Que passa a Ucraïna?

 https://www.ccma.cat/tv3/super3/infok/que-passa-entre-russia-i-ucraina/video/6140701/

Parlem del Carnaval

El Dijous Gras és el tret de sortida de les festes de Carnaval arreu del territori català i sempre cau en lluna nova. 

Aquest dia era costum de fruir d'àpats abundants i greixosos preludi de les festes i en previsió dels dies de dejuni que vindrien en la Quaresma. 

Aquest costum s'ha mantingut en el temps fins a l'actualitat,  i les botifarres d’ou, les truites i les coques de llardons són algunes de les menges típiques que es poden degustar per Dijous Gras. 

 "El Dijous Gras, botifarra menjaràs. El Dijous Llarder, botifarra menjaré."

SAL DE LA TERRA I LLUM DEL MÓN

Sal de la terra i llum del món

Vosaltres sou la sal de la terra... Vosaltres sou la llum del món.  (Mt 5, 13-16)

Jesús ens diu que no hem de viure pensant només en els nostres propis interessos, el nostre prestigi o el nostre poder, sinó que hem de ser la “sal” que necessita la terra i la “llum” que li cal al món.¨

Gràcies, Senyor, per les persones que, com la sal, donen gust d’amor en tot allò que fan... sense que ningú les vegi, dissoltes com la sal, enmig del món.

Gràcies també per les persones que són llum, punts de referència amb les seves paraules penetrants i amb els seus gestos significatius.

Parlem del Carnaval

El Carnaval esta relacionat amb la tradició cristiana. Se celebra uns dies abans de començar la Quaresma.

Però alguns sitúen el seu origen en les festes que celebraven els romans al deu Saturn o en les festes que els grecs feien per venerar el deu Dionís. 

Aquestes celebracions tenien en comú l'època en què se celebraven, en els últims d'hivern perquè la natura comencés ja a despertar. I es feien banquets, balls, es vestien amb robes i màscares per personificar històries mítiques... Celebraven l'abundància de la terra deixant de banda per uns dies les obligacions i les jerarquies per després tornar a l'ordre establert.

Parlem del Carnaval

El Carnaval, altrament conegut com el Carnestoltes, és una festa que se celebra segons el calendari lunar.

A Catalunya el plat fort de la festa s'inicia amb l'arribada del Dijous Gras (o llarder) i del Rei Carnestoltes. I s'acaba el Dimecres de Cendra, dia de l'enterrament de la sardina, just abans de començar tot el temps de Quaresma.

És una festa de transgressió i de diversió. La gent es disfressa, balla, canta... tot i que segons el municipi es pot viure de diverses maneres.

A Catalunya podem agrupar les festes de Carnestoltes en dos tipus: 

- El Carnaval influenciat per la festa brasilera, en el que el lluïment de les disfresses, el ball i la música tenen la major importància.

- El Carnaval més tradicional, que posen l'èmfasi en la sàtira i la crítica.

En tots dos tipus de Carnvals,  apareix un personatge conegut com el rei Carnestoltes. Aquest és el que regeix la població durant els dies que dura la celebració.

Per a reflexionar

Si vols ser savi, 

aprèn a interrogar raonablement, 

a escoltar amb atenció, 

a respondre serenament 

i a callar quan no tinguis res a dir. 

                                          J. Kaspar Lavater

 

Un és amo d'allò que calla i esclau d'allò que parla. 

                                                                       S. Freud


La paraula és plata i el silenci és or.
                                              Proverbi xinès

Pensaments de la Mare Teresa de Calcuta

"Ser responsable és saber respondre. 

Tu has de respondre de tot, dels teus talents, 

de les teves possibilitats, de la cultura, 

dels mitjans econòmics que posseeixis, 

de tots els recursos naturals i espirituals que Déu ha posat al teu abast. 

Ets  responsable davant la teva consciència, que per simple dignitat, 

exigeix a cadascú complir els seus deures i acceptar el seu destí com un repte. 

Ets responsable davant la teva família, a la qual has d'ajudar en tot el que puguis".

"Hi ha moltes persones que poden fer coses importants

però n'hi molt poques que estiguin disposades a fer les coses petites".

Mare Teresa de Calcuta

Tal com són

Conten que una dona va entrar en un restaurant i va demanar per primer plat una sopa d'espàrrecs. Uns minuts després el cambrer li servia un fumejant plat i es retirava.

- Mosso! – crida la dona – vingui aquí
- Senyora? – va contestar el cambrer apropant-se
- Provi la sopa! – va ordenar la clienta
- Que passa Senyora? No és el que vostè volia?
- Provi la sopa! – va repetir la dona
- Però que succeeix... li falta sal?
- Provi la sopa!!!!
- Esta freda?
- ¡¡¡¡¡PROVI LA SOPA!!!!, repetia la dona insistent
- Però senyora, per favor digui'm el que passa... – va dir el noi
- Si vol saber el que passa, provi la sopa – va dir la dona assenyalant el plat
- El cambrer, adonant-se que res faria canviar de parer a l'encapritxada dona, s’assegué enfront del fumejant líquid groguenc i li va dir amb certa sorpresa:
- Però aquí no hi ha cullera...
- Veu? – va dir la dona - Veu?... falta la cullera!

Que bo seria, en les petites i en les grans coses, acostumar-nos a anomenar fets, situacions i emocions directament, sense entrebancs, tal com són.

Dia Internacional de la dona i la nena en ciència

Dia internacional de la dona i la nena en la ciència:

Què hauria passat si Einstein, Shrödinger o Fleming haguessin sigut dones? Probablement avui no les coneixeríem... Històricament, el paper de la dona en el camp de la ciència ha quedat en segon pla. Amb alguna excepció, el treball de les científiques ha estat obviat, ignorat o adjudicat als seus companys masculins.

