Vam néixer per ser Feliços,
no per ser perfectes...
L'albada és el moment més bonic del dia
perquè és quan Déu et diu:
"aixeca't!"
et regalo l'oportunitat de viure
i comença de nou de la meva mà.
Els dies bons et donen FELICITAT,
els dies dolents et donen EXPERIÈNCIA,
els intents et mantenen FORT,
les caigudes et mantenen HUMIL,
però sols Déu et manté dempeus.
(...)Després hi hagué entre ells una discussió sobre quin havia de ser tingut pel més important. Jesús els digué:
-Els reis de les nacions les dominen com si en fossin amos, i els qui tenen poder damunt d'elles es fan dir benefactors. Però vosaltres no heu d'actuar pas així: el més important entre vosaltres ha d'ocupar el lloc del més jove, i el qui mana, el lloc del qui serveix. Lc 22, 24-26
L’experiència ensenya que en la nostra convivència hem
d’excloure la submissió de l’un vers l’altre. En un col·lectiu, sentir-se en
comunió també vol dir que cadascú assumeix l’autonomia i les pròpies
responsabilitats. Com les cordes d’una guitarra que desprenen la mateixa música
però mantenen la distància entre si. El pi i l’alzina no poden créixer l’un a l’ombra
de l’altra. Necessiten una distància que els permeti d’estirar les branques cap
amunt.
Repassant la història, és una constant que el guanyador
d’una guerra humiliï el vençut. Però, evidentment les causes
del litigi, lluny de resoldre’s, s’agreugen per més que imperi “la pau” de la
força.
Cal trobar la manera de ser mestre de l’altre sense deixar de ser deixeble.
No pretendre “ser feliç”
sinó “fer feliç” l’altre, construir ponts i no tanques, des del propi
reconeixement.
L'expressió "cuidem-nos" s'ha popularitzat arrel d'aquest temps de pandèmia.
Hem vist que no hi pot haver autèntica transformació de la nostra societat i de les nostres formes de vida si no hi posem les cures al centre. Hem despertat del somni de l'omnipotència i la invulnerabilitat i ens hem donat permís per abraçar la pròpia fragilitat tot reconeixent-nos interdependents i reconeixent també la tasca imprescindible de qui ens cuida.
El "cuidem-nos", però, només té sentit si aspira a fer el "nos" cada vegada més gran i més inclusiu, fins arribar a abraçar tota la humanitat i molt especialment les persones que no tenen ningú que les cuidi.
El "cuidem-nos" ha de passar a ser una manera d'entendre la vida, una manera de donar vida.
Un mestre preguntà als seus deixebles:
—Per què la gent crida quan s’enfada?
Cap resposta satisfeia el mestre. Aquest s’explicà:
—Quan dues persones estan enfadades, els seus cors
s’allunyen molt. Per superar aquesta distància, han de cridar per poder-se
escoltar. Com més enfadats estiguin, més fort hauran de cridar per escoltar-se
l’un a l’altre a través d’aquesta distància tan gran.
Després, el mestre els preguntà:
—Què passa quan dues persones s’enamoren? No criden sinó que parlen amb suavitat, perquè els seus cors són molt a prop. La distància és molt petita. S’enamoren encara més? Ja no parlen, tan sols xiuxiuegen i s’apropen encara més en el seu amor. Finalment, ni tan sols necessiten xiuxiuejar, es miren i això és tot. Així és com estan a prop dues persones que s’estimen.
(text extret de pastoralfecc.blogspot.com)
Tu m’has dit que
Tu m’has dit que l’estratègia
és tornar a conquerir els cors
Tu m’has dit que qui no
estima no és dolent sinó ignorant...
Tu m’has dit que les riqueses,
el poder o l’ambició
emmudeixen el missatge
que estem anunciant,
i em convides a
despendre’m de la meva ostentació.
Tu m’has dit que la
mentida mai no porta a un bon final
que si vull fer un llarg
camí, l’hauré de fer en la veritat,
sense pressa i sense
pausa, al costat dels meus germans.
Tu m’has dit que dins del
cor se m’hi amaga un gran tresor
que hauré de descobrir
mirant endins i sense por
per donar-me sens
reserves als germans necessitats.
Tant a prop de les
persones
I al mateix temps prop de
Déu,
Tant a prop de les
persones perquè en elles hi ha el bon Deu.
Sant Domènec de
Guzman,
jo com tu vull viure
sempre al servei dels meus germans.
(text extret de l’himne
de Sant Domènec de Guzman)
Alguns símbols dominics són:
L’ESTRELLA, és una constant en la vida de Sant Domènec.
És símbol d’alguna cosa important que sorgeix.
Mai està sola, apareix en companyia d’altres estrelles, fa
grup.
És punt de referència per a la trobada.
Porta més enllà d’ella mateixa.
Està present en el missatge de l’Evangeli.
La TORXA, símbol de llum, llum viva i flamejant, que dona
escalfor.
Agafa el relleu a l’estrella, acompanya en el camí.
Es foc que es consumeix pels altres, es gasta,
i a mesura que es gasta fa més llum.
Recorda el somni de la mare de St Domènec:
el seu fill aniria per tot el món amb la llum de l’Evangeli.
A Sant Domènec li agradava el silenci com a company de camí,
vivia atent al seu cor. I et convida també avui a posar-te
tranquil
i escoltar el teu silenci. Que n’és d’important tot
allò que hi ha en tu!
Fes ara uns moments de silenci... tanca els ulls, sent la
teva respiració, la música...
