Els mestres i professors us desitgem que passeu un bon estiu!!!

I ens tornem a retrobar al setembre!

LES VACANCES SÓN...

Temps per a trobar un tresor. Està amagat a prop teu. He treballar per tal que surti a la llum. Quina pena si m’estiro a l’ombra i, mentre m’estiro, el perdo!

Ocasió per demostrar el que sóc. Alegria, activitat, trobada, calor, llum... Però amb idees nobles davant meu!

Oportunitat per fer alguna cosa gran. Tinc la vida a les meves mans, sense massa preocupacions... Amb tot, alguna cosa em diu el meu interior... que tinc una missió per fer en les vacances que ja s’acosten.

Les vacances són per descansar i el meu descans només paga la pena si el puc oferir als altres. Has pensat el que vols fer aquest estiu?

Recorda totes les idees, compromisos, bones accions, somriures i bones estones. És temps de descans, de compartir i de construir entre tots un món millor, perquè junts podem fer-ho!

CONSELLS

Consells, també per a l'estiu:

o        Fes una bona acció al dia.

o        Quan facis una acció dolenta, perdona't.

o        Sempre hi ha algú a qui estimar... busca'l!

o        Cada dia fes alguna cosa que sigui diferent.

o        Aprèn a callar, a contemplar i a sorprendre't.

o        Gaudeix dels teus assoliments.

o        No siguis infidel.

o        Sigues honest i no diguis mentides.
Gaudeix almenys d'una bona abraçada al dia!!

GRÀCIES!

Gràcies, Senyor,

per aquest curs que acaba,

per tot el que he après,

per tot el que he millorat,

per aquesta miqueta que he crescut.

Gràcies, Senyor, pels meus companys,

amb els que tant he gaudit,

pels bons moments que he passat,

per les males estones en què ells m’han consolat.

Gràcies, Senyor,

per les persones que m’han ajudat,

pels meus professors que m’han ensenyat,

pels meus pares que m’han acompanyat

per tots els que han estat al meu costat.

Me n'aniré de vacances

amb la maleta plena de bons consells,

amb el cor ple de bons records,

i amb la intenció de recompensar-los a tots

per tanta feina, per tant afany.

Gràcies a tots!!

SOBRE EL SOMRIURE...

En el despatx de certa persona hi havia penjat un rètol amb aquesta inscripció: “Somriure no és pas ensenyar les dents. Somriure és mostrar l’ànima”. 

Hi ha gent que somriu comercialment, per guanyar diners. Un refrany xinès diu: “Qui no sàpiga somriure, que no obri cap botiga”. Per això a vegades el somriure només té una finalitat comercial. També hi ha somriures amb una finalitat publicitària: pensem en els anuncis amb aquells somriures a manera de reclam, com quan s’anuncia una pasta de dents...

Però també hi ha gent que somriu desinteressadament, sense buscar res a canvi, amb un somriure sincer, que li surt de dins, de la seva alegria interior, i que omple de goig tant a qui el rep com a qui el dóna. Encara que sembli de poca importància, el somriure pot ser una manera de donar-se als altres, de mostrar l’ànima.

Un somriure, tot i que costa poc, pot valer molt! Es pot convertir en ajuda en moments de tristesa, de soledat, de marginació... Pot ser un senyal de comprensió i d’acollida cap a l’altra persona. Pot ser una forma de fer que l’altre se senti valorat, reconegut i apreciat. Val la pena practicar-ho: costa poc i és efectiu!

ENSENYA'M...

Ensenya’m a estimar a la gent com a mi mateix
i a no jutjar-me com als altres. 

No em deixis caure en l’orgull si triomfo,
ni en la desesperació si fracasso.
Millor recorda’m que el fracàs
és l’experiència que precedeix al triomf.

Ensenya’m que perdonar és un signe de grandesa
i que la venjança és un senyal de baixesa.

Si em treus l’èxit, deixa’m forces per aprendre del fracàs.

Si ofenc a la gent, dóna’m el valor per disculpar-me,
i si la gent m’ofèn, dóna’m valor per perdonar.

Senyor, si jo m’oblido de Tu, mai t’oblidis tu de mi!    

