindrà valor si tan sols donem “d'allò que ens sobra”, sense amor ni esperit generós, sense oferir-nos nosaltres mateixos. 

DRETS DELS INFANTS I JOVES

Cada 20 de novembre es celebra el Dia universal dels drets dels Infants, 

commemoració dels acords que impulsà l'ONU l'any 1989

amb l'objectiu de garantir la protecció dels infants i joves menors de 18 anys.

(Si vols veure el reportatge clica a la imatge:)

Les coses senzilles

 

Per a reflexionar

"La foscor no pot expulsar la foscor: només la llum ho pot fer. L'odi no pot expulsar l'odi: només l'amor ho pot fer."

"La fe és fer el primer pas, fins i tot quan no pots veure tota l'escala."

"La pregunta més persistent i urgent sobre la vida és, què estem fent pels altres?"

 (Martin Luther King)

PEDRA, PAPER, TISORA...

 

VOLER VEURE, SABER MIRAR

Quan mirem el nostre entorn, què hi veiem? 

El que creiem que hi ha, o el que realment hi ha? 

Caminant pel carrer o bé quan estem jugant al parc, 

moltes vegades ens passa que només veiem allò que volem, 

la resta no ens interessa, no la mirem.

No t'ha passat mai que tot d'una descobreixes alguna cosa 

que sempre ha estat allí i que mai havies fixat la teva atenció?

Quantes persones hauràs deixat de mirar? 

Per davant de quants companys hauràs passat i no els hauràs ni vist ni saludat?

Tot allò que tu no veus, tot allò que tu no mires 

perd l'oportunitat d'acompanyar-te, d'ajudar-te. 

Tu perds l'oportunitat de sentir, de compartir, de gaudir...

Mirem a fons i deixem que la vida ressoni dins nostre. 

No siguem cecs a allò que Déu ens ofereix.

Jesús, tu vas viure amb els ulls ben oberts a tot allò que t'envoltava. 

Ajuda'm a saber mirar i a saber veure amb intensitat, amb il·lusió, amb sentiment...

 

SANT ALBERT, PATRÓ DELS CIENTÍFICS

Sant Albert, el Magne, va néixer a principis del s.XIII a Baviera i va morir el 15 de novembre de 1280, a la seva cel·la del convent de la Santa Creu de Colònia (Alemanya). Per aquest motiu, el 15 de novembre, es celebra la diada de Sant Albert.

Sant Albert fou bisbe i frare dominic i una autoritat en moltes disciplines acadèmiques com la física, les matemàtiques, la biologia, la geologia, l’astronomia, la filosofia i l’alquímia. No és estrany doncs que sigui aquest sant el patró dels científics i les científiques!

SOBRE LA PREGÀRIA...

Sant Lluc diu que «Jesús els ensenyava sobre la necessitat de pregar sempre i no defallir» (Lc 18,1).

Sabem que podem fer pregària lloant el Senyor o donant-li gràcies, 

o reconeixent la nostra debilitat humana, implorant la misericòrdia de Déu, 

però la major part de les vegades serà de petició d'alguna gràcia o favor. 

I, encara que no aconseguim de moment el que demanem, 

només el fet de poder-nos adreçar a Déu, 

de poder explicar-li la pena o la preocupació, 

serà ja la consecució d'alguna cosa, i segurament 

—encara que no de manera immediata, sinó en el temps—, 

obtindrem resposta, perquè Déu, 

«¿no farà justícia als seus elegits, que clamen a ell nit i dia?» (Lc 18,7).

BONES NOTÍCIES

Quan mireu les notícies, què hi veieu més sovint: coses bones o dolentes?

Avui destacarem una bona notícia, perquè cada dia hi ha accions bones a destacar, que donen esperança!

Clica la imatge

PREN-TE TEMPS

 

Pren-te temps per fer alegres els altres

és la joia de l'home.

Pren-te temps per comprendre

és la font de la fraternitat.

Pren-te temps per escoltar

és un enriquiment sense preu.

Pren-te temps per a descansar

és una ajuda per al cos i per a l'ànima.

Pren-te temps per ajudar als altres

és la font de la convivència.

CONTE

Fa molt de temps, un vell rabí va demanar als seus alumnes com es podia saber en quin

moment s’acaba la nit i comença el jorn.

- "És quan es pot distingir sense dificultat, de lluny, un gos d’un moltó?"