Així ho va denunciar Matilda Joslyn Gage, la inspiradora de la campanya #NoMoreMatildas. Una campanya que vol desmentir que la ciència sigui cosa d’homes, i vol recuperar i donar valor a les científiques perquè despertin amb el seu exemple la vocació científica entre nenes i joves.

Encara avui, només el 30% dels investigadors al món són dones i prop del 30% de totes les estudiants escullen estudis superiors en el camp de la ciència.

ESFORÇ

Esforç és prendre la iniciativa,

afrontar el risc i agafar la responsabilitat,

no deixar que els altres ens facin la nostra feina.

Poques coses surten bé a la primera, cal  treball,

paciència, constància i compromís.

El premi més gran que podem tenir

és la satisfacció d’haver-nos esforçat per aconseguir l’objectiu.

Encara que de vegades no aconseguim el  que volem, aprendrem que tant

l’error com les dificultats formen part de l’aprenentatge.

Si el món fos...

 

Si el món fos escrit en llapis,

podria esborrar la lletra

que vol ferir;

podria esborrar mentides

que no cal dir;

n’esborraria l’enveja

que porta mals;

n’esborraria grandeses

de mèrit fals…

Però és escrit amb tinta

de mal color:

del dolor brut de la guerra

i del dolor.

Qui voldrà escriure un nou món més just i net?

Potser que tu i jo ho provéssim,

ben valentes, lletra per lletra,

des del nostre raconer…

(Joana Raspall)

Dieta cibersaludable

Desconnectar per tornar a connectar amb els altres, amb el que et rodeja, amb la natura...

PREGAR AMB ELS DITS DE LA MÀ

1 . El polze és el dit més proper. Comencem per pregar pels que estan més a prop nostre. Pregar per les persones que ens estimem és un " deure dolç".

2. Seguim amb l'índex. Preguem pels que ensenyen, els que participen en l'educació i l'atenció mèdica: per als mestres, professors, metges, mmonitors, educadors... Necessiten suport i saviesa perquè puguin mostrar el camí correcte als altres. No els oblidem en les nostres pregàries.

3. El dit del mig, el més llarg. Ens recorda els nostres líders. Preguem pels representants polítics, pels emprenedors... Són els que dirigeixen els destins dels nostres pobles i del nostre país. Necessiten l'ajuda de Déu.

4. El quart dit és el dit anular. És el nostre dit més delicat. Hem de recordar-nos de pregar pels que pateixen, pels que tenen molts problemes a resoldre o pels que estan enmig d'una greu malaltia. Necessiten les nostres pregàries durant tot el dia i tota la nit. Mai no hi haurà massa pregàries per ells!

5 I finalment, el més petit de tots els dits. El dit petit hi és per recordar-nos que hem de pregar per nosaltres mateixos. És només quan ja hem pregat pels altres quatre dits, que es pot identificar millor les nostres necessitats i, per tant, pregar per nosaltres.

SANT BLAI

Sant Blai és un sant molt venerat arreu de Catalunya, advocat contra els mals de gola 

i totes les afeccions de coll.  És costum en aquest dia de portar a beneir els fruits 

(pa, pomes, ametlles, dolços, etc.) que després a casa es compartiran i es menjaran.

Alguns refranys del dia de Sant Blai són:

“Sant Blai gloriós, deixa’m el xiquet i emporta’t la tos!”

“Per Sant Blai, un pas de cavall”

“Sembra faves per Sant Blai i en menjaràs tot l’any”.

 Anar a beneir els fruits el dia de Sant Bali, a més de la invocació al sant pels mals de coll, 

és un gest de donar gràcies a Déu pels aliments.

Gràcies Senyor pels aliments de cada dia 

que ens ajuden a tenir una bona salut i a créixer sans i forts. 

Dia de la Candelera

El dia de la Candelera cau quaranta dies després de Nadal, se celebra l'entrada de Jesús al Temple de Jerusalem. 

"Quan van complir-se els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, portaren Jesús a Jerusalem per presentar-lo al Senyor. Així ho prescriu la Llei del Senyor: «Tot primogènit mascle serà consagrat al Senyor». Havien d'oferir en sacrifici, tal com diu la Llei del Senyor, un parell de tórtores o dos colomins.

Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era just i pietós, esperava que Israel seria consolat i tenia el do de l'Esperit Sant. En una revelació, l'Esperit Sant li havia fet saber que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor. Va anar, doncs, al temple, guiat per l'Esperit, i quan els pares entraven amb l'infant Jesús per complir amb Ell el que era costum segons la Llei, el prengué en braços i beneí Déu dient: «Ara, Senyor, deixa que el teu servent se'n vagi en pau, com li havies promès. Els meus ulls han vist el Salvador, que preparaves per presentar-lo a tots els pobles: llum que es reveli a les nacions, glòria d'Israel, el teu poble». El seu pare i la seva mare estaven meravellats del que es deia d'Ell." Lc 2, 22-40

Els dos llops

Diu una antiga llegenda cherokee que un ancià de la tribu estava ensenyant als més petits.  

Una nit els va dir: “Hi ha una lluita interna dins meu, una lluita terrible entre dos llops. Un és ira, enveja, cobdícia, prepotència, autocomplaença, culpabilitat, ressentiment, inferioritat, mentida, fals orgull, superioritat i ego. L’altre és alegria, pau, amor, esperança, serenitat, humilitat, empatia, generositat, veritat, compassió i fe. La mateixa lluita s’està duent a dins vostre i a qualsevol altra persona.”
Després d’uns minuts un noi va preguntar: “I quin llop guanyarà?”
El vell Cherokee se’l mirà i simplement va respondre: “El que tu decideixis alimentar”.