"Qui és generós sempre genera alegria".
"La generositat és la capacitat de
compartir amb els altres part del que tens; de creure que la resta de persones
formen part de la teva vida i que, per tant, si estan millor tu també et
sentiràs millor. És donar més importància a allò immaterial."
"Entenem per generositat la capacitat de
compartir, d’ajudar els altres, de donar-se als altres, d’implicar-se... sense
demanar res a canvi".
No confonguis mai el viatge amb el turisme.
El turista és algú que veu, però no sap mirar.
Filma i retrata constantment, però és incapaç de contemplar.
Passa i no es queda mai enlloc. Creu que la vida és espectacle (...)
El viatge és sempre interior: treball de l'esperit.
El viatge és obertura al món, ample, com l'horitzó, desconegut, atzarós,
fantàstic.
Camina que caminaràs, emergeix un continent inèdit.
Som en la mesura que ens fem. Que caminem.
Perquè no som: aprenem a ésser cada dia.
Ens caldran algunes coses per al viatge. No moltes.
Un sarró buit. Un fort i tossut desig. Un estel. Res més.
Potser una flor. Beuràs a les fonts.
Menjaràs el que et donin, que no serà pas molt. Dormiràs al ras...
Al cap i a la fi, el que importa, més que la meta, és el camí. I si et lladren els gossos quan voregis cases lluents, temptadores, no aturis el pas ni tinguis por. Lladren perquè camines!
I si, en veure't passar, se’n riuen de tu, enhorabona:
és la por dels coixos que voldrien tothom quiet.
Tot caminant, preocupa't sols del camí! Trobaràs la pau! Seràs feliç!
Teodor Suau
“En una ciutat de Grècia vivia un savi famós per tenir la resposta a totes les preguntes.
Un dia un adolescent, conversant amb un amic, va dir:
– Crec que sé com enganyar el savi. Li portaré un ocell que sostindré a la mà
i li preguntaré si està viu o mort. Si diu que està viu, l'apretaré i un cop mort
el deixaré caure al terra.
Si diu que està mort obriré la mà i el deixaré volar...
El jove va arribar fins el savi i
li va fer la pregunta:
– Savi, l'ocell que tinc a la mà,
està viu o mort?
El savi va mirar al jove i li va
dir:
–Noi, la resposta està a les teves mans!"
Mireu el vídeo i analitzeu com va canviant la relació entre la guineu
i el ratolí a mesura que van descobrint-se...
Passen de ser presa i devorador, a ajudar-se mútuament i començar una nova amistat.
La falta de perdó és com un verí que prenem diàriament a gotes
però que finalment ens acaba enverinant.
Moltes vegades al primer a qui has de perdonar
és a tu mateix per totes les coses que no son com haguessis volgut que fossin.
El perdó ens allibera de lligams que ens
amarguen l'ànima i emmalalteixen el cos.
No significa que estiguis d'acord amb el que
va passar, ni que ho aprovis.
No significa deixar de donar importància al que va succeir, ni donar la raó a algú que et va fer mal.
El perdó es basa en l'acceptació del que va
passar.
Gandhi va dir: “Perdonar és el valor dels valents.
Només
aquell que és suficientment fort per perdonar una ofensa, sap estimar”
"La natura ha donat a l'home una boca i dues orelles,
de manera que escoltem el doble del que parlem" Epíctet (55-135 A. C.)
"Obeïu més als qui ensenyen que als qui manen" (Sant Agustí d'Hipona, 354-430)
La música realitzada en grup és una expressió que permet
compartir i transmetre emocions i experiències a les persones que la practiquen
i potencia el desenvolupament harmoniós del cos,
de l'esperit i de
les relacions socials. (Blanking, 1994)
Practicar la música en grup ajuda a la formació integral de la persona
i fomenta valors i actituds com el respecte, la capacitat de cooperació i la solidaritat.
Mireu com canten junts aquest alumnes de 5è i 6è de primària:
Dos amics anaven junts per un camí quan veieren sortir un os enorme que llançava terribles rugits.
– Socors! Auxili! – van cridar.
Un d’ells de seguida es va enfilar a les branques d’un arbre buscant refugi.
Però el seu amic no va poder fer el mateix.
– Dona’m la mà i puja’m! – va suplicar – Corre! Afanya’t!