- "No", diu el rabí .

- "És quan podem distingir una palmera d’una figuera?"

- "No, no", diu el rabí.

- "Aleshores, quan és?", van demanar els alumnes.

I el rabí va respondre: 

- "És quan mirant el rostre de qualsevol home o dona reconeixes el

teu germà o la teva germana. Fins aleshores encara és de nit dintre del teu cor".

(conte jueu)

POSA CONTINGUT A LA VIDA!

 ...I als joves us dic que si voleu viure feliços, tingueu una idea en la que creure, viviu per servir aquesta idea, no us deixeu esclavitzar pel mercat. El món que tindrem serà el que siguem capaços d'aconseguir entre tots...  (José Mujica, president de l'Uruguai entre 2010-2015)

Clica a la imatge

https://www.canva.com/design/DAG3w-SttPE/VSwyCutUglBdcWsvqWzKYg/watch?utm_content=DAG3w-SttPE&utm_campaign=designshare&utm_medium=link2&utm_source=uniquelinks&utlId=hbc05de97ed

AMISTAT

 

No hi ha res en aquesta terra més valuós que ser agraciat amb una amistat veritable. (St Tomàs d'Aquino)

El meu millor amic és el que treu el millor de mi. (Henry Ford.)

Un amic és algú que et dóna tota llibertat per ser tu mateix. (Jim Morrison.)

L'amor és l'única força capaç de transformar un enemic en amic. (Martin Luther King)

SENTIT DE LA FESTA

En la nostra tradició cultural, d’essència cristiana, celebrem la festa de Tots Sants (1 de novembre) i el Dia dels difunts (2 de novembre). Una festa antiga que es remunta al segle VII dC, però que avui, en el segle XXI, continua plena de sentit humà.

Ens evoquen a pensar en aquelles persones que hem estimat o estimem i que ja no són entre nosaltres... i diu la tradició que quan els campaners tocaven les campanes per recordar que s’havia de pregar per les ànimes dels difunts, de tant en tant descansaven i agafaven forces tot menjant castanyes i panellets. Una tradició ben dolça que avui encara es manté!

També és tradició la visita al cementiri, un mot d’origen grec que significa ‘dormitori’. Es fa la visita al cementiri per dipositar flors a les tombes dels éssers estimats com a símbol de record i d’estima.

Us convidem, doncs, aquests dies a celebrar Tots Sants donant sentit a la festa!

TOTS SANTS i EL DIA DELS DIFUNTS

El dia 1 de novembre, festa de Tots Sants, la litúrgia catòlica el dedica a fer presents a la nostra memòria tots els sants, aquelles persones filles i fills de Déu, que van viure la fe, l'esperança i la caritat seguint l'exemple de Jesús.

El dia 2 de novembre, resem per tots els fidels difunts. Pregar pels difunts és tan antic com la mateixa Església. Al voltant del dia de la commemoració de tots els fidels difunts anem al cementiri, resem per ells, adornem amb flors el lloc on estan sepultats, etc.

Sovint les festes van acompanyades també de menjars típics. A Catalunya al voltant de la festa de Tots Sants mengem i compartim: castanyes torrades, moniatos, panellets...

ELS GALS

El dia 23 d’octubre es va publicar en català el 41è àlbum de la sèrie 

de còmics d’Astèrix i Obèlix. Tot i que la primera història d’aquests personatges 

es va publicar fa més de seixanta anys, l’any 1959, 

les seves aventures continuen agradant a lectors de tot el món 

i de totes les edats, i s’han traduït a més de cent llengües. 

És el còmic més venut després del manga “One Piece”. 

I tu, saps qui són l’Astèrix i l’Obèlix?  clica a la imatge...

LES MOSQUES i LA MEL

D'una bresca es va vessar la seva deliciosa mel, 

i les mosques ansioses van anar ràpidament a devorar-la. 

I era tan dolça, tan bona que no podien deixar de devorar-la. 

Però a mesura que passava el temps les potes es van anar agafant a la mel 

i no van poder alçar el vol de nou. Ja a punt d'ofegar-se al seu tresor, van exclamar:

—Ens morim, desgraciades nosaltres, per voler-ho prendre tot en un instant de plaer!

Cal saber gaudir dels plaers de la vida, però de manera prudent i amb serenitat.

LA VIDA ÉS...