(Gandhi)

De l'Evangeli segons Sant Joan (14, 15-21)

En aquell temps, va dir Jesús als seus deixebles: «Si m’estimeu, guardareu els meus manaments, i jo pregaré al Pare, que us donarà un altre Defensor perquè es quedi amb vosaltres per sempre. Ell és l’Esperit de la veritat, que el món no pot acollir, perquè no és capaç de veure’l ni de conèixer-lo: sou vosaltres qui el coneixeu, perquè habita a casa vostra i estarà dins de vosaltres. No us deixaré pas orfes; tornaré a vosaltres. D’aquí a poc temps, el món ja no em veurà, però vosaltres sí que em veureu, perquè jo visc, i vosaltres també viureu. Aquell dia, coneixereu que jo estic en el meu Pare, i vosaltres en mi, i jo en vosaltres. El qui m’estima és el qui té els meus manaments i els guarda; i al qui m’estima, el meu Pare l’estimarà i jo també l’estimaré i em manifestaré a ell».

La pobresa és la pitjor forma de contaminació

"La pobresa és la pitjor forma de contaminació"

Aquestes paraules d’Indira Ghandi davant de la Conferència de les Nacions Unides sobre Medi Humà a Estocolm el 1972, van commocionar llavors sobretot els països industrialitzats.

Continuen sent una veritat que el pas dels anys no ha fet sinó corroborar, ja que, si bé és cert que la humanitat ha millorat clarament en els últims dos-cents anys com a conseqüència del creixement econòmic, del desenvolupament social i de les tecnologies, no ho és menys el fet que la pobresa i la desigualtat continuen sent problemes patits per una immensa part de la població mundial i que ocupen i preocupen un gran nombre d’institucions, governs i organitzacions. Les diferències entre les nacions són una de les característiques que millor defineixen el món contemporani. Potser avui, aquella mateixa frase es podria convertir en «la pobresa és la forma més absoluta de contaminació».

No pesa, és el meu germà

El grup estava d’excursió, quan apareix a la llunyania una nena d’uns vuit anys, que porta sobre l’esquena un nen més petit, com de tres anys. Té la cara encesa, torradeta com la de tots els camperols de la zona. Més expressiva potser en passar pel nostre costat, però incapaç d’ocultar un cert cansament, produït sens dubte per la distància, la dificultat del camí i el pes del nen.

Per donar escalfor humana i alè a la pobra nena, li vaig preguntar amb un to de proximitat afectuosa: «Què, noia, pesa gaire?». I ella, amb inefable expressió de cara i arronsant les espatlles, amb una gran càrrega d’amor, de valor i resignació, diu amb força i decisió: «No pesa, és el meu germà». I agafa amb més força el petit, que somriu i saluda amb la maneta dreta, fa una correguda curta i lenta fent saltar amb gràcia el seu germanet, que encara mira una vegada enrere per somriure.

ELS AMICS

Un amic és aquell ho sap tot de tu i malgrat això t’estima. (ELBERT HUBBARD)

Qui busca un amic sense defectes es queda sense amics.  (Proverbio turco)

Pren-te temps a triar un amic, però sigues més lent encara a canviar-lo.  (BENJAMIN FRANKLIN)

LES MANS MÉS BONIQUES

Una llegenda diu que fa molt de temps vivien en un palau reial tres boniques dames. Un matí, mentre passejaven pel meravellós jardí amb les seves fonts i rosers, van començar a preguntar quina de les tres tenia les mans més boniques. Elena, que s’havia tenyit els dits mentre treia les delicioses maduixes, pensava que les seves eren les més boniques. Antonieta havia estat entre les roses fragants i les seves mans havien quedat impregnades de perfum. Per a ella les seves eren les més boniques. Joana havia ficat els dits en el clar rierol i les gotes d’aigua donaven resplendors com si fossin diamants. Ella pensava que les seves mans eren les més boniques. En aquests moments, va arribar una noia necessitada que va demanar que li donessin una almoina, però les dames reals apartar d’ella els seus vestits reals i es van allunyar.

La captaire, va passar a una cabana que es trobava a prop d’allà i una dona torrada pel sol i amb les mans tacades per la feina, li va donar pa. La captaire, continua dient la llegenda, es va transformar en un àngel que va aparèixer a la porta del jardí i va dir: Les mans més belles són les que estan disposades a beneir i ajudar els seus semblants. 

Tant de bo tots tinguéssim mans tan boniques com aquestes!