– No puc! – va replicar el primer mentre pujava cada cop més amunt – Si t’ajudo,
corro el risc de caure … i no vull que l’os em devori!
La temible fera guanyava terreny poc a poc. De la seva boca en sortien rugits
temibles.
De sobte, l’home es va deixar caure a terra.
“He sentit a dir que un os mai ataca a un cadàver” – es va dir per a ell el
viatger – “Em faré el mort”.
Immòbil, es va fer el mort, mentre l’os l’anava ensumant. Després l’animal se’n
va anar, realment convençut que l’home estava mort.
Quan l’os se n’havia anat, l’altre viatger va baixar de l’arbre i li va dir al
seu amic:
– Has tingut molta sort! Te n’has escapat pels pèls! Em pregunto per què se
n’haurà anat l’os. Fins i tot m’ha semblat que et xiuxiuejava alguna cosa a
l’orella! – va dir – Que t’ha dit?
– L’os m’ha recomanat que no torni a viatjar amb algú que només pensa en sí
mateix i que no ofereix ajuda quan la teva vida està en perill. És en els
moments difícils quan es reconeix als veritables amics.
Els bons amics s’ajuden en moments bons i
dolents.
L’amor i el perdó a la paràbola del Fill pròdig:
“El pare no surt a la recerca del fill, perquè respecta la seva llibertat, però vetlla i espera el seu retorn, per acollir-lo. Quan torna el fill, el pare el fa calçar (signe d’home lliure), li posa un anell (li retorna la filiació), i fa matar el vedell gras per menjar i celebrar-ho. És capgirar els manaments que complien els fariseus: en lloc d’allunyar els pecadors, els acull i celebra el retrobament ... aquest és el comportament de Déu.” “Sense esperar les explicacions del seu fill, sense fer-li preguntes ni retrets, el pare li restableix la seva dignitat perduda." Jesús intenta fer-nos conèixer Déu tal com és, i no pas com nosaltres l’imaginem.
Aquest cant està inspirat en les
paraules del bisbe màrtir del Salvador,
Òscar Romero: "Hem de ser profetes
d'un futur que no sigui nostre”.
Un futur que no haguem dissenyat
nosaltres i que sigui de Déu.
"Vull un futur que sigui nou”.
Aquest futur només el construirem
si ens abandonem al misteri de l'Amor. Un
camí on cal valor.
"Hi ha una força motriu molt més poderosa que
el vapor, l'electricitat o l'energia atòmica: la voluntat." (Albert Einstein)
"Les actituds són molt més importants que les aptituds." (Winston Churchill)
Pregar significa obrir el cor a Déu.
Quan preguis, dirigeix-te a Déu com un fill es dirigeix al seu pare,
un pare que sap bé el que necessita el fill abans
de demanar-li.
Pregar és una estona dedicada a Déu
per demanar ajuda, per donar gràcies, per demanar perdó...
L’actitud que ens assenyala Jesús per pregar és
la d’un nen
perquè els nens tenen la capacitat
d’admirar-se davant la realitat.
Aquesta QUARESMA...
Dejuna de tristesa i amargor i omple't el cor
d'alegria.
Dejuna d'egoisme i omple't de compassió pels
altres.
Dejuna de falta de perdó i omple't d'actituds
de reconciliació.
Dejuna de paraules i omple't de silenci i
d'escoltar els altres.
Si tots intentem aquest dejuni, el nostre dia a dia s'omplirà de:
PAU, CONFIANÇA, ALEGRIA I VIDA.
(paraules del Papa Francesc en la Quaresma)
Aquesta QUARESMA...
Dejuna de preocupacions i omple't de confiança
en Déu
Dejuna de queixar-te. Omple't de les coses
senzilles de la vida.
Dejuna de pressions i omple't d'oració.
Dejuna de tristeses i amargor i omple't el cor
d'alegria.
Sovint ens autodenominem l'espècie dominant, però aquesta percepció
ha portat a la idea errònia que som els amos del planeta.
En realitat, som simplement un dels llogaters de la Terra, i la nostra supervivència
està intrínsecament vinculada a la de totes les altres formes de vida que comparteixen aquesta llar.