- una OPRTUNITAT, aprofita-la!

- BELLESA, admira-la!

- un SOMNI, fes-lo realitat!

- un REPTE, afronta'l!

- PRECIOSA, tracta-la bé!

- RIQUESA, comparteix-la!

- un MISTERI, desxifra'l!

- una AVENTURA, endinsa-t'hi!

I per tu?  la vida és...

DONEM GRÀCIES

Fa uns dies em vaig reunir amb un grup de nois i noies 

i els vaig convidar a donar gràcies pel que volguessin, i així és com es van expressar: 

“per la família”, “perquè estic viu”, “per la salut”, “per la Creació”, “per haver nascut”.

Els vaig dir que es fixessin que totes aquelles coses que havien dit 

no es podien comprar i que les havíem rebut gratis, com un gran regal. 

I que val la pena ser-ne conscient i viure amb actitud d'agraïment.

Cada dia rebem dons.

Sabem valorar la natura que se'ns presenta de tantes formes diferents?

Som conscients del fet que estem vius amb tot el que significa en quant a possibilitats? 

Estimem la salut i fem el possible per escoltar el cos i tenir-ne cura?

Sabem apreciar la gent que ens estima i els ho comuniquem d'alguna manera?

Aprofitem tot el que ens ofereix el miracle d'haver nascut?

 

(Text extret de La font de Greccio)

CANTEM

 "Mentre feien camí, un li digué: Et seguiré arreu on vagis." (Lc 9, 57)

LA SENYORA MANDRA...

 

Cada dia la Senyora Mandra m'acompanya a tots els llocs on vaig.

A l'hora de llevar-me, em fa romandre en el llit;

comença la feina de tot el dia i no em mouria d'una cadira.

La mare em diu: a parar la taula! I jo em quedo jugant al mòbil.

A la Senyora Mandra li agrada la comoditat.

Quants cops dono excuses per no fer les coses?

Avui, al despertar-me de nou, he notat que tot era monoto­nia.

Per què fer el que em doni la gana?

Per què fer la mandra? No trobava el sentit a les coses...

I és que, sense adonar-me'n, la Senyora Mandra,

m'havia fet tancar les portes a la meva amiga: L'ALEGRIA.

 

Frases per reflexionar

“El que no es comença avui mai s’acaba demà”. Johann Wolfgang von Goethe

 

 “Si vols alguna cosa, has de lluitar per ella. Has d’arriscar-te, treballar dur i insistir, insistir i insistir.” Rosalía de Castro

 

“El 90% de l’èxit es basa simplement a insistir”. Woody Allen

DOMUND

Pare bo, fes-nos “gent primavera”

amb una mirada sempre plena d'esperança per compartir amb tothom.

Ajuda'ns a mantenir encesa la flama d'aquesta esperança,

perquè es converteixi en una gran foguera que il·lumini i doni calor

a un món aclaparat per tantes ombres.

Us demanem pels missioners i missioneres que,

seguint la vostra crida, han anat a altres països per donar a conèixer l'amor que ens tens.

Fes d’ells i de tots nosaltres missioners d'esperança allí on estiguem. 

DIA MUNDIAL DE LA ERADICACIÓ DE LA POBRESA

Preguem perquè siguem capaços d'escoltar profundament i atentament,

per ser més conscients de les necessitats dels més vulnerables en la nostra societat. 

Preguem junts perquè trobem  el coratge de treballar amb valentia pel Regne de Déu 

i la transformació del nostre món, del nostre entorn.

(Pregària per la eradicació de la pobresa, feta per Càritas)

Sota el lema “Fem que la pobresa sigui història el 2030!”, Càritas Europa urgeix als països europeus a prendre’s seriosament el compromís d’arribar al primer dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS): Acabar amb la pobresa. 

Demanen que posin en marxa sistemes i mesures de protecció social apropiades que arribin a tots, especialment als més vulnerables.

NASREDDIN

Nasreddin va arribar a ser primer ministre del rei. 

En certa ocasió, mentre deambulava pel palau, va veure per primera vegada a la seva vida un falcó real.

Fins llavors, Nasreddin no havia vist mai un tipus de colom com aquell. 

De manera que va agafar unes tisores i va tallar-li les urpes, les ales i el bec del falcó.

«Ara sembles un ocell com cal» va dir. «El teu cuidador t'ha tingut molt descuidat».