Què sents en el teu silenci? Què descobreixes?
A Sant Domènec li agradava llegir i escoltar el missatge
de Jesús,
li agradava comunicar als altres paraules
que els fessin viure alegres, contents, confiats...
Quins missatges ofereixes als altres perquè se sentin bé?
Segons els estudiosos, la relíquia del Braç de Santa Tecla, procedent d'Antioquia, va arribar a Tarragona el 17 de maig de l'any 1321. Aquesta data va simbolitzar el naixement del vincle entre Santa Tecla i la ciutat de Tarragona... Avui, justament doncs, es compleixen 700 anys de devoció, tradició, cultura i celebració!
Si un dia has de triar entre el món i l'amor, recorda que si
tries el món et quedaràs sense amor, però si tries l'amor, amb ell conquistaràs
el món.
Només hi ha dos dies l'any en què no es pot fer res, un es
diu ahir i l'altre demà, per tant avui és el dia ideal per estimar,
creure, fer i principalment viure.
El valor de les coses no està en el temps que duren sinó en
la intensitat amb què succeeixen. Per això existeixen moments
inoblidables, coses inexplicables i persones incomparables.
“Un dia quan un home caminava sol per una platja de
sorra
on es trobaven centenars d’estrelles de mar
que havien estat deixades fora de l’aigua,
va veure que un noi agafava les estrelles de mar, una per una, i les llençava
de nou a l’oceà.
Després d’observar el noi durant uns minuts, li va preguntar què
feia.
El noi va respondre que retornava les estrelles de mar a l’oceà,
perquè de no ser així moririen.
L’home li va preguntar per què era important preocupar-se
per salvar-ne unes poques, quan tantes moririen.
El noi va agafar una estrella de mar
i mentre la retornava a l’aigua digué:
per aquesta sí que és important!”.
Loen E. eiseley
Cada 12 de maig es commemora el Dia Internacional de la Infermeria,
una jornada per fer visible la contribució que
les professionals de la infermeria fan en la societat.
Gràcies, Senyor, per tantes persones, infermeres i infermers
que amb dedicació, amor i una lluita infatigable han ajudat
a salvar moltes vides en la batalla contra el coronavirus.
Un dia, un jove professor va provocar un gran escàndol quan va mostrar als seus alumnes un bitllet de 500 euros, totalment nou.
- «Qui el
vol?». Evidentment, tots el volien. El va doblegar per la meitat.
- «I ara, ¿qui
el vol?». Evidentment, tothom. El va doblegar en vuit plecs.
- «Hi ha algú
que el vulgui?». Tots. El va desplegar i el va ben arrugar fins que el va
convertir en una bola com les que llencem a la paperera.
- «I ara, el
vol algú, aquest bitllet?». S'aixecaren totes les mans.
Aleshores, el
va deixar caure a terra, el va trepitjar i el va reduir a un paperot arrugat i
brut.
- «Encara hi ha
algú que el vulgui?». Tots els alumnes van dir que el volien.
- «Per què
voleu aquest bitllet, si és fastigós, està arrugat i doblegat...?» .
- «Perquè, tot
i així, encara conserva tot el valor», li respongueren.
Que pretenia provocar el professor?
COMPROMÍS vol dir:
Perdre la por,
prendre la iniciativa,
afrontar el risc i la responsabilitat
no deixar que els altres ens facin la nostra feina,
i seguir cantant i rient,
perquè no hi ha res més bonic
que crear un món just a la mida de tots els homes.
6. Només per avui faré una bona acció i no ho diré a ningú.
7. Només per avui faré alguna cosa que no desitjo fer; i si
em sentís ofès en els meus sentiments procuraré que ningú no se n'assabenti.
8. Només per avui em faré un programa detallat. Potser no el
compliré totalment, però el redactaré. I em guardaré de dues calamitats: la
pressa i la indecisió.
9. Només per avui creuré fermament - encara que les
circumstàncies demostrin el contrari- que la bona Providència de Déu s'ocupa de
mi com si ningú més no existís al món.
10. Només per avui no tindré pors. De manera particular no
tindré por de gaudir del que és bell i de creure en la bondat.
1.Només per avui tractaré de viure exclusivament al dia, sense voler resoldre els problemes de la meva vida, tots de cop.
2. Només per avui tindré màxima cura del meu aspecte: cortès
en les meves maneres, no criticaré ningú, no pretendré criticar o disciplinar
ningú, sinó a mi mateix.
3. Només avui seré feliç en la certesa que he estat creat
per a la felicitat, no sols a l'altre món, sinó en aquest també.
4.Només per avui m'adaptaré a les circumstàncies, sense
pretendre que les circumstàncies s'adaptin totes als meus desitjos.
5. Només per avui dedicaré 10 minuts a una bona lectura;
recordant que, com l'aliment és necessari per a la vida del cos, així la
lectura és necessària per a la vida de l'ànima.
Si la nota deia: una nota no fa música, no hi hauria simfonia.
Si la paraula deia: una paraula no
fa una pàgina, no hi hauria llibre.
Si la pedra deia: una pedra no puja
pas una paret, no hi hauria casa.
Si la gota d'aigua deia: una gota d'aigua
no fa un riu, no hi hauria oceà.
Si el gra de blat deia: un gra de
blat no pot pas sembrar un camp, no hi hauria collita.
Si la persona deia: un gest d'amor
no salvarà pas la humanitat,
no hi hauria mai ni justícia, ni
pau, ni dignitat, ni felicitat damunt la terra.
Michael Quiost