L'emergència climàtica ens obliga com a consumidors a replantejar
els hàbits de vida. Hauríem de tendir, com les altres espècies, a consumir
només el que necessitem.
Ens trobem amb una cançó que és pregària i ens parla de la pregària que ens orienta la vida:
“El primer cop que en Bono la va cantar va ser increïble, i penso que la major part de les melodies van ser escrites en uns minuts. Després va aparèixer amb aquesta idea d’anomenar-la “Yahweh”, que és el nom “d’allò més alt”, una paraula que els jueus mai pronuncien. És un nom sagrat per Déu i aquesta cançó és una pregària. No puc explicar-ho millor” (The Edge, guitarrista del grup U2, «La Vanguardia»)
A vegades ens enfadem, ens posem de mal humor i no som capaços de comprendre els altres.
Sovint el motiu del disgust és un malentès o
un gest o una paraula que no ens ha agradat i ens sentim ofesos. Normalment al
cap d’una estona ens adonem del nostre error, però no sempre sabem rectificar i
demanar perdó a les persones del nostre entorn.
Jesús, tu que sempre vas perdonar els que et van fer mal,
ajuda'ns a saber perdonar quan algú ens ofèn.
Fes que ens adonem quan som nosaltres els que hem de demanar perdó
i que tinguem la valentia de fer-ho.
Diguem sí a la sinceritat,
perquè
amb ella fem possible i fàcil la convivència.
Diguem
sí a la convivència;
així
practicarem la germanor i ens estimarem més.
Diguem
sí a l'esperança;
és la
claror de l'alba que il·lumina camins cap a la plenitud.
Diguem
sí a la vida,
és el
valor que sosté tots els altres.
Diguem
sí a tot el que sigui el bé!
En la tradició catalana, la Vella Quaresma és la representació gràfica del temps quaresmal,
que va de dimecres de cendra fins a Setmana Santa.
Aquest interval de temps – que pels catòlics és de reflexió, de dejuni, almoina i pregària–
es representa iconogràficament amb una vella xaruga, que té cara de pomes agres,
set cames i a la mà hi duu un bacallà i un cistell de verdures,
normalment bledes.
Té una funció de calendari: per mitjà de les cames ens duu a Setmana Santa.
Cada setmana se li treu una cama i quan arriba al final és cremada
igual que seu predecessor, el Carnestoltes.
D'aquesta manera, el foc destrueix simbòlicament
el període.
Avui és Dimecres de Cendra i comença el temps de Quaresma.
La Quaresma es un temps per a vestir-nos
amb noves actituds i compromisos de cara a viure intensament
una festa important, la Pasqua.
El barallar-se, l'egoisme, la mentida,
el menyspreu, el desànim, el passotisme, el no respectar...
sovint són actituds que portem en el vestit de cada dia.
I el signe de desfer aquestes actituds que no ens porten per bon camí
és la cendra.
La cendra és per a molts pagesos un aliment bo per a la terra
per a que surtin cultius més forts i amb més fruit.
Per això aquest dimecres rebem la cendra,
com a signe de renovar-nos per a donar més de nosaltres,
per a comprometre'ns més, per a estimar molt més,
per a ser persones que donin fruits bons,
valors i actituds que millorin el món.
Habitualment, a Catalunya, ens referim a les festes de carnaval amb el nom de Carnestoltes. S’inicien el Dijous Gras, l’últim dijous abans del Dimecres de Cendra, l’inici de la Quaresma. Originàriament, en previsió de les restriccions en el temps de Quaresma, els dies anteriors al Dimecres de Cendra es feia un consum exagerat de carn i es vivien uns dies de disbauxa en què moltes coses funcionaven a l’inrevés: la gent amagava qui era, es feia burla de l’autoritat, etc.
Aquest és també l’esperit que inspira el
Carnestoltes actual, encara que amb un caire més relaxat que antigament. A Catalunya,
el Dijous Gras es típic menjar botifarra d’ou i coca de llardons, i durant els
dies de festa hi ha rues pels carrers, disfresses i música, el Rei Carnestoltes
és l’encarregat de fer el pregó i anunciar els dies de disbauxa,…
Les festes de carnaval se celebren a tot
el món, encara que a cada lloc de maneres diferents.
Clica la imatge:
.jpg)
"El bon mestre ensenya més amb el que és que amb el que diu" (Soren Kierkegaard)
I amb aquesta frase avui volem donar les GRÀCIES amb majúscules a la
professora Rosa Mari pels 44 anys d'implicació a l'escola,
pel seu compromís per l'ensenyament i els alumnes.
Gràcies per la paciència, per les explicacions clares, per saber escoltar
i per la capacitat d'inspirar-nos a ser millors i a fer-ho millor cada dia.
Un dia es van ajuntar els rius per queixar-se al mar. Li van dir:
– Per què si nosaltres t’entreguem aigua dolça i potable,
converteixes l’aigua en salada i impossible de beure?
El mar, percebent que volien culpar-lo, digué:
– Si us plau, deixeu de donar-me aigua i llavor ja no es tornaran salades les
aigües.
Abans de culpar als altres, fixem-nos primer quina responsabilitat en tenim nosaltres.
“...Estimeu, feu bé i doneu a préstec sense esperar retorn.
Sigueu misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós.
I no jutgeu i no sereu jutjats; i no condemneu i no sereu condemnats.
Perdoneu i sereu perdonats; doneu i us donaran,
perquè amb la mesura amb què mesureu, sereu tornats a mesurar...” Lc 6, 27-38
Jesús ens demana un cor com el seu, com el del Pare, misericordiós,
que no té fronteres i rep tothom,
que ens porta a perdonar i a pregar pels nostres enemics.
Estimarem, perdonarem, abraçarem els altres
només si el nostre cor és engrandit per aquest Amor del Pare.
Podries, és un poema de Joana Raspall.
Avui al Bon dia tenim una bonica versió musicada del poema
que va fer el grup Roba Estesa.
Un moliner va anar al mercat amb el seu fill.
Van carregar la mercaderia a l’ase i ells a peu van començar el trajecte.
Pel camí uns veïns es burlaren d’ells per anar caminant tenint un transport.
El moliner en sentir-ho va fer pujar el seu fill a l’ase.
Més tard, una dona els veié passar i comentà: quin fill que no té pietat del pare vell!
Aleshores el moliner pujà a l’ase mentre el nen va baixar per anar a peu.
Es creuaren amb un camperol que digué: quin pare més cruel per permetre
que el fill vagi caminant i s’esgoti mentre ell va tan còmode dalt de l'ase!
Després d'això decidiren pujar tots dos a lloms de l’ase,
fins que uns homes exclamaren: sou uns maltractadors per carregar tant al pobre animal!
Sovint et deixes influenciar per les opinions dels altres?
Cal pensar i reflexionar sobre el que fem i actuar segons el propi criteri.
Quan
escoltes la paraula “compartir”
et
sembla que et demanen alguna cosa
i no
penses que, potser, te n’ofereixen alguna.
Perquè
compartir suggereix
la
possibilitat de ser persona, d’esdevenir germà o germana,
de
sentir que els altres també són importants.
Compartir
t’ofereix la possibilitat de créixer,
de
deixar de ser un jo que només pensa en si mateix.
Compartir
forma part de l’aventura humana, necessària, apassionant i arriscada.
Acceptaràs
compartir?
Els infants que aprenen, des de petits, a esforçar-se pel que creuen,
quan arriben a l'edat adulta poden valer-se millor per ells mateixos en situacions adverses
i tenen una millor actitud davant els problemes.
En això consisteix la vida”. Autor desconegut
“És l'esforç constant i decidit el que trenca tota resistència
i acaba amb els obstacles “. Claude M. Bristol
“L'esforç no t'assegura aconseguir tots els teus objectius,
però sense ell, segur que no els
aconseguiràs”. Autor desconegut
En l'evangeli, Jesús posa molt d'èmfasi en l'actitud de servei.
Una vegada i una altra ha de corregir la mentalitat dels seus deixebles
que tenen una visió triomfalista del Messies i del seu Regne.
Davant tot això sempre els respon:
"Qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci servidor de tots,
i qui vulgui ser el primer, que es faci el darrer de tots..." (Mt 20, 26)
Els gestos de servei, de posar-se en darrer lloc, de rentar-nos els peus
entre nosaltres, són imprescindibles per crear una fraternitat.
Hem d'aprendre a esmenar actituds d'orgull, de menyspreu i d'autosuficiència,
a detectar quan volem ser més que els altres o que ens reconeguin pel que fem...
I posar-nos a conrear virtuts com la humilitat, l'escolta sincera i l'estima honesta.
(Text extret de l'Exhortació pastoral: La fraternitat, far d'esperança.
Arquebisbe de Tarragona, Joan Planelles)
Els fills d’un pagès vivien contínuament en discòrdia i desunió.
Sempre es barallaven i discutien per qualsevol cosa.
El pagès estava tip de dir als seus fills que aquest comportament no els era favorable,
però no aconseguia canviar el comportament dels seus fills.
Un dia va decidir que els donaria una lliçó.
Va demanar als seus fills que li portessin uns fins llistons de fusta que tenien a la granja.
Quan li van portar els va ajuntar tots en un grapat i els va demanar que els trenquessin per la meitat.
Els fills van fer servir tota la seva força però no van poder trencar els llistons.
Llavors va desfer el manyoc de llistons i en donà un a cada un.
Els fills amb facilitat veieren com els podien trencar. El pagès els digué:
– Ara ho veieu? Si esteu units, sereu invencibles; però estant dividits podeu ser vençuts un a un amb molta
facilitat.
És important no oblidar que en la unió es troba la fortalesa.
"El Senyor digué a Samuel:
-No et fixis en el seu
aspecte ni en la seva estatura. El que val no és allò que l'home veu: l'home
veu l'aparença, el Senyor veu el fons del cor."
1Sa 16:7
Conten que una dona va entrar en un restaurant i va demanar de primer plat una sopa d'espàrrecs. Uns minuts després el cambrer li servia un fumejant plat i es retirava.
- Mosso! – cridà la dona – vingui aquí!
- Senyora? – va contestar el cambrer apropant-se.
- Provi la sopa! – va ordenar la clienta.
- Què passa senyora? No és el que vostè volia?
- Provi la sopa! – va repetir la dona.
- Però que succeeix... li falta sal?
- Provi la sopa!!!!
- Esta freda?
- PROVI LA SOPA!!!!- repetia la dona insistent.
- Però senyora, per favor, digui'm el que passa... – va dir el noi.
- Si vol saber el que passa, provi la sopa – va dir la dona assenyalant el plat.
- El cambrer, adonant-se que res faria canviar de parer a l'encapritxada dona,
s’assegué enfront del fumejant líquid groguenc i li va dir amb certa sorpresa:
- Però aquí no hi ha cullera...
- Veu? – va dir la dona - Veu?... falta la cullera!
Que bo seria, en les petites i en les grans coses, acostumar-nos a poder anomenar els fets, les situacions i les emocions directament, sense entrebancs, tal com són.
Un gos molt afamat caminava buscant alguna cosa per menjar,
fins que un carnisser li va llençar un os.
Portant l'os a la boca, va haver de creuar un riu.
En mirar el seu reflex a l'aigua va creure veure un altre gos amb un os més gran que el seu,
així que va intentar arrabassar-lo d'una sola mossegada.
Però quan va obrir la boca, l'os que duia va caure al riu i se'l va emportar la corrent.
Molt trist va quedar aquell gos en adonar-se que
havia deixat anar una cosa que era real
per perseguir el que només era un reflex...
Valora allò que tens i no envegis el que tenen els altres.
Sant Blai és un sant molt venerat arreu de Catalunya, advocat contra els mals de gola
i totes les afeccions de coll. És costum
en aquest dia portar a beneir els fruits
(pa, pomes, ametlles, dolços...) que
després a casa es compartiran i es menjaran.
Alguns refranys del dia de Sant Blai són:
“Sant Blai gloriós, deixa’m el xiquet i
emporta’t la tos!”
“Per Sant Blai, un pas de cavall”
“Sembra faves per Sant Blai i en menjaràs tot
l’any”.
Anar a beneir els fruits el dia de Sant Blai
també és un gest de donar gràcies a Déu pels
aliments.
Gràcies Senyor pels aliments de cada dia
que ens ajuden a tenir una bona salut i a
créixer sans i forts.
"Sense justícia i sense respecte pels Drets Humans no hi pot haver PAU." (Irene Khan)
"La PAU ve de dins. No la busquis fora" (dita budista)
"Feliços els qui treballen per la pau
perquè seran anomenats fills de Déu" (Mt 5, 9)
"Quan el poder de l'amor sobrepassi l'amor pel poder,
el món coneixerà la pau". (Jimi Hendrix)
"No necessitem armes o bombes per aconseguir la pau;
necessitem amor i comprensió" (Sta Teresa de Calcuta)
Els drets humans tenen un lloc important en l’educació dels ciutadans.
La necessitat dels drets humans es justifica perquè són drets naturals.
La natura de l’ésser humà s’entén com a sinònim d’allò que li és propi,
en aquest cas, la seva capacitat de raonar.
Es fonamenta,
doncs, en la consciència que té l’individu de la pròpia natura com a ésser
raonable.
Els drets humans, són, doncs, uns drets bàsics que tenen sentit per si mateixos,
perquè es basen
en la intrínseca dignitat humana.
Quins drets humans
coneixes?
Les Nacions Unides van fixar el 27 de gener com a Dia Internacional
per la memòria de les víctimes de l'Holocaust.
La data coincideix amb l'alliberament del camp de concentració
i d'extermini d'Auschwitz-Birkenau, a Polònia.
L'objectiu d'instaurar aquest dia, és preservar la memòria històrica,
lluitar contra les falses notícies i explicar les atrocitats comeses
pel nazisme.
Clica la imatge:
Si gires l'esquena al germà, la hi gires a la
pau, encara no construeixes la pau.
Si respons amb violència, bufeteges la pau.
Si recules davant la dificultat, retardes la
pau.
Si només la teva opinió és la vàlida,
contamines la pau.
Si poses etiquetes als altres, acomiades la
pau.
Quan prens responsabilitats que ningú no vol,
desvetlles la pau.
Quan lluites per la justícia, fas trobadissa
la pau.
Quan no critiques per darrere, fas obra de
pau.
Quan saps obrir-te als altres, fas créixer la
pau.
De la seva vida no ens n'ha arribat més que les actes del seu martiri.
Segons aquest document, en el context de les persecucions anticristianes, Emilià, governador de la província Tarraconense, ordenà l'arrest del bisbe Fructuós el 16 de gener de l'any 259. Juntament amb ell, també foren presos els seus diaques, Eulogi i Auguri.
El dia 21 foren jutjats i condemnats a cremar a l'estaca, pena que s'executà al mateix dia a l'amfiteatre.
Sempre d'acord amb les actes del procés, els tres màrtirs, coronats i revestits, s'aparegueren després de morts tant a la comunitat cristiana com als seus botxins, per donar instruccions respecte el seu enterrament. La comunitat cristiana donà sepultura als cossos, se suposa que en l'espai on s'hi bastiria la necròpolis cristiana del Francolí, però no ha quedat constància del lloc precís.
De forma contemporània als fets, una figura anònima, possiblement un soldat, redactà unes actes del martiri de Fructuós, Auguri i Eulogi.
Aquest document, conegut com la Passio Fructuosi, és considerat el document cristià històric més antic de tota la península ibèrica i, per tant, un patrimoni d'alt valor de la ciutat de Tarragona.
El dia 20 de gener es celebra Sant Sebastià,
tradicionalment considerat un soldat de la guàrdia
imperial del l'emperador Dioclecià que es convertí al cristianisme,
i fou martiritzat per defensar la seva fe.
Del seu martiri es diu que va ser travessat amb nombroses fletxes.
És patró de moltes poblacions de parla catalana, que celebren aquest dia
la seva Festa Major d'hivern amb fogueres i nombrosos actes tradicionals.
Sant Antoni Abat és un dels sants més antics i venerats del Cristianisme.
Nascut a Egipte en una família benestant, va
donar totes les seves propietats als pobres i es va retirar al desert de la
Tebaida per viure-hi com un ermità, dedicant-se totalment a la pregària, la
penitència i la contemplació.
La seva festa, que se celebra avui 17 de
gener, és una de les més populars de l’hivern a Catalunya i en les terres de
parla catalana, especialment a Menorca, d’on és patró.
La protecció de sant Antoni sobre els animals
domèstics i de càrrega i alguns dels oficis que s’hi vinculen, com el dels
traginers i pagesos, ha donat lloc a tradicions molt arrelades com els Tres Tombs. Altres festes i celebracions populars estan basades
en les seves cèlebres topades amb el dimoni, que segons la llegenda del sant
l’hauria temptat i atacat diverses vegades mentre vivia al desert.
En aquests dies d'hivern, demanem la protecció
de Sant Antoni, i que també protegeixi el món de la pagesia
Hi havia una guineu molt afamada,
i al veure penjant d’una parra uns deliciosos raïms,
va voler atrapar-los amb la seva boca.
Però com que no podia agafar-los,
es va
allunyar dient-se:
– No m’agraden! Estan tan verds!
(Això sol passar als que abandonen els seus objectius a la primera dificultat,
quedant-se com la guineu amb les ganes de
menjar.)
.jpg)
Segueix-me, li va dir un dia Jesús a Felip (Jn1,43). I el va seguir, va marxar amb ell.
Generalment, quan hi ha confiança i amor, anem amb altres.
Però, tenim consciència que també ells van amb nosaltres?
El semàfor està en vermell i la neta se sent neguitosa mentre espera el verd.
A l'altra banda hi ha el parc. La seva maneta està agafada per la mà de l'avi.
Quina mà tan grossa, pensa ella, la del meu avi. Que contenta ...va amb l'avi!
I que content i ufanós també va
l'avi amb la seva neta de la mà!
Amb qui anem nosaltres?
Quina mà ens acull?
Som persones acollidores, hi ha gent que sap
que anem junts?
Som conscients que sempre anem de la mà de
Jesús, gran, acollidora, plena d'amor i esperança?
Moltes vegades en la nostra vida de fe tenim por i dubtes.
Pere també en va tenir, i aquella nit no s’atrevia a anar a Jesús, que el convidava a fiar-se i caminar sobre les aigües.
Però a vegades és on més por tenim, on els
peus poden fallar, on podem fer l’acte de fe més gran. Crida avui amb força el
seu nom, i Ell t’enviarà el seu Esperit que et portarà a caminar sobre els
oceans de la vida sense enfonsar-te!
Versió en català:
Som el que som, un camp on hi creix blat i jull (Mt 13, 24-30) encara que ens toqui els nassos, però està a les nostres mans fer créixer la bondat que puguem en nosaltres mateixos ajudats per l'adob dels petons i somriures dels altres.
Hi ha una cançó de Els Pets "Millor"que així ho diu també...
I sé que sóc el que sóc, poruc i cap cot, però et dic sense marge d'error que avui seré millor...
Ara que estem a l'inici del 2025 et vull demanar allò que Tu saps que necessito
i que ens vas ensenyar a demanar-ho amb humilitat:
ALEGRIA, per emprendre el treball d'aquest any que avui poso a les teves mans.
SOLIDARITAT, per saber donar suport als que de veritat ho necessiten.
INTEL·LIGÈNCIA, per buscar i descobrir la veritat en els esdeveniments de cada dia.
OPTIMISME, per començar cada jornada amb il·lusió i esperança.
PACIÈNCIA, per tornar començar allò que no em surt prou bé.
ENTUSIASME, per vèncer les dificultats i matinar encara que se'm faci difícil.
AUDÀCIA, per canviar allò que impedeix el meu desenvolupament físic, espiritual i intel·lectual, i per corregir els meus defectes i capritxos.
VALENTIA, per rectificar quan m'equivoco.
GRATITUD, per reconèixer als qui cada dia m'ajuden a ser millor persona, especialment a tu Déu Pare, que sempre vetlles per mi.
1. Avui tractaré de viure exclusivament al dia,
sense voler resoldre els problemes de la meva vida, tots de cop.
2. Avui tindré màxima cura del meu aspecte: cortès en les meves maneres,
no criticaré ningú, no pretendré disciplinar ningú, sinó a mi mateix.
3. Avui seré feliç en la certesa que he estat creat per a la felicitat,
no sols a l'altre món, sinó en aquest també.
4. Avui m'adaptaré a les circumstàncies, sense pretendre que
.jpg)
5. Avui dedicaré deu minuts a una bona lectura;
recordant que, com l'aliment és necessari
per a la vida del cos, així la lectura és
necessària per a la vida de l'ànima.
6. Avui faré una bona acció i no ho diré a
ningú.
(Text de Joan XXIII)