 

Ai de les persones que no coneixen més món que aquell en el què viuen 

i no tenen res a aprendre de les persones amb qui parlen!

DOMUND

El diumenge 19 d'octubre es la Jornada del DOMUND,

un diumenge que es prega especialment pels missioners i missioneres 

que porten la llum i l'esperança de Jesús arreu del món.

Donem gràcies per aquests portadors d'esperança amb la cançó Alma Misionera:

 

La cosa més important...

"És igual que siguis home o dona,

vell o jove,

obrer o pagès,

estudiant o empresari,

és igual quina sigui la teva afinitat política 

o la teva creença religiosa,

si et pregunten per la cosa més important per la humanitat

respon primer, després i sempre: LA PAU"

 

Mare de Déu del Pilar

"Flor del cel immaculada

que cap núvol ombrejà

sigueu nostra advocada

Mare de Déu del Pilar!

Mare de Déu del Pilar, prega per nosaltres!

 

EL CANVI

El canvi és una constant a la vida, una força que ens empeny a créixer, a adaptar-nos i a redefinir el nostre camí. De vegades, arriba de manera inesperada, alterant els nostres plans i la nostra rutina. Altres vegades, el busquem activament, desitjant un nou començament o una millora en allò que fem. Sigui com sigui, la manera com abracem o ens resistim al canvi marca una gran diferència en el nostre benestar i en el nostre propòsit.

Et demanem Senyor que ens donis la saviesa per discernir els teus plans en cada nova situació. Concedeix-nos la humilitat per acceptar allò que no podem controlar i la valentia per abraçar els nous desafiaments amb esperança.

Una nova aurora

 Que sapiguem portar llum i esperança a tots els cors que la necessitin!

EN FORMA...

Aquesta és la proposta de 10 exercicis per mantenir-te en forma:

1. Pels ulls: Contempla la bellesa de la natura.
2. Per la llengua: Parla des del cor.
3. Pel rostre: Somriu als altres.
4, Per les oïdes: ESCOLTA més!
5. Pel cap: Pensaments constructius.
6. Pels peus: Camina cap al coneixement i la saviesa.
7. Per la respiració: Inhala allò bo i exhala allò dolent.
8. Per la força: Aixeca't quan caiguis.
9. Pel cor: Sigues millor persona, cerca sempre el bé.
10. Per l'ànima: Mai vagis sol, ves sempre amb Déu.

GRÀCIES PER LA NATURA

Gràcies, Senyor, per la natura,

per la terra i el mar,

per les muntanyes, les valls i els rius,

per les persones que treballen la terra i recullen els aliments dels camps.

Gràcies, Senyor, pels animals que ens fan companyia,

pel sol que ens dona llum,

pel treball que ens ajuda a viure,

pels arbres que ens donen fruita, fusta i fulles que fan ombra.

Que aprenguem a contemplar la bellesa de la natura

i ens esforcem a cuidar-la.

PREGUEM PER LA PAU

Tinguem present avui totes les persones que viuen 

enmig d'un conflicte armat i preguem per la PAU:

Senyor, Déu de la pau, escolta la nostra súplica. 

S'ha intentat moltes vegades i durant molts anys resoldre els nostres conflictes 

amb la força i amb les armes; 

tants moments d'hostilitat i foscor; tanta sang vessada; tantes vides destrossades; 

tantes esperances abatudes... però els esforços han estat en va. 

Ara, Senyor, ajuda'ns tu. Dona’ns tu la pau, ensenya'ns tu la pau, 

guia'ns tu cap a la pau. Obre els nostres ulls i els nostres cors, 

i dona’ns la valentia per dir: «No més guerra!». Amb la guerra tot queda destruït.

Senyor, renova els cors i les ments, 

perquè la paraula que ens porti a la trobada sigui sempre "germà-germana". 

EL CAMÍ MÉS IMPORTANT

En un bosc molt antic hi vivia un vell roure savi. Les seves arrels s'endinsaven profundament a la terra i les seves branques arribaven fins al cel, com si volgués abraçar el món. Cada matí, els ocells s'aplegaven a les seves branques i els conills jugaven al seu voltant, esperant que el roure els expliqués un dels seus contes.

Un matí, un jove ocell, va preguntar al vell roure: "Gran roure, tothom diu que tots els camins porten a Roma, però jo vull saber: quin és el camí més important de tots? Quin és el que hem de seguir sempre?

El vell roure va somriure amb les seves fulles. "Mira al teu voltant, petit ocell," va dir amb la seva veu tranquil·la. "Hi ha camins amples i estrets, que pugen muntanyes i que travessen rius. Alguns són per aprendre, altres per jugar, altres per treballar... Però hi ha un camí que no sempre es veu amb els ulls. És un sender amagat que no està fet de terra ni de pedres. És el camí que et porta a entendre els altres, a ajudar els qui ho necessiten, a perdonar els errors i a compartir la teva alegria. És el camí que fa que et sentis bé per dins, el que et fa sentir que formes part de quelcom més gran."

El jove ocell tot encuriosit va preguntar: "I quin camí és aquest, savi roure?"

"És el camí de l'amor” va contestar el roure.

LES COSES SENZILLES

Senyor, avui al matí, mentre prenia el tallat de cada matí, 

la meva ment s'ha obert a una profunda veritat.

He vist com un humil gra de cafè, nascut de la terra, passa per un procés de transformació: 

és collit, torrat, molt i, finalment, en contacte amb l'aigua, es converteix 

en una beguda que ens desperta i ens reconforta. 

I amb unes gotes de llet, esdevé una petita obra d'art, un tallat perfecte.

Senyor, ajuda'm a recordar que la vida és sovint així. 

Que de les coses més senzilles, si les fem amb cura, 

amb dedicació i atenció, poden sorgir grans meravelles.

La rosa i el gripau

 

Una vegada hi havia una rosa vermella molt i molt bella; 

era la rosa més bella del jardí. No obstant això, s’adonava que la gent la veia des de lluny.

Un dia es va adonar que al costat d’ella sempre hi havia un gripau gran i fosc 

i que era per això que ningú s’acostava a veure-la de prop. 

Indignada li ordenà al gripau que se n’anés immediatament; 

el gripau molt obedient va dir: està bé, si així ho vols. 

Poc temps després el gripau passava per on estava la rosa 

i es va sorprendre al veure-la totalment marcida, sense fulles i sense pètals. 

I li va preguntar: Rosa, què et passa? 

La rosa contestà: “És que des que te’n vas anar, les formigues 

m’han menjat dia a dia, i mai he pogut tornar a ser igual.”

El gripau solament contestà: “Doncs clar, quan jo estava aquí 

em menjava aquestes formigues i per això sempre eres la més bella del jardí”.

Que important és aprendre a conviure i a valorar les persones que ens envolten, 

ja que segur que cadascuna ens aporta alguna cosa.

Frases per a reflexionar

"Necessitem joves verdaderament "transgressors",

que no siguin esclaus del mòbil, 

sino que canviïn el mon com Maria,

portant Jesús als altres, cuidant dels altres".

 

"Compte amb la malaltia de la INDIFERÈNCIA, joves!

És molt perillosa. ¡Si us plau, tingueu cura!

Hem après que la misèria humana no és un destí que els toca a alguns,

sino que quasi sempre és fruit d'injustícies que hem d'erradicar!!"

(Papa Francesc)

Goigs a la Mare de Déu de Misericòrdia

 

Puix sou Vós la nostra Mare
i ho tenim a gran honor,
Verge de Misericòrdia,
mireu-nos amb ulls d’amor.

(...)

Us invoquen, oh Senyora,
amorosos, vostres fills,
ja que sou llur defensora
quan sorgeixen els perills.
Ara i sempre en jorns de prova
contra el mal ens doneu valor.
Verge de Misericòrdia,
mireu-nos amb ulls d’amor.

L'ESFORÇ

El valor de l’esforç en la formació d’una persona és essencial. 

Lluitar per les coses que volem aconseguir, 

és una qualitat molt positiva de les persones 

i que hem de potenciar des de ben petits.

No deixis per demà el que puguis fer avui.

 

"L’èxit és la suma de petits esforços, repetits dia rere dia". Robert Collier

UN CANT A LA MARE DE DÉU...

 

HISTÒRIES

 En certa ocasió es queixava un deixeble al seu Mestre: 

“Sempre ens expliques històries, però mai no ens en reveles el significat.” 

El Mestre li va replicar: 

“T'agradaria que algú t'oferís fruita i la mastegués abans de donar-te-la?”

Ningú pot descobrir el teu propi significat enlloc teu. Ni tan sols el Mestre.

(Text extret de: El canto del pájaro. Anthony de Mello)

PREGUEM PER LA PAU

Tenint present als nois i noies que viuen enmig d'un conflicte armat 
fem junts una oració per la PAU:

Senyor, Déu de la pau, escolta la nostra súplica. 
Hem intentat moltes vegades i durant molts anys resoldre els nostres conflictes 

amb les nostres forces, i també amb les nostres armes; 

tants moments d'hostilitat i foscor; tanta sang vessada; tantes vides destrossades; 

tantes esperances abatudes... Però els nostres esforços han estat en va. 

Ara, Senyor, ajuda'ns tu. Dona’ns tu la pau, ensenya'ns tu la pau, 

guia'ns tu cap a la pau. Obre els nostres ulls i els nostres cors, 

i dona’ns la valentia per dir: «No més guerra!» amb la guerra, tot queda destruït.

Senyor, desarma la llengua i les mans, renova els cors i les ments, 

perquè la paraula que ens porta a la trobada sigui sempre "germà-germana".

AMOR HUMÀ

 

EL RETORN...

Benvinguts de nou a l'escola!!

Que contents de veure'ns altra vegada després de tants dies de vacances!

Avui tots estem una mica nerviosos però també tenim il·lusió, 

per retrobar-nos amb els companys, per veure la nova classe, els professors...  

i, poc a poc, l'escola torna a estar plena de xivarri, rialles, converses i confidències.

L'escola torna a vibrar amb l'inici del curs.

Desitgem fermament que tots tinguem un curs ben profitós,

Ajudem-nos i estimem-nos perquè tots som necessaris.

Bon inici de curs!!!

 

OUR FATHER

 

EL NOC I LA TINA

En un bosc tranquil, vivien molts animals, però dos en particular destacaven per la seva amistat: un corb jove, en Noc, que volava ràpid i alt, i una tortuga, la Tina, que caminava lenta però decidida.

Cada matí, en Noc volava per damunt del bosc i cridava:
—Tina, a veure si avui em pots atrapar!

La tortuga reia, però mai es rendia. Caminava pas a pas:
—Un dia, Noc, t’ensenyaré que anar a poc a poc també et porta lluny.

Un dia, va començar una gran sequera. Els animals del bosc patien perquè els estanys s’assecaven i els fruits escassejaven. El corb va volar fins molt lluny per buscar aigua, però no en va trobar.

Quan va tornar, es trobà la Tina que havia excavat, amb molt d’esforç, un petit bassal al costat d’un antic rierol sec. Allà, amb paciència, havia desviat una mica d’aigua subterrània. No era molt, però suficient perquè els animals poguessin beure.

—Tina! Has fet això tu sola? —va preguntar en Noc, sorprès.

—Sí —va dir la tortuga, somrient—. No corro com tu, però quan faig una cosa, la faig amb tot el cor i, sobretot, pensant en tothom.

En Noc va entendre, aquell dia, que cadascú pot aportar el seu talent per al bé de tots. I va començar a ajudar la Tina a construir més petits bassals per tot el bosc.

I així, amb l’esforç dels dos amics i altres animals que s'hi van unir, el bosc va tornar a ser un lloc ple de vida.

ACCEPTACIÓ

 

En un món marcat per la divisió -política, cultural i ideològica- la crida a l'acceptació mai no ha estat tan urgent. A mesura que les xarxes socials amplifiquen les diferències i els conflictes mundials dificulten la capacitat d'escoltar i empatitzar, acceptar-se els uns als altres s'està convertint en un acte revolucionari. L'acceptació no vol dir estar d'acord. Significa reconèixer la dignitat i la humanitat dels altres, fins i tot quan no hi estem d'acord.

Massa sovint, la por a “l'altre” condueix a l'exclusió o a l'agressió. Però la història ens ha demostrat que la pau només és sostenible quan es construeix sobre el reconeixement mutu i la inclusió.

Com ha dit el recent elegit Papa Lleó XIV: «Si els cristians i els membres d'altres tradicions religioses ens mantenim units, podem ser eficaços per dir no a la guerra i sí a la pau». Les seves paraules són una crida a unir-nos per sobre de les nostres diferències, no per esborrar-les, sinó per defensar junts allò que és correcte, just i veritablement humà